Este cap de setmana, el CTCullera ha participat per primera vegada en el Campionat d'Espanya individual.
Tinguérem a Dani com a representant a la prova Júnior. A Melissa i Ali a la prova femenina i a Víctor en la prova masculina.
El divendres, carregàrem la furgoneta de bicicletes i il·lusió i ens n'anàrem cap a Sòria amb la intenció d'acumular experiència i donar una imatge decent del nostre club i la nostra ciutat, doncs érem sabedors de l'alt nivell esportiu que trobaríem en este campionat.
Després d'uns problemes tècnics amb el GPS i, amb més de 7 hores de camí, ens gitàrem al voltant de les 3 del matí per a alçar-nos a les 8, desdejunar i anar a la caòtica entrega de dorsals (per a ser un Campionat d'Espanya, hi havia moltes coses a millorar...).
Arribava l'hora de la veritat i, començaven els nervis... per a calmar-nos (o no) veiérem la prova dels cadets, en la qual tinguérem l'alegria de veure com els companys de Tragaleguas deixaven el pavelló de la C.Valenciana en el més alt en proclamar-se dos dels seus xiquets campions d'Espanya Cadets tant en categoria masculina com en femenina.
La primera eixida per a nosaltres va ser la de Dani que tenia per davant una prova de 5/20/2,5. Cal dir que en Sòria no hi ha cap carrer pla i, per tant, la carrera a peu i la bicicleta eren prou dures. Tot i això, Dani va fer uns primers 5 quilòmetres molt bons acabant en 20'05''. La conicidència d'horaris, va fer que en eixir de la transició, ens n'havérem d'anar a dinar i no el poguérem veure quan tingué la mala sort de punxar en el quilòmetre 2 de la bicicleta... Molt mala sort per al nostre Júnior que va demostrar que en el pròxim any segur que podrà estar més davant i llevar-se esta espineta.
Després vingué el torn de les xiques i el de Víctor, que tenien per davant una duríssima prova de 10/40/5. Primer isqueren les xiques. Melissa va patir molt des del principi i acabà pagant la fatiga del desplaçament, el dinar fora d'hores i els nervis propis de la inexperiència. Finalment hagué de retirar-se i, d'igual manera que Dani, ja té un motiu més per a entrenar a tope de cara a l'any pròxim.
Ali va fer una carrera a peu molt bona, controlant en tot moment per a no eixir-se'n de punt. En la bicicleta va aguantar molt bé la duresa del terreny i finalment acabà la prova molt cansada però molt dignament.
Pel que fa a Víctor, després d'una setmana molt complicada, no va poder trobar el seu punt en la carrera a peu i va decidir que eixa no era la seua guerra. Ho deixà tot per a la bicicleta on, deprés d'haver entrat últim en la carrera a peu, pogué remontar uns quants llocs que li permeteren tindre un marge per a evitar eixa temuda ovació final....
En definitiva, una experiència molt bonica, un nivell altíssim, un circuit molt dur, uns voluntaris amb molt d'interés i una organització molt millorable.
Pel que fa al nostre club, l'hem representat dignament i, de ben segur que l'any pròxim ho podrem millorar. Com sempre diem, PASSET A PASSET...
Agrair a tots els companys i amics els seus missatges de recolzament abans i després de la carrera i a Elena els seus ànims i la seua presència (gràcies per estar sempre ahí...).
3 comentaris:
Enhorabona artistes, que grans que sou!!!
Enhorabona artistes, que grans que sou!! i amunt Cullera, que collons!!
Enhorabona artistes, que grans que sou!! i amunt Cullera, que collons!!
Publica un comentari a l'entrada