Hola a tots: passe a relatar-vos l´experiència viscuda ahir diumentge per Carles Piris i jo al Campionat Autonòmic de Triatló cros de Bocairent. A estes hores ja puc confirmar-vos que he quedat 2on Classificat Autonòmic en cat. Vet1 de Triatló Cross de la Comunitat Valenciana, ja que, tot i que vaig recollir el trofeu i pujar al podi del 2on lloc, la meua sorpresa va ser al arribar a casa per la nit i vore que en les classificacions estava el sisé, i després em van aclarir que hi ha quatre davant que no son federats i tampoc són de la Comunitat Valenciana. Per tant em val el trofeu aconseguit i que conservaré en un lloc destacat de la meua vitrina particular en ma casa.
Aclarit açò, comentaré la prova que en sí va ser un éxit d'organització i de canvi de recorregut, ja que s´estrenava un nou circuit de BTT i de carrera a peu.
El dia va eixir que ni triant-lo per a un mes de Juliol, ja que estava núvol, fins al final del tram de la BTT, on va eixir el sol amb la duressa típica de les hores i de les dates que eren, però ja estàvem acabant la prova, alguns. Abans de començar ja ens advertiren que havien canviat el recorregut per a fer-lo més dur a petició dels mateixos triatletes de les darreres edicions, i així ho comprovàrem després. Per megafonia anuncien que hi ha baixades molt perilloses i que extremem les precaucions. A Carles i a mi ens toca eixir en la segona eixida de les tres, i en el mateix carril som quatre. Sortim a nadar i a punt d'acabar no estic segur de les piscines que porte i en faig dos de més, o siga 22, és a dir que encetem bé la prova, ja,ja,ja , com que anabem junts Carles al eixir meu comenta i li dic que si que, vaig sobrat , irónicament, ja,ja,ja. Ja agafe la bici, i després de fer la pujada llarga al castell, ens porten per unes revoltes adoquinades pero d'època romana, molt irregulars i amb escalons en cada corba, no podent superar més de 5 km/h, i de molt elevada pendent obligant a molts ciclistes a baixar i pujar caminant. Aquest tram, mentres féiem l'escalfament de la bici comentem, després de veure'l de lluny, que seria inhumà pujar-lo amb bici, i mira per on la casualitat ens duria a que un hora després estaríem pujant-lo nosaltres. Aquest tram em deixa amb un dolor en el lumbar de tant de tirar de llom , i fins bon rato no em deixa apretar amb força els pedals, el triquiteo de les pedres casca el lumbar obligant-me a pujar amb un desarrollo més lleuger. Després ja es sucedeixen trams de bona pista, ondulada, i les temudes baixades que estaven indicades amb cartell inclós i que a mi se'm varen fer d´allò més divertit . No deixant de reconéixer que hi havien escalons alts i bots que feien extremar, i tirar tot el cos enrrere frenat constantment, acabant amb els braços i dits maxacats. Per aquest tram avance al que hi havia eixit davant de la piscina, a partir d´açi tot és de camins i alguna zona tècnica que, per primera vegada em fa baixar de la bici. Després de deixar la bici en boxes, ens esperava l´altra sorpresa, i no era altra que res més eixir de box ens encaren cap a una senda de muntanya cara amunt, però no massa llarga i un circuit íntegrament de boniques sendes que em recorden a Chulilla, on tenim que pegar dos voltes passant per boxes, i on anava fent meia l´abrassor del sol.
De l´organització s´agraix l´avituallament al coronar el cim de l´ermita, i el meló fresquet al acabar, fruita, bona borsa, amb calcetins tècnics, botella de mistela, i el millor el trofeu de 2on classificat Autonòmic.
Salutacions a tots.
Ens veem en la pròxima.
1 comentari:
enhorabona als dos per acabar esta proba i damunt dur un trofeu per a casa,van agradanme les les croniques que envia la gent del club,ja que expliquen molt be les seues vivencies a les probes i no als piques que si he agarrat a este company o al altre .
Publica un comentari a l'entrada