Cap de setmana intensíssim

Que el CTCullera comença a arribar a una maduressa important ja va deixant de ser notícia i, prova d'això és la impressionant representació de la nostra ciutat que este club ha fet al llarg d'este cap de setmana.

Amb por de deixar oblidada alguna prova, podem dir que este club ha participat en proves com ara el Triatló Popular de Madrid, el Triatló de Puçol, la volta a Peu a Algemesí, el Duatló Cross de Carcaixent, o l'IronTour de La Vila-Joiosa.

De moment, publicarem les cròniques que hem rebut i, us avancem que haveu d'estar atents a la secció de fotos perquè en breu publicarem noves fotos de Guadassuar i del Triatló de Cullera (estes últimes gràcies a Pau de Sueca que les va fer el dia de la prova).

CRÒNICA DEL TRIATLÓ POPULAR DE MADRID PER ROBERTO:

Lo que había allí montado (entre stands de patrocinadores, reparto de dorsales...) era de mucho nivel. Al final no vimos las pruebas de la Copa del Mundo pues, otras copas de las noches anteriores lo impidieron... La prueba popular estuvo discreta en cuanto a organización. Supongo que pondrían más medios humanos y técnicos en las pruebas "mas importantes".

En cuanto a la carrera, salimos en tres grupos de unas 100 personas. Pedro y yo, en la tercera salida. Habíamos acordado ir más o menos juntos, pero cuando después de unos 70 metros de natación, a pesar de haberme tenido que sacar agua de las gafas, levanté la cabeza y vi que sólo había 4 o 5 delante me puse a apretar. Salí el 6º del agua en mi serie (lo que tiene que la prueba fuese popular). Aun consciente del nivel de la prueba, quise ver lo que se siente al luchar por la carrera y salí dispuesto a apretar en la bici. Sin embargo, el mal transporte de la bicicleta me fastidió el cambio y con el plato pequeño me saltaban los piñones así que tuve que hacer los 4km de subida (menos mal que suave) con el plato grande. Eso y el haberme pasado corriendo el jueves por la tarde y las copas del viernes noche, me dejaron sin opciones y me pasaron unos pocos (no sé cuantos porque se empezaron a mezclar los del triatlón por relevos, Miguel Induran incluído). En la carrera a pie bien, creo que de mi prueba sólo me adelantaron 2 o 3. Al final no sé cómo quedé, porque no esperé resultados y no los he encontrado en internet, pero creo que sobre el puesto 30 más o menos.

Pedro llegó un poco después y me sentí aliviado al verle acabar, ya que me sentía culpable por dejarle atrás... pero entendió que era la única vez que podría haber disputado una carrera. Muy bien por él; ya ha perdido la virginidad triatlética!!!!!

Bueno, y felicidades también a Jorge Pérez, impresionante puesto en Puçol. Parece que va a más...

Nos vemos las caras en Navajas. Bueno, espero que algunos me veáis sólo la espalda...

CRÓNICA DEL DUATLÓ CROSS DE CARCAIXENT PER PACO:

Hem gaudit del duatló cross de Carcaixent, Armando (que va a apuntar-se de nou al club), Juanet i jo.

La veritat és que cada vegada que torne a agafar la bicicleta de muntanya em serveix per a recordar com de dur és fer BTT, però és que m'agrada molt i és que cal no oblidar que és la disciplina que vaig començar a practicar fa temps abans de començar amb el triatló. També s'han enganxat al BTT, Armando recentment i Juanet que ja fa uns anyets que ho practica esporàdicament per causa del ciclisme de carretera.

Doncs bé, només arribar a Carcaixent ja en n'adonem que es tracta d'una prova familiar pel reduit nombre d'inscrits (limitat a 120) i per organitzar-ho tot entre els membres del club de Triatló d'allí més voluntaris i protecció civil. Per no tindre, no hi havia ni arc de meta, però tot estava pensat i no faltava detall de res. La gent superanimadora, les voluntàries locals trencadores de bones, jajajaj...

Tant el circuit de carrera (3km-20km-km) com el de la BTT eren molt durs i selectius. Només eixir ja es queden Armando i Juanet que decideixen córrer el duatló de forma progresiva. Als 200 metres de l'eixida ja comencen les pujades fortes i no paren fins a la primera transició (per això era curta la carrera, per lo dura que és...) a la qual arribe bé, dels llocs 30 o per ahí calcule, doncs només agafar la bici comence a avançar a gent (uns 15 aproximadament), però ahí no val de res anar a roda perquè en pista i cara amunt (com era la major part del circuit) no anem a més de 12 km/h i fa por no veure un clot o pedra gran i tragar-te -la. Després d'estar a punt de caure i d'eixir-me'n en una corba d'arena solta, baixant a pressa i pujant a tope, entre en la segona transició i Xavi Soler, un company meu de treball de Favara em diu que vaig el 16 de la general (pense que no està mal, encara que ell havia pronosticat que podia fer dels 10 primers).

Amb eixa notícia isc a córrer i a veure si avance a algú més, però després d'avançar al que va davant, me n'adone que ara els llocs van molt més cars que en la bici i, després d'este només aconseguisc mantenir la posició amb la consegüent merma del ritme causada per l'esforç de la bici i les fortes rampes de la segona carrera que era pel mateix lloc que la primera. A punt de coronar la última pujada, m'avança un del Triatló de Guadassuar amb qui havia dut un pique en la bici aconseguint deixar-lo arrere però era millor corredor...

Entre en la meta en 1h20min i molt bon sabor de boca pel temps i pel resultat físic. Per cert, molt bona organització del BTT i millor bossa del corredor. L'any pròxim, si es tèrcia el tornarem a fer.

Armando i Juanet entren junts en meta i molt sencers. Tot i que el dia és molt calorós sembla que ells han sabut administrar bé les forces i dosificar l'esforç per tal d'anar avançant llocs i corredors durant tota la carrera. Enhorabona Ironbikers!!!!!

Salut a tots i continueu entrenant.