Crònica Dènia (Per Toni i Roberto)

Els nostres companys Toni i Roberto, ens han enviat les cròniques del que visqueren este dissabte al triatló de Dènia:

TONI:

Dissabte, 29 de maig de 2010, Dènia i un repte per davant, no quedar l'últim del meu club, ja que sempre sóc cuer i estava un poc fart.

Arribem a Dènia a les 14 hores i li toque a Monta que estava acabant de dinar amb Laia i Jorge i els pares de Jorge.

En anem a agafar el dorsal i ens trobem amb una cua que flipes. Fent investigacions resulta que la cua on teníem que arreplegar el nostre dorsal està buida i ens botem la cua i agafem el sobre amb totes les eines que necessitem per a disfrutar del nostre esport.

Pegatina al casc, brides a la tija de la bici, dorsal a la cinta IRONMAN i cap a boxes, resulta que d'oficials estan Laia, Maria i Ramón... a Montaner casi ni li miren la bici (enxufisme total i brutal), per cert en la cua em torne a colar aprofitant que veig a Jorge i Monta més avançats.

Una vegada dins de boxes ens trobem a Roberto, se li havia oblidat el neopré, intentem ficar-lo nerviós però res de res, nadant va prou sobrat. Deixem tots els trastets al voltant de la bici, perquè a estes hores encara estic buscant alguna cistella per a ficar les coses, Cullera li pega 1000 patades, i ens dirigim a la mar... increible l'estat de la mar, ni corrents ni onatge, perfecta per a la pràctica de la natació... un inconvenient... els que duiem neopré passàrem més calor que un xurro, 20 minuts a la galvana fins que donaren l'eixida, les gotes de suor eren com el puny.

Eixida, a l'ataquerrrrrrr, increible la quantitat d'hòsties que pots pegar sense que ningú et diga res, només faltava pujar per damunt d'algú, en la última boia veig a Monta al meu costat i eixim de l'aigua junts. Un apunt, en el proper triatló eixiré en primera fila i cagant hòsties a veure què passa, me vaig trobar massa tràfic.

T1, lleve neopré, ulleres i barret i em fique casc, ulleres, dorsal i agafe la bici i estrene tècnica de gometes en les sabates, tal i com m'havia dit Toni (el pare de Jorge). Dificultats a l'hora de ficar els peus me fan perdre un 10 segons respecte a Monta que se'n va com un tir i fa grupet, encara que en acabar me comenta que tan sols tirava ell. En les sabates ficades i ganes de donar-ho tot comencem a rodar i fem un grupet de 10 que poc a poc anava creixent i pel km 10 arriba Jordi, està fet tot un Junior, com li pegava al pedal i en el km 18 agafem el grup de Monta i tots junts entrem a la T2. Per cert, torne a perdre uns 6 segons pujant de cadència i llevant-me les sabates en els últims metres.

T2, deixe la bici i agafe les sabates i a por ellllooooooossssssss, que quan m'adone, açò ja s'ha acabat.

me trobe en primer lloc del club a Jorge seguit de Roberto i a uns 300 metres a Jordi i Monta molts junts, intente adaptar-me a un ritme de carrera còmode per a anar pujant de ritme poc a poc i ho aconseguisc. 5 km per davall de 25 minuts (24'36''), objectiu aconseguit per una vegada no quede l'últim del meu club i millor marca en un triatló sprint 1h15'50''. Seguiré millorant...

ROBERTO:

Hola a todos... como ya han contado mucho sobre la carrera, sólo contaré mis impresiones; Yo llevaba idea de salir del agua sobre un minutito detrás de Jorge Pérez, pero como dejé mi neopreno en Valencia, tuve que ir algo más despacio. Además visto el nivel del chaval, tampoco creo que lo hubiese logrado. Cuando llegué a boxes, ya ni le vi. Pero, al menos salí bastante fresco del agua (por primera vez!) y como en la transición no me tuve que quitar el neopreno, pude salir rápido en la bici y coger un buen grup. La verdad es que pensaba que llevaría más ventaja a Jordi y Monta, y fui confiado en la bici. La verdad es que no esperaba hacer un parcial tan bueno, ya que a pesar de que tuve alguna dificultad en la segunda transición, hice el tiempo 80 en este sector.

Al principio de la carrera, lo normal, cuesta coger el ritmo, pero luego enganché el paso de uno del Correcaminos y me encontré bien, aunque cuando me crucé la primera vez con Jorge ya vi que no le cogería, me había mantenido los 2 minutos que me sacó en la natación y aún me sacaría 1 más. Me crucé en la vuelta de la primera vuelta con Jordi y al poco con Monta y, por el tiempo, pensé que llegaría en 2ª posición. Al final fui a más y, aunque vomité un pelín al cruzar la meta (los que me conocéis bien, ya sabéis que es algo habitual), hice el mejor parcial de carrera de todos los tris que he hecho.

En definitiva, muy buenas sensaciones y muy satisfecho por el resultado, por primera vez entre la primera mitad de la tabla!

Hasta Navajas.