Normalment no faig les cròniques en primera persona, però Dènia és un triatló amb el qual tinc un "pique" personal perquè sempre em passa alguna cosa i mai acabe amb bones sensacions.
Este any, tot pintava bé. Vaig dormir correctament, vaig desdejunar i dinar bé, anàrem tranquilament a replegar a Pau a Tavernes i ens n'anàrem de convoi cap allà.
En aplegar, trobem als demés companys del club, als companys (i cada vegada més amics) del Suheca.com i, fins i tot, em faig una foto amb El Gran Rainer (tota una institució i un exemple per a molts que voldríem arribar a la seua edat amb eixa il·lusió i eixes ganes de fer esport).
Però prompte començaria a gafar-se el dia. Després de fer una enorme cua per a replegar el dorsal, ens trobem amb la sorpresa que en la llista diu que l'ingrés de Jordi no havia arribat (Roberto l'havia fet personalment i es queda amb cara de sorpresa...) i que si no donàvem 20€ no li'l donaven (ens estaven raptant el dorsal, literalment...). Total que aboquem la pasta i anem amb preses i correres a passar el control de material. Amb tanta presa, em fique el neopré del revés i amb més presa encara li faig un forat a la cama de por.
Ens n'anem a l'eixida i resulta que donen una única eixida per a 300 i pico persones. A la tercera braçada, el meu Garmin és història i després d'estar a punt d'eixir-me'n pel mal rotllo que m'entrà, vaig decidir continuar. 750 metres de colzades, punyades, patades, arraps... en fi, una barbaritat. Finalment, tot i les males sensacions, resulta que he aconseguit per fi, acabar la natació d'un triatló per baix de 15 minuts (no tot anava a ser roïn...).
En la bicicleta, prompte comencen a fer-se grans grups i jo, vaig tindre la "sort" d'acabar en un grup d'uns 15 triatletes on només tiràvem altres dos i jo. En els últims 5 kilòmetres i, després de dir-los de tot, acabe alçant al peu i ficant-me a roda com un altre més.
La transició prou ràpida i comence la carrera a peu. Havia vingut a Dènia amb la intenció de no apretar massa i, així ho vaig fer. Tot i això, em va eixir una carrera a peu prou decent, per baix de 23 minuts i vaig poder comprovar com de bé estan els meus companys. I és que este club comença a tindre també un bon nivell esportiu.
Cal destacar la gran actuació de Jorge, que va eixir en la posició 15 de l'aigua (Miguel, crec que ja t'ha eixit un seriós competidor...). Roberto, després d'haver passat un hivern complicat, comença a estar en un nivell a tindre molt en compte i Montaner ha agafat una regularitat molt bona sent capàs de mantenir un nivell alt després del desgast d'Elx, d'igual manera que Toni també va mostrar un nivell important i quedà més que satisfet amb la seua carrera (en les seues pròpies paraules "el seu millor triatló"). Per la seua banda, Jordi tingué problemes amb la natació i tot i fer un sector ciclista extraordinari i una carrera a peu prou bona, no pogué estar al seu nivell més alt. També cal destacar la presència de Joan (el cunyat de Jordi) que s'estrenava en el nostre esport i que tingué una actuació molt meritòria.
L'any pròxim, tot i la meua maledicció amb Dènia pense tornar i donar moltíssima guerra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada