CRÒNICA SANTA POLA (Paco)

Avuí hem fet el duatló cros de Santa Pola, el més multitudinari de tota Espanya, ja que han participat al voltant de 1.000 Duatletes, entre ells Raúl Cerveró, Xavi Soler del Club Triatló Sueca i del nostre club hem anat Juanet i Paco. Després de pegar-nos la matinada padre, i costant-nos dos hores de camí hem arribat i, a pesar de les prediccions de fortes pluges, l´oratge estava aguantant, encara que ens la tenia pensada descarregar en el segment de la BTT.

Hem fet les fotos de rigor i després de engalardonar-se Xavi amb el flamant mono de la Federació Valenciana de Triatló, pasem a fer els trámits necesaris per a participar.

Ja mentre escalfàvem els ralls anaven fent acte de presencia i , al estar a vora de la mar es veien en primera línia.

Passem als dos inmensos Boxes colindants entre si . L´eixida es digna de les millors maratons nacionals, ja que hi ha traques, grades atiborrades, i carcases de serpentina, a gogó , cosa que ens ha fet tragar algo de fum de pólvora. Ja des de l´eixida ha tirat davant Xavi , la veritat es que no l´hem vist des dels últims minuts de l'escalfamet, jo he intentat fer la primera carrera reservant , ja que coneixia el recorregut de la bici i es de gastar prou desarrollo , cosa que esgota prou més. Al arribar a boxes done alcans a un company de Raul, marcant un parcial de 20´40´´ , convençut de que en la bici anava a pasar a prou gent, per la cafrada que hi havia.

Als 3 Km. comencen els tobogans, i de colp una pujada curta de 1 km. molt forta per a passar el Castell, i començar la pista de la montanya. La caravana de ciclistes era impressionant a l´hora que espectacular ja que des de la muntanya es veia la mar, encara que no teniem temps de girar el cap. Comença el triquiteo de les pedres que hi ha que sortejar fent força amb tot el cos i tirant de menys una BTT amb doble suspensió. Continue passant corredors i en una rampa llarga divise el maillot blau de Xavi, que anava fundit, segons paraules d´ell, al pasar-lo li dic que es fique a tirar darrere pero no pot i es queda, més o menys al km. 10 de la bici. Al poc es fica a ploure, com si s´acabara el món , enxarcant - ho tot en pocs minuts i fent a pista molt perillosa, pero divertida. Entre els esguits de les rodes dels de davant i els tolls, acabem com una sopa, i el fanc ens dificulta la visibilitat obligant-me a llevar-me les ulleres. L´últim tram es de baixada pero de pedra escalonada on hem tingut que jugar-nos el tipo en varies ocasions.

Una volta en boxes, i després de buidar l´aigua de les deportives eixim a acabar la carrera, contant amb una amortiguació extra de aigua. Només eixir a córrer m´adone que vaig prou fresc de forces i opte per imprimir un ritme alegre per a acabar lo més prompte , i al trobar-me bé arribe a meta esprintant per a passar a una jove corredora que ja em va adelantar en la bici i que estava molt forta, al acabar la felicite i em diu: " se hace lo que se puede" ,......... Acabe amb el millor temps personal en el Duatló cros este: 1h. 26´min , i amb les millrs sensacions de cap carrera , aixi com molt divertit per circuit de montanaya. Al poc temps etra Xavi en 1 h. 28´ , optem per refugiar-nos baix un sostre i esperar als"germans Calatrava " , que ens costa fer calentament per a no quedarnos congelats del fred que pasem esperant, i arriba Raúl amb 1 h. 38´ , i al poc Juanet amb 1 h . 46´. Tots dos superrealiçats de lo bé que ho han passat, ja que Raúl era el primer Du Cros que feia i no será l´últim , ja que segons ell son ms divertits que els de carretera.

L´eixida de boxes es un suplici ja que ens gelem de fred esperant eixir, es la cafra de gent. Pero ja estem quedant per a fer el próxim i l´últim de la temporada Cros que es el Ironman de Chulilla.

Salutacions a tots.