¿Podeu imaginar un camp de futbol emmoquetat i amb prop de 2000 bicicletes penjades per a fer un triatló de 3800 m de natació - 180 km de ciclisme i 42,2 km de carrera a peu?¿S'imagineu un poble com Cullera on es tanque una nacional des de les 7 del matí fins les 7 de la vesprada?
Doncs este cap de setmana en Calella, un poble a 50 km de Barcelona ha succeit.
Dissabte a migdia vaig aplegar i comencí a flipar amb la fira del triatleta (com si fora el mercat dels dijous, però ple de paradetes de coses sobre el nostre esport). Per cert, vaig estar en la carpa d'Inverse (el dels nostres monos) i vaig estar veient les jaquetes que li enviaren a Monta. Tenen molt bona pinta...
Després de dinar, al Check In (Control de material) on vaig tindre en les meues mans bona part de les 1800 bicicletes a veure quina de totes més xula. Quan passà una Onix com la meua, semblava una coseta xunga al costat de tot el que havia vist fins a eixe moment. I si les bicicletes eren per a flipar, el nivell dels participants, no es quedava enrrere (gent com Kike Trull de S. Antonio de Benagéber, Luis Ganso de La Nucia o Toni Ferrus de Sueca, barrejada amb l'èlit del triatló mundial).
A mitja vesprada, arribà Marcel Zamora i em tocà passar-li el control de material (per cert, em preguntà si podia entrar amb el dorsal a l'aigua. Jo pensava que estava de conya, però per la cara que posà es veu que anava de veres...). De la bici que portava, que vos vaig a dir, amb l'excusa, la vaig alçar i pesava menys que el meu telèfon mòbil... jajjajja
En finalitzar el control de material, reunió de jutges i a l'hotel. Sopar, dutxeta i a dormir que el despertador havia de sonar a les 4 del matí.
A les 5 del matí, tots a desdejunar (el restaurant de l'hotel bullia d'activitat). Cadascú amb el seu ritual (batuts de 2 litres amb colors estranys, sucs, entrepans...). Hi havia un Checo que ja portava el xip i el dorsal ficat que semblava ser tota la selecció del seu país en un sol tio (mediria més de 2 metres i una cama seua era com el tronc de Juanet després de fer-se un all-i-pebre).
I, sobre la prova, es resumeix tot en una paraula (IMPRESSIONANT). Vaig estar en l'eixida de l'aigua, em vaig xuplar els 180 km en moto i finalment vaig estar en la transició 2 i en l'entrada a la recta de meta (per on va passar Marcel Zamora, sobrat i amb el seu dorsal que finalment no clavà dins de l'aigua...).
La veritat és que després d'haver viscut esta experiència des de dins, queda reafermada la meua il·lusió per poder completar una prova d'estes característiques. Em quede amb les imatges d'eixes cares d'il·lusió dels que anaven a intentar-ho per primera vegada, les llàgrimes d'un tio al que un jutge li havia tret una targeta i me deia que plorava perquè no volia cometre una altra errada i que anara al fem tot un any d'entrenaments, una dona i una xiqueta amb una samarreta amb la foto de son pare i la llegenda Ale papà!!!... és o no és per a emocionar-se?
Avuí mateix reprenc els entrenaments després de mes i mig de "vacances". Si algú vol pujar al carro, ja ho sabeu IRONMAN 2011!!!!!!
1 comentari:
Ye Víctor quina passada, haurás allucinat . Per a que ens vinguen dient de l´ajuntament que un veí es queixa per que no pot traure el cotxe , ja li explicarem a eixos politics el que es organitzar un triatló, ja,ja,ja.
Que vaja be el començament dels entrenes, i ens veiem.
Publica un comentari a l'entrada