Ahir diumenge, férem el Duatló Cross de Chulilla Raul Cerveró, del C.T.Suheca.com (nou nom del club suecà, estos són molt moderns...) i el que subscriu, Paco. Juanet també havia de vindre, però ens telefonà dient que no podia vindre per problemes estomacals i d'evacuació ràpida.Per tant, enfilàrem Raul i jo cap allà i, conforme anàvem apropant-nos, veíem que el mercuri anava baixant fins als 10ºC.
En arribar, ens fem el cafenet de rigor, unes fotos montant les bicis i dorsals i ens abriguem perquè feia un "birujui" impressionant.
Ens disposem a calfar les cames en bici i, de seguida i de seguida es fa l'hora d'entrar-les a boxes. Calfem un poc més corrent i, de seguida, COMENÇA LA TORTURA.
Fem el tram de córrer: sis kilòmetres de dura muntanya i empinades rampes i agafem la bici, pensant-nos que anàvem a recuperar un poc però, en ser els mateixos circuits de l'any passat, no se me fa excesivament dur, tot i que se me carreguen els lumbars a causa de fer força amb ells per ajudar a les cames que no podien superar les fortes costeres i, fins al kilòmetre 10 no note alivi.
Des del començament ja tire de menys la forquilla de suspensió que tinc en el mecànic i maleïsc a qui m'ha muntat esta prestada, encara gràcies, que estava reventada i s'enfonsava i no recuperava posició. Així que comença un tremolor des de monyiques fins muscles a més a més de jugar-me-la en cada corba.
Arribem a boxes i encara està prou buit. Ja pel circuit de carrera, passem per una senda amb terraplens de vertigen i tobogans que ni l'Himalaia és comparable. No tinc més remei que, davant la duressa de les pujades escalonades i la càrrega de les cames, parar i fer el tram dur caminant.
Ja per arribar a meta, ens esperen les revoltes del poble però amb l'alegria de mirar el crono i... SORPRESA... 2h14min i escoltant el meu nom i el del meu club per megafonia.
Em donen una bossa d'esport amb samarreta i, cap a la picadeta de bocates de pernil, coquetes i demés.
Al poc de temps, veig entrar a Raul amb el meritori temps de 2h24min i, amb paraules d'extranyesa, diu textualment: "Açò és més dur de lo que m'havieu dit, cabrons" i "Con que no era tècnic, eh?" Jo ja sé per què ho deia, jajajajaj... Ara que, per a ser el primer any i el segon duatló cross que disputa, és d'admiració la marca aconseguida.
L'ambient és fenomenal. Hi havia més del doble d'inscrits que l'any passat i, com veiem al final, de prou més nivell en les marques perquè jo, tot i baixar 18 minuts en el temps respecte de l'any anterior, tan sols aconseguisc quedar el 5è de V1 i el 30é de la general absoluta d'uns 80 participants.
L'any pròxim de segur que en serem més.
Salutacions a Juanet per a que es millore i torne a la lluita prompte.
Adéu i salutacions a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada