CHALLENGE VITORIA 2013

Queridos compañer@s, me gustaría compartir con tod@s la experiencia vivida en esta triatlón distancia ironman. La verdad que no sé por donde empezar, porque para preparar un evento de éstos son muchos meses de sacrificio (sueño, frío, hambre, etc.) y entrenamiento diario. El domingo 28 de julio fue el gran día; esa mañana que no me dio tiempo a escuchar el despertador, ya que a las 4 y media estaba despierto, me recorría por el cuerpo un nerviosismo generalizado. Empecé la mañana con un desayuno bien cargado de carbohidratos y, después de comprobar que llevaba todo lo necesario para la competición, bajé al portal de mi casa donde me esperaba mi tocayo Dani para llevarme en coche hasta el evento, al cual le tengo que agradecer el madrugón y la fuerza que me dio ese día. Llegamos al pantano de Landa, donde estaba la T1, a las 6 y media de la mañana, según lo previsto, entonces me vino a la cabeza la imagen del día anterior en la que estabais un “grupete de compañer@s” del club, y me dio mi primer subidón de alegría. En la T1 las caras de los triatletas lo decían todo: tensión, dudas y sobre todo sueño. Después de comprobar que la bici y todo lo demás estaba en su sitio, empecé a ponerme el neopreno, ya que habían dado el primer aviso por megafonía a falta de media hora para la prueba. Ya en la orilla, después de haber visto salir a los grupos de chicos y chicas de élite, llegó el momento de la verdad, esos 5 minutos de espera se me hicieron interminables, el silencio nos invadía a todos y necesitábamos que dieran la salida ya.

EN EL AGUA

 

Después del bocinazo menos mal que se fue todo el estrés acumulado. Al comenzar a nadar, decidí meterme por la parte izquierda ya que, en días anteriores, entrenando, me dí cuenta que había una zona de algas que me podía frenar, y de paso evité así que “la peña” me pasase por encima. Después de un rato nadando, conseguí coger ritmo y sentirme cómodo en el agua; como constantemente pasaban grupos, me acoplé a un grupo y decidí dejarme llevar. Transcurrido ya un tiempo desde la salida, visualicé la primera bolla y todavía estaba muy lejos, por lo que empecé a recular pensando que quedaba mucho del sector por delante. Llegando ya a la última bolla, empecé a escuchar una música de fondo y pensé que este mini reto lo estaba superando. Entrando a la T1 por la alfombra roja, me alegró mucho ver caras conocidas, entre las que estaban mis amigos y mi hermano. La transición me la tomé con bastante tranquilidad y confianza ya que a los de élite no les iba a coger, jajaja.

 

EN LA BICI

 

Transcurrida casi hora y media de la prueba, empezó el sector más duro a mi modo de ver, en esos momentos se me pasaba por la cabeza que tenía que ser prudente y guardar fuerzas para el siguiente sector, ya que si no lo pagaría caro, también me acordé de los consejos que me dio algún componente del club (gracias a los aludidos). Empecé la primera vuelta con buenas sensaciones y comiendo e hidratándome prácticamente cada media hora. Acabando dicha vuelta, me pegó mi primer subidón de endorfinas, estaba ahí mi primo David empujándome con toda su energía y fueron unos segundos emocionantes. Cumplida mi primera vuelta, me marqué mi segundo mini reto: ir a por la segunda. En la segunda vuelta, empecé a percibir el fuerte viento que nos frenaba casi por completo. Gracias a una cadencia rápida y a ir acoplado, pude con ello. Llegando al ecuador del sector ciclista, tuve mi segundo subidón y el más emotivo porque, sin esperármelo, vi a todos los que se desplazaron desde valencia pertenecientes al club, ¡muchas gracias chic@s, no olvidaré ese momento!. Casi superada esta vuelta psicológica, vi en el mismo sitio a mi primo David y a Olga animando fuertemente, y lo valoré muchísimo después de todas las horas que llevaban allí. Empecé con la tercera y última vuelta, y sabía que se me iban a hacer duros esos últimos 60 Km. Después de ingerir 6 plátanos, 4 barritas energéticas, y 12 bidones de agua e isotónicos, tenía esperanzas de poder acabar la última vuelta sin ningún tipo de inconveniente. Ya llegando a la ciudad de Vitoria, y después de casi 7 horas, la emoción invadía mi cuerpo: estaba a punto de comenzar realmente el ironman.

 

EN CARRERA A PIE

 

A punto de dejar la bici, y entrando en la T2, comprobé que tenía todavía fuerza en las piernas ya que entré en la zona de transición con un trote “alegre”. Fué una transición bastante rápida en la que sólo me tuve que poner las playeras y el visor. Saliendo de la T2, otro momentazo emotivo: Familia y amigos estaban ahí, ¡gracias por ese momento! Sin todavía creerme dónde estaba, tuve la cabeza fría e intenté bajar el ritmo para poder afrontar 4 vueltas psicológicas. En esas 4 vueltas, se me pasaron por la cabeza todo tipo de sensaciones: euforia, rabia, ganas de retirarme..., pero sabía que ése era mi día y un regalo a tanto sacrificio. En esas 2 últimas vueltas, mi mayor agradecimiento fué para mi amigo Ibai y, sobre todo, para mi primo David, los cuales corrieron a mi lado en los momentos más difíciles. Nunca olvidaré ese último kilómetro de entrada a la plaza de la virgen Blanca donde se encontraba toda la gente querida (familia, amigos y componentes del club), que me empujó hasta la meta con un tiempo final de 12h 49min. Muchas gracias a tod@s y os dedico esta hazaña. Espero que nos veamos en próximas ediciones y aquí me tenéis para lo que queráis.

 

Crónica realizada por Daniel Hornero, con ayuda de su chica Amaya.

Campionat del Món de Llarga Distància (Per Martí Civera)

Les cinc del matí del divendres 27, sona el despertador. Per fí ha arribat el dia, en menys d'una hora partim cap a Vitòria. M'aixeco molt tranquil,  el treball ja està en les cames. Desdejuni i com anit torne ha repassar tot. Bici, neoprè, sabatilles per córrer, ulleres.....
Són les 6AM i cosa estranya (o no tant), Paquito no apareix. El telefon sona i ja m'imagino que alguna cosa no va bé. Al lluny escolte un fil de veu " M'he dormit, després et conte". En fí, prenc la decisió de tornar-me al llit. A les 8AM sona el timbre de casa, dues hores desprès de l'hora prevista. El dia va a ser molt llarg....

Desprès d'un viatge sense cap incident, arribem a Vitòria sobre les 14.30h. Cridem al nostre contacte (la mare d'un amic) i arribem a la casa. Una casa en el mateix cor de la ciutat, de fet tenim la T2 sota les nostres habitacions. Desprès de menjar, una mica de descans i sortim a recollir els dorsals.

La tarda es va tornant cada vegada més gris, vent, aigua i una temperatura que no supera els 20 graus.

Quan recollim tot el nostre material, ens dirigim al pantà de Landa, a realitzar un entreno en aigua. La pluja no cessa i cada vegada fa més fred. En arribar al pantà ens creuem amb un parell de triatletes que han acabat el seu entreno, com és la nostra sorpresa quan veiem que són de València, d'Alginet.

Podem comprovar que l'aigua està calenta i que si bufa el vent s'aixequen ones igual que a la platja.
A la nit apleguem a la casa i quan sopem, caiem morts de somni. El dia ha estat llarg.
El dissabte ens aixequem i passem el dia de compres i d'entrevistes (en el meu cas),  l'endemà vaig a aparèixer en el periodic el món edició Pais Basc.

A la tarda aviat deixem tot el material en els diferents Box i comprem el sopar i a descansar.
A les 5.45 sona el despertador, Paco i jo, ens mirem a la cara i les nostres cares delaten la tensió que ara si, en forma de riures, tenim davant el que ens ve damunt. Desdejuni molt fort, i rapid caminant busquem el primer hotel, on els autobusos de l'organització ens portaràn fins al pantà.

Una vegada que que arribem al pantà, gens més baixar de l’autobus, veiem la hi ha muntada, triatletes, televisions, periodistes.. en fi això és un mundial.
Sense adonar-nos ja és l'hora de la sortida elite, veiem la cámara de trucada i ens adonem del nivellàs del mundial, *Elguezabal, *Eneko, *Sudrie, *Macca, *Amatriain... en fi la cosa promet.
Es dóna la primera sortida i nosaltres ja ens enfundem el neopre i esperem en la nostra camara de cridades. Gairebé sense adonar-nos ens trobem nadant.
Paquito va en el grup de davant, jo no obstant , prefereixo prendre-ho amb més calma, és la primera vegada que vaig a enfrontar-me a una distància tan llarga. Quan arribem a l'1.5km de l'aigua, veig que en el gir solament em treuen uns 100m la qual cosa m'alegra, ja que porto un ritme poc exigent i vol dir que estic nadant comode.

Passen els metres i a partir del 3.5km que ja es veu l'arc de sortida, la cosa comença a posar-se tensa, per uns moments començo a notar pessigolles a la zona del isquio, i tinc sensació de rampa, però es queda en això "sensació".

Quan surto de l'aigua, veig a Paquito que està sortint amb la bici, faig la transició i a donar pedals. Ens queden molts km per davant i haig de regular-me.

Comencen a caure els km i gairebé sense adonar-me complete la primera volta i mire el gps, amb una mitjana de 36km/h. Ufff, pense baixa una mica a veure si no vas a poder córrer...
Però les cames responen i decideixo no mirar el rellotge, però tinc la sensació  d'anar rapid, ja que no m'adelanta ningú, i jo vaig passant molta gent.

Quan arribo a la transició, miro el gps i efectivament he volat sobre la bici 35Km/h de mitjana en els 120km, no està mal pense. Ara ha enfrontar els 30 a peu.

Començe a córrer i la primera de les 4 voltes passa de seguida, vaig bé , pinse i veig a Paquito que amb el dit em diu que tot va bé.

En l'inici de la segona volta, veig vindre de cara un bou, "un bou" pense, no però, per la pols que aixeca al córrer podia ser-ho, és Macca, això vol dir que Eneko va segon, en un vist i no vist ha passat.

Jo em centro en lo meu i en l'inici de la tercera volta, torne a veure a Paquito, ufff porta mala cara, ja ni tan sols em mira, continue corrent i al contrari de la gent que m'envolta, jo cada vegada em trobo millor.

A meitat de l'última volta, un japones amb goteros, una kiwi vomitant.. en fi, penso que sóc un afortunat per trobar-me bé. I sumergit en els meus pensaments de sobte em veig entrant a la plaça d’españa (meta), i llavors si m'enfonse, no se si és l'emoció , el cansament o que , però començe a plorar com un xiquet, "HO HE ACONSEGUIT", sóc la persona més feliç del món. Al poc temps entra Paquito i ens abracem.

Marató Alpina de Galarleiz (Per David Vicent)

Queridos compañeros queria compartir con vosotros mi experiencia por el paso en la maratón alpina Galarleiz. No tengo palabras para describir esos momentos tan emotivos y de sufrimiento de aquel dia. Estoy contento, muy contento por dos motivos; uno por cumplir uno de mis sueños hecho realidad desde hace años que era completar una maratón alpina y el otro lo realmente bonito que es correr en plena naturaleza con tanto animal de dos patas ja,ja,ja....

Ese dia no lo puedo olvidar: madrugón, nervios y tensión en el ambiente previo a la carrera. Tocaba otro madrugón después de una dura semana de trabajo, hay que ver el sacrificio que tiene que hacer uno. Bueno! sarna con gusto no pica je,je,je...

Galarleiz es una prueba de 42 km. que trascurre desde San Pelayo (Burgos) hasta Zalla (Vizcaya) atravesando diferentes altitudes y desniveles con una belleza impactante.Esta carrera consistia en tres disciplinas, una para caminantes, otra para corredores y una mas para mountain bike, todas ellas en distancia de maratón. Bueno! ahi estaba yo con otros 400 compañeros de batalla apunto de empezar este reto. En los primeros kilómetros comenzaban las subidas importantes con más altitud, como son el pico Zalama, Maritxu, descenso de estacas...etc con un desnivel acumulado significativo.

Aparte de todo lo que conlleva el entrenamiento y cumplir este reto tenia una motivación extra por dedicaros mi primo Dani y yo esta prueba para que el club triatlon cullera también tenga presencia en la zona norte de España.

De verdad que me emocioné muchísimo correr por esta maravilla de la naturaleza, aunque fue duro uno saca fuerzas de flaqueza al estar codo con codo con corredores populares como yo que luchan y se emocionan por cumplir un sueño. De toda la carrera me quedo con el tramo final a falta de tres kilometros cun una pendiente que parecia el tourmalet....ja,ja,ja que habia una bandera con calaveras acojonante ja,ja,ja... Después de 5 horas de sufrimiento por fin me vi cruzando la línea de meta con muchísima satisfacción.

Os invitamos que vengais en las próximas ediciones a disfrutarla. un abrazo de Dani y David.

ANTELLA 2012 (Per Eleuteri)

El passat 21 de juliol Andrés, Ismael, Toni i un servidor, hem participat a la 23 edició del triatló d’Antella. Tot i haver realitzat moltes proves aquesta temporada, els nervis previs continuen estant presents, i sempre ocorre alguna anècdota, com que a d’algú se li oblida alguna cosa en casa (aquest vaig ser jo), o les típiques discusions de si neopré si o no, que si em pose o no calcetins per a correr… i més encara si com alguns de nosaltres, no conéixes el recorregut. I no és per a menys ja que es tracta d’un triatló que no arriba a ser olímpic, però tot i que té lloc en un entorn meravellós, és dur i exigent. Ja d’entrada, els 1200 metres de natació es fan prou difícils amb la gran quantitat de triatletes que es juntem a l’assut. Crec que és el dia on més manotades i patades he rebut!!! Deprés l’hora de la bici, 30 km amb un parell de pujades ben empinades, un terreny pla on bufa el vent, i unes baixades molt tècniques on no et pots relaxar ni un segon. Per últim un circuit de carrera de 8’2km en dos voltes molt distragut, però amb una pujadeta al final per si algú encara no n’ha tingut prou. Però hem de dir que el calor ens ha respectat i que la temperatura de l’aigua ha estat ideal. I si a més tenim en compte la impecable organtizació i el bon ambient que hi havia, podem dir que hem tingut les condicions necessàries per a disfrutar d’una bona vesprada de “trimania”.

Així doncs, els triatletes del CTC hem rendit a un alt nivell i hem acabat al voltant de les dues hores, ocupant el llocs de mitad cap a endavant de la clasificació , per la qual cosa hem d’estar molt orgullosos i satisfets.

Ara ja no cal que ens conten cóm és aquest triatló, al que jo definiria com a breu, intens i molt divertit. És per això que me l’apunte en la agenda de la pròxima temporada.

Salutacions!!!

TRIATLÓ DE CASTELLÓ 2012 (Per Andrés Company)

El passat diumenge 8 de juliol, David Magraner i jo (Andrés Company) vam participar al triatló de Castelló, una prova que perteneix a les Wild Wolf Series by Polar, va estar una prova molt espectacular, tant per la organització com per la numerosa asistencia de triatletes i de públic, ademés els circuits estaven molt ben medits la qual cosa sempre s'agraix.

L'aventura va començar a les 7 del matí quan carregarem les dos bicicletes al Mini de David i ens posarem en marxa, arribarem amb temps suficient per a posar-ho tot apunt i començar l'escalfament, fins que a les 10 del matí donaren l'eixida de la modalitat sprint a la que participarem.

Des d'un principi David va mostrar la seua qualitat com a triatleta, ja que a pesar dels mesos d'inactivitat degut a una lesió i a l'estat de la mar que estava algo marejada, va marcar un bon parcial a l'aigua arribant a la T1 als 15' de competició (la qual cosa indica que va eixir de l'aigua un poc abans dels 14' ja que hi havia un troç llarguet fins al box).

Per la meua part vaig ixir un poc darrere d'ell, prou més marejat posant el peu a terra als 14'32” segons el meu cronometre i arribant a la T1 als 17' (em vaig entrentindre un poc eixint del mareig que duia jeje).

Així doncs iniciarem el parcial de bici cadascú amb un grup diferent, sense més problemes que un susto que vaig patir jo en una rotonda per no calcular bé la frenada i que poc més i em costa un bon disgust ja que en eixe moment anava a mes de 40 km/h intentant agafar un grup, el circuit era prou rapit, llevat d'alguna rotonda i alguna curva un poc complicada, feia algo d'aire la qual cosa en algún tram ajudava molt però en altres dificultava el mantindre una velocitat elevada. Al final David va marcar un temps de 34' 57” a una velocitat mitjana de 34 km/h i jo uns 37':08” a una mitjana de 32 km/h perque vaig perdre el grup els ultims 5 kms amb vent en contra.

La carrera a peu va transcorrer baix un sol prou fort i una calor que molestava, així i tot acabarem els dos sense problemes, David marcà un parcial de 23'16” parant el crono en 1h, 16' 17” i jo 21'56” parant el crono en 1h, 18', 55”, amb la calor que feia no es podia correr més rapid. A la fí acabarem els dos molts contents i ens tornarem cap a casa, una vegada trobarem el cotxe.

TRIATLÓ CROSS SANTA POLA (Per Paco Selfa)

El passat dia 10 de Juny es va celebrar el Campionat Autonómic de Triatlón cros, en santa Pola, i fins allí em vaig desplaçar per a gaudir d´aquesta prova tan multitudinària dins del calendari de la Comunitat Valenciana. Tinc que dir que l´any passat ja no vaig assistir, tot i que estaba apuntat, per raons personals, pero en aquesta Segona Edició si que he pogut assistir.

Per por d'arribar justet vaig sortir abans de les 6:00 del mati i vaig aplegar amb temps de sobra per fer tots els preàmbuls d'abans de la competició .Vaig ser dels primer en recollir el dorsal, i amb paciencia vaig preparant- ho tot. La mar estaba ideal, encara que un poc bruta d´algues per la vora. La sorpresa me la enduc al vore el box la quantitat de bicis que hi ha, 1100 participants anaven a prendre l´eixida en tres tandes. Ens dirigim a la mar, caminant el Kilómetre que teniem que nadar, i eixim els de la primera sortida. Intente situar-me el millor posible, i agafe un grupet que al meu ritme arribem a la vora en 17´min. i d´asi fins a la bici tenim que córrer quasi 600 metres , ja que el box era molt llarc. Ja en la BTT , com que conec molt bé el circuit, vaig més tranquil i confiat de que vaig a anar bé. I així es ja que en trobe molt bé de cames i vaig avançant a ciclistes, eixint-me un parcial prou més rápid que altres anys del duatló cros . Tornem a boxes i fem les transicions interminables que tenim que fer tots, pero es el que té una proba d´aquest calibre. Comence a córrer i en la recta de meta , en eixe moment entraba a meta, Emili Aguayo , vaja máquina. Arribat aquest moment el calor ja anaba causant estragos, ja que l´eixida va ser tardet a les 10:00 , i va fer un dia sofocant de ponent, pero apretant i pensant que els 5 kms. pasent pronte, hen fique a córrer i va eixint un bon ritme i mantenint-lo arribe a la meta , molt sencer i amb molt bones sensacions . Pensant : Objetiu complit, que no era altre que acabar-lo e intentar superar-me a mi mateix disfrutant de la proba en tot moment.

En cuant a la organització una nota prou alta , en cuant a infraestructures un 10 , pero en avituallament en carrera i pos meta tirabes algo de meins . La posibilitat de grabar la medalla que et donen amb el teu nom i el temps de meta , per 2 € , es un gran detall . Samarreta , toallola, i altres detalls en la borssa del corredor també son d´agrair. En fi una proba que recomane a tot el mon.

Al any que ve , més i millor si cap.

Salutacions.

Mis primeros 55 km en bici (Per Pablo Villaverde)

Ací teniu la crònica del nostre company Pablo que ha fet la seua primera eixida llargueta.

Per què en un club com el nostre, tan important és qui guanya una carrera com qui comença a gaudir del nostre esport, volem des d'ací donar-li l'enhorabona i dir-li que estem segurs que en poc de temps començarà a sorprendres a ell mateix en les competicions.

Hoy, después de pensármelo mucho y de salir de currar a las 6 de la mañana (me daba una pereza.....),he afrontado del tirón 55 kms seguidos de bici de carretera. Esto, para mi, es un logro ya que seguidos en carretera nunca lo había hecho y, encima, con el compañero Ismael que no le gusta ir precisamente suave y, aunque varios tirones del compi abrieron hueco, otros tantas, conseguí terminar el recorrido. A ver si hacemos un grupillo más grande cuando podamos coincidir unos cuantos-as que de seguro hará más llevadero el entrenamiento de este segmento que se hace tan largo y aburrido si no vas acompañado por más peña. A ver si este veranito podemos representar entre todos en diversas "competis" al club (cada uno a la que pueda ir por sus circunstancias personales).

XIII Triatló de Cullera (Triatló per equips)

En primer lloc cal dir, que no és només la crònica d´un triatló sinò la del triatló cel.lebrat al nostre poble i organitzat per un Club Triatló Cullera replet d´entusiasme i il.lusió per la citada prova, ja que es tractava de pujar un nivell més i incloure la modalitat per equips. 

A esta prova, he tingut la possibilitat i el plaer de formar part del nostre equip, que en aquesta ocasió estava conformat per gent d'un alt nivell esportiu i humà,  com ha quedat més que demostrat, aquests han segut: Toni, Paco, Ismael, Eleuteri, i el nostre capità Martí “El Valenciano”.

Des d'aquesta crònica aprofite per a donar a tots ells les gràcies per ferme gaudir de manera tan especial en el desenvolupament de tota la cursa.  Així com a tots aquells companys, companyes i simpatitzants (als quals no nomene perque no m´agradaria oblidarme de cap  d'ells), que en tot moment han estat donant-nos ànims i fent sentir el TRI Cullera molt emotiu.

Bé, per a no ferme més pesat passaré a descriure els esdeveniments que englobaren els dos en un (organització i competició).

Va tindre lloc el dia d´abans, on vaig conèixer a dos grans triatletes i millor persones, com eren Eleuteri i Martí, que mentre col.locaven dorsals als Box comentaven com podriem organitzar els segments per a obtindre uns bons resultats, donat que,  per circumstàncies geogràfiques i de treball no havíem pogut entrenar tots junts com a equip per al Tri més esperat de la Comunitat. 

El dia següent, dia de la cursa,  previament a enfundar-nos el neopré (al qual, i amb la tensió de la prova, al meu li vaig fer unes quantes ungladetes), varem establir  els criteris i pautes a seguir, iniciant el segment de natació,  guiats al capdavant pel mestre Toni i vigilats pel gran capità Martí, aconseguirem eixir prou junts i fent un bon temps. 

Passant a la primera transició, i vivint en el box un moment de desconcert, donat que a Paco sempre pendent de la coordinació de l'equip, li havien desplaçat les ulleres de ciclisme, i per altra banda, el company Eleuteri que es trobava molt fotut en eixir de l´aigua, tirà de punt d´honor abordant la transició i agafant la bicicleta per a dirigir-se a la càmera d´eixida i iniciar el segment de ciclisme.

Ací, al segment de ciclisme, va ser on torna aforar l'unió de l'equip,  ja que en ocasions, “els craks” de Cele (que esta més fort que el vinagre) Toni (que esta  fet un xiquet) i Paco (que amb la bicicleta va com la llum), de vegades, tingueren que afluixar el ritme per a que el capità Martí, que és un fora serie, no deixara de donar-me indicacions i esperar-se, per a que a la seua roda tornarem a agafar al trident, i aconseguint tots junts rebassar a altres equips i poder fer un bon segment de bici.

Entrant de nou en Box,  per a abordar el darrer tram,  allí teniem a Dani i al gran Mister Paquito organitzan-nos, animant-nos, i com no, donant les indicacions pertinyents, cosa que constata una vegada més el gran entrenador que és. Ens vam ficar les esportives i vam eixir a “rematar” la feina,  en la qual l'omnipotent capità Martí preguntava què tal anàvem i jo contestant-li: “el flato seguisc arrastrant-lo des de la segona-tercera volta de bici, però molt bé”.

Tal com anàvem corrent, anava trobant-me millor i sobre tot, pels ànims rebuts per la meua dona i els meus fills, així com dels xiquets i xiquetes de la cantera “Els Bitxets”, que ahí estaven per a col.laborar i animar, junt a un dels seus entrenadors com és Victor (sempre multipicant-se per a donar coll a tot....).

I, entre tant, anàvem arribant al tram de meta, el qual va ser molt bonic escoltant per megafonia els ànims i reconeiximent als components del CTC per la bona cursa realitzada, l´ambient de la gent, animant-nos, aplaudint,  felicitacions de companys i companyes...... la qual cosa ens va fer sentir orgullosos, emocionats i satisfets, per haver realitzat la prova de manera satisfactòria, i en un temps total de 1:09:00,  i per damunt de tot, de formar part d'un club com és el CLUB TRIATLÓ CULLERA.

Per tant, donar les gràcies a tots i fins la propera, en la qual segur que podrem encara millorar...

                               Emilio P. Morant Climent

El CTCullera ja té el seu primer FINISHER

El passat 19 de Maig va tindre lloc a la illa de Lanzarote el considerat per molts el IRON MAN més dur del món. La prova consisteix en nadar 3,8km, recórrer en bici 180km i correr la distància d’una marató (42,2km). El que fa especialment dura aquesta cursa són l’escarpat de l’illa volcànica, a més a més de les temperatures tropicals típiques en aquestes latituts i sobre tot un fort vent que bufa en contra, amb ràfegues de fins 45km/h.

Entre els 1700 valents que s’enfrontaren a la distància, l’atleta del Triatló Cullera Paco Cortés estagué en la línea d’eixida, necesitant 12h 23min. per a creuar l’arc de meta.

El finisher: Vull aprofitar aquesta oportunitat, no per a fer una crònica inacabable d’un triatló durissim, sinò per a promoure la pràctica esportiva de tot tipus. Especialment la de resistència, en la que no ni ha perdedors, sols guanyadors que s’enfronten a una distància  i que cada dia es superen a ells mateix.

Anime a tots els xiquets, xiquetes, joves i no tan joves a practicar natació en aigues obertes, ciclisme en totes les seues modalitats, carreres populars i per al que no tinga prou en un esport i li agraden les emocions fortes, el triatló. Un esport molt mitificat que la gent veu com per a “extraterrestres”, i puc asegurar que no es així.  Qualsevol persona que tinga un poc de disciplina per a entrenar pot acabar el seu primer triatló i a partir de ahí millorar el seu temps.

Des del Club Triatló Cullera volem convidar a tot el món a que ens conega i conega el nostre esport.

     No saps del que eres capàs fins que comences a intentar-ho. Tú també pots!! 

                                                                                         Paco Cortés i CTC (Finishers LZ 2012)



IRONTOUR 2012 (Per Martí Civera)

El cap de setmana passat es va celebrar L’Irontour. Un format molt atractiu i que fa gaudir de dos triatlons en menys de 12 hores. Alhora que atractiu dur...

El dissabte al arribar a la Vil.la, veig que l'aigua no està  com la ultima vegada que participi. Però no passa res, hem de nadar tots.

Deixem les coses a l'hotel, un ràpid mos i directes al box. Allí comence a veure gent coneguda, vells amics que ens anem saludant i així mitiguem els nervis previs.

La primera etapa és contrarellotge, i la meva hora de sortida és 16.20.
D'un en un van sortint tots els triatletes, fins que m'arriba el torn. Surto amb la intenció d'entrar entre els vint primers, per optar a la sortida preferencial del diumenge.
Començo a nedar i l'onatge no deixa veure la segona boia, aprete  tot el que puc i només sortir de l'aigua em canten el temps 13.45, alguna cosa no ha anat bé... després parlant amb Javier Ortiz (jutge), em comenta que està llarg, s'ha soltat la boia i he nedat 910m.
En la bici poc puc acolpla-rme, ja que hi ha molta corba i molta rotonda.
Finalment baixe a córrer i em trobo molt bé. He complert el meu objectiu i em fico el 18 de la general. Encara que cal destacar l’altisim nivell que hi ha aquest any.

El diumenge a les 6.00 sona el despertador, baixem al menjador a desdejunar i surto fora de l'hotel per comprovar el temps, i ufff esglai, són les 7.00 i bufa molt fort el vent. No passa res, pense, el vent és per a tots…

Quan arribe al box, en el meu lloc trobo un barret de diferent color, amb el meu nom i amb el nom de CTC, és la meua recompensa pel gran treball del dia anterior.

Es dóna la sortida, sortim els 20 primers i darrere la resta de triatletes, pel rabillo de l'ull veig com alguns triatletes, corren per la sorra. ESTA PROHIBIT, pense, estan fent trampa. No es pot córrer per la sorra, per a tallar.

Em concentro i començo a nadar, i oblide l'ocorregut.

Quan surto de l'aigua, faig un a bona transició, agafo la bici i començo a donar pedals. De sobte m'adone que el vent va a fer un dia molt, molt dur.

Començo a pujar Aitana, no trobo la cadència, no puc anar acoplat… començe a desesperar-me. El vent està  fent-me sofrir moltissim, ratxes que em fan trontollar-me damunt de la bici.
Desprès d'hora i mitja de barallar-me amb el vent, arribe a la transició i en l'entrada a la mateixa em treuen targeta per portar el casc deslligat... el que em faltava, pinse. Mire el box buscant amb la mirada a Ali, a veure que passa amb la targeta, però no la trobo. Decideixo córrer oblidar-me, i això és el que faig. En entrar en meta em diuen que he arribat el 20. Molt content amb el resultat i esperant la proxima edició per llevar-me l’espineta del port.
Salutacions i kms.

TRIATLÓ DE PINEDO (Per Paco Selfa)

El diumenge 06 de Maig várem tornar a estar presents tres triatletes del Club Triatló Cullera al X Triatló de Pinedo , en el que més de 400 participants es donaren cita per a demostrar-se i ficar en práctica tot el que hi habien estat entrenant. Doncs cap a Valencia ens anarem : Ismael , Emili i Paco, hi habien prediccions de plutjes per a la comarca de Valencia i de bon de mati res més alçar-me , a les 6:00 a.m. es ficaba a ploure , pero per sort no més que per a banyar el carrer. Ens reunim en el punt de trobada per a carregar les bicis amb la furgona i en poc de temps estem aparcats al parquing , que esta molt a prop de boxes , i que ens vingué molt bé ja que sempre s'oblida algo al cotxe , en aquest cas una tonteria de norma nova , i es que al entrar la bici a boxes teniem que dur el barret de natació. Li vaig dir que mirara el nº de dorsal que portaba ficat i a mes el de la bici, pero una norma es per a complir, per a que ho sapigau. Conque ja teniem els dorsals del dia anterior, ens dona temps a apropar-nos a la mar i comprobar que estaba planeta i bona , sense apenes fer aire .

Després de deixar la bici i fer-nos les fotos de rigor, ens dirigim a enfundar-nos el neopré i dirigir-nos al aigua per a escalfar . Ja hi habia molta gent en l'aigua , encara que feen dos eixides : a les 9:00 Absoluta i V1 , i a les 10:00 dones i V2 . Al impronte de entrar es nota que esta prou freda l'aigua pero al poc de temps el cos s'habitua i ens trobem com a peixos en l'aigua . Ja en la cámera d'eixida ens trobem a Carles Alonso , i despréns s de saludar-nos ens desitjem tots sort i al toro que es una mona, ja,ja,ja,ja....
L'eixida es multitudinaria pero es trobem de la mitad del grup i al meins jo vaig cómode desde el principi , esquivant els consabuts golps i patades, ja en la primera boia , es nada amb més lloc i fins a la vora igual . Res més tocar peu a terra coincidisc amb el crack de Miliet , pare el crono i vec que hem fet 1.000 metres , clar desde la voreta contant el tram d'aigua que fas correns . En el pasillo de la arena senc al Mister Paquito que hi habia complit el que habia dit de que vindría a vore-nos , escoltant els seus anims ens anyunyem Miliet i jo cara a boxes . Pero ,ostias ahí ja estaba el gran Ismael amb el neopré llevat i ficant-se el casc , i li pregunta a milio on está Paco ? jo ho sentia pero no podia parlat del huerfan que portaba en la lluita sense cuartel amb el traje de neopré, que en costá prou de llevar fins i tot tinc que sentar-me a terra . Ja en tot al lloc eixim junts de boxes , a vore si podiem contactar amb el grup de Ismael, tarea imposible en tot el segment, ja que portaben una distancia i un ritmet més fort . Una volta superats els primers dolors de cames de la transició agafem un grupet, on fem tot el segment, donant algún que altre relleu. En boxes tornem a coincidir Milio i jo , pero amb uns segons de ventaja sobre ell aconseguisc eixir algo distanciat . Ja en carrera en trobe bé i vaig incrementant el ritme , creuant-me amb Isamel , pero a bon tros i millor ritme el que portaba . Ja en la recta de meta l'últim apretó per a que no pasara el crack que anaba arrimant-se a la xita callando , ja,ja,ja,ja ..Pero amb bones sensacions . Agrair a Paquito el haber vingut , i als seus anims . Felicitar a Miguel Fernández , el gerent de la botiga Tutriatlón de Gandia que va quedar 2º de la general, i que colaboren en el Triatló de Cullera. Vos adjunte el link de les clasificacions per categories del Triatló :

http://www.triatlocv.org/clasificaciones/Clasificaciones/Clas_cate_cat_mas.php

Animar a la gent a que participe en més probes , ja que a part de disfrutar, portem el nom del club per tot arreu del territori nacional.

Salutacions.

CRÒNICA TRIATLÓ DE GANDIA (Per Paco Selfa)

Aquest disabte es va celebrar el Triatló de gandia, un dels Classificatoris per al campionat d'Espanya , i on varen participar 7 membres del Club Triatló Cullera: Martin , Eleuteri , Alicia , Pablo, Ismael , Emili i Paco. Alguns d´ells va ser la primera prova de foc, ja que debutaven en Triatló, i ho feren millor que ells mateix esperaven i és que van donant fruit els entrenes que setmanalment estan complint de forma disciplinada. Un Triatló un tant atípic en cuant a les hores de eixides que s´ensetaven a partir de les 12:30, per tant optàrem per anar res més obriren Boxes a les 10:45 i deixar les bicis dins per a tornar a Cullera i dinar tranquilament, encara que tornàvem pronte per donar temps a Pablo que surtia en l´eixida de les 14:30, la penúltima abans de la de 40 anys en endavant. Les previsions de plujes es varen fer realitat i sobre les 14:00 va descarregar una forta ploguda i vent que feia perillar les carpes i stands de la zona posmeta. Pero no es va suspendre cap eixida i després de vore pasar a Pablo nadant , en el grupet mitjà del segment, ja que al fer-ho en la dàrsena del port esportiu va ser molt vistós i fins i tot ens permetia llançar-li uns crits d´ànim . Aixoplugant-nos de carpa en carpa, es va fer l´hora de calfar per a la nostra eixida i com per art de màgia va parar de ploure i fins i tot un poc de sol ens va eixugar algo els carrers. Ataviats amb els neoprens ens tirem a l'aigua 5 min. per a fer contacte i escalfar , comprovant que estava prou templada i neta. Com que l´eixida era de dins de l´aigua, a pesar de ser un grup molt nombrós, vàrem eixir sense aglomeracions ni trompades. Res més eixir s´enseta la lluita per anar encarant la primera boya que , en linea recta, estaria a uns 300 m. , i al tornar era fàcil orientar-se per anar paralel al paretó del port, encara que crec que hi havien més de 750 m. es va fer prou curt, al eixir de l´aigua , note uns balancejos que en fan desequilibar , corrent de cami al box senc a Milio que ve darrere i ens saludem , coincidint en que portem una bufa de collons i sense haber begut gens . Despres ja en box llevant el traje torne a desequilibrar , i es que faltaba haber entrenat les eixides. En boxes ja es troba Ismael , amb el neopré llevat i apunt de sortir. Ja en la bici agafe un ritme i intente agafar una roda "bona" , en costa ja que anaba adelantant a gent i al mitad de la primera volta alcance un grupet de dos corredors que roden fortet i ens organitzem per anar rellevant-nos per a poc a poc donar alcans a Ismael. Una volta conectem fem tot el segment amb el grupet que cada volta entren meins a fer els relleus i, ens toca a Isma , un altre corredor i a mi donar la cara per a no baixar el ritme, de un grup nombrós que era, ja que molts dels que pasabem , anaben afegint-se. Ja en la última volta s´estira el pelotó i al baixar de la bici , ismael li s´he enganxa la cala i cau a terra , al meu costat , jo vec que no s´ha fet res , ja que encara no hi había caigut ja estaba alçant-se, ja,ja,ja ...seguim a fer la T-2 jo tinc els peus adormits i no els note cuant en fique a córrer , pero en trobe bé. Darrere meua vec a Vicent toldrá, el president del CT algemesí, un Veterá de guerra, cortit en mil batalles ,..... i en dic a mi mateix, si penses pasar-me vas a tindre-ho molt difícil. Ensete la carrera amb zancades curtes i rápides per a no sofrir els calambres que solc agafar , i note que les cames en responen d´alló més bé . Seguix aumentant el ritme fins al que puc mantindre i, al fer el primer gir de volta , en creue en els " perseguidors" que amb cara famolenca venent a tot tren, primer Vicent i després Ismael , i ja més llunt Milio. De tornada cap al port picaba un poc cara a baix i el vent era favorable, aprofitant aquestes circunstancies ,aumente el ritme i vec que , no es que no van arrimant-se , sino que cada vegada es duc més distancia, envalentonat per esta diferencia ja en la recta de meta , en pasa un corredor del pelotó que anábem de la bici i decidix picar-me e intentar arribar , sense aconseguir-ho , davant d´ell , pero acabar en estes sensacions es el que en quede. A mes de haber vist acabar amb la satifacció que ho han fet els companys que han debutat: Pablo, Emilio i Ismael ..

Espere que açó haja fet no mé que ensetar la temporada......Anims a tots...

CRÒNICA DUATLÓ DE PETRER (Per Martí Civera)

A les 7.30 A.M vaig recollir a Don Eleuterio (com li criden al col·le), i durant tot el viatge es van ser succeint les tonteries típuiques d'els qui estan nerviosos..
El primer que pense en arribar a Petrer va ser; "MARE MEUA" que calor ha de fer a l'estiu, acostumat a l'horta allò és terrèny desértic , unes muntanyes on no hi ha ni un arbre.

En arribar al box, em creue amb Jordi Pascual ens saludem i dic, ja se qui guanya avui.

Deixem les bicis i comencem a escalfar. Des del principi de l'escalfament noto que hi ha nivell, veig molts duatletes purs i molts sub-23.

Es dóna la sortida i comencem la carrera. Aviat veig que les cames em responen els dos primers km els correc per baix de 3.30 i en arribar a la tansició el parcial en els 5km , ha estat espectacular.
Però com és la meva sorpresa si corrent a aquests ritmes porto 40 persones davant, el meu subconscient em diu que ho "Pagaran". Efectivament, en la bici molta gent comença a despenjar-se i fem un grup de mes o menys 25 que arribem fins al final de la transició junts.
En la transició molts cops i enganxades amb la finalitat de sortir tan bé com sigui possible.
A córrer s'ha dit, i el segon parcial torno a baixar de 3.30.
En entrar a meta estic molt content les sensacions a hores d'ara de temporada són millor de l'esperat.
L'inseparable escuder Eleuterio entra en meta a 7' , i corrent a 4' ha arribat el 99.
Tornant amb el cotxe cap a València, traiem una conclusió:

"LA PENYA MARXA MOLT".

Salutacions i kms.

Valencia LD (Per Andrés)

En principi no tenia intenció de fer crònica de la carrera però al llegir la fantàstica crònica de Victor m’he donat conter de que seria molt egoista per la meua part no compartir amb el club una experiència tan intensa. Be allà vaig:

La setmana passada va fer un any des que vaig començar a entrenar, havia fet carreretes populars i alguna mitja marató els anys anteriors però realment mai havia entrenat d’una forma seriosa i continua, dic açò per que en principi vaig començar a entrenar per a fer un triatló sprint, i un any després em plante en Valencia en un Mig Ironman. 

La decisió de fer aquesta prova ve de un dia en el que parlant en David ens vam compinxar els dos per a fer-la ja que pintava molt be, desgraciadament ell s’ha lesionat i no ha pogut acompanyar-nos en aquesta aventura.

Han sigut quasi 5 mesos d’entrenament específic per a aquesta carrera un entrenament físic però sobre tot mental, una lluita constant contra tota la lògica que em deia que era massa prompte per a donar el bot a una prova tan llarga, però si d’alguna cosa m’ha servit açò es per a donar-me conte de que amb il·lusió, constància i molt de treball tot es possible.  Després de tot aquest rotllo (vos demane perdó jejej) pase a descriure ja com ha sigut la meua carrera:

La veritat es que els dies previs he estat molt tranquil, confiat en el treball fet en el entrenament, així sense adonar-me’n em plante en la plataforma a punt de llançar-me a l’aigua pensant en que anava a quedar-me “pajarito” però al final em llance i comencem a nadar, evidentment donat el meu nivell de natació perd al grup principal i des d’aquest moment fins a la boya que marcava el gir de 180º vaig deambulant entre kayacs de la organització totalment desorientat, al final m’engantxe un grupet quan faltaven uns 800 mts i acabe en ells, però el segment de natació ja estava perdut, m’ha sabut mal perquè es el segment en el que més havia treballat, i en les proves en la piscina havia millorat molt. Al final arribe a la transició em cambie i ixc en la bicicleta sense pensar molt en lo mal que havia nadat. A partir d’ahí L INFERN, em trobava molt fort en la bici però les condicions del vent no deixaven fer massa, era una lluita contra un enemic al que no li pots guanyar i que et desgasta moltíssim, sols en els trams en els que el vent em deixà vaig poder apretar més, ja ho ha dit Victor la part de Sueca va ser duríssima, en eixe tram em vaig desgastar molt, després quant tornavem cap a Valencia el vent va donar un poc de tregua i em vaig recuperar un poc, al final 3h 23’ de bicicleta en una mitja de 27’5 segons el meu Garmin. La carrera a peu la vaig començar en molta força i les dos primeres voltes no vaig acusar pràcticament el esforç de la bicicleta, però a falta de 6 kms em vaig afonar, eixos últims kms han sigut els mes durs de la meua vida, i graciés al meu cap i les meues ganes de acabar no vaig abandonar perquè vos promet que em pensava que no acabava, sobre tot a falta de 3 km quan em va donar una rampa fortíssima a la cama esquerra, ahi vaig pensar “fins aci em arribat” però en eixe moment em vaig enrecordar de tot el esforç previ, vaig apretar les dents i finalment vaig aplegar a meta en un crono de 6h 30. Molts direu que està molt be per a ser el meu debut en llarga distancia, però jo no estic content, sobre tot per la natació en la que crec que no vaig donar tot el que podia, i perquè si haguera eixit un temps normal crec que la bici m’haguera eixit molt millor.

Amb tot aço estic content de haver superat tots els contratemps (del entrenament i de la prova) i haver acabat. Per últim vull agrair a la meua família i la meua novia totes les hores que han estat animant-me i tots els mesos anteriors en els que han patit el meu entrenament, als meus companys del club en especial a aquells que m’heu acompanyat en els entrenaments i a aquells que m’heu animat tant, i a Antonio Del Rey que m’ha ajudat molt a complir este somni, a tots vosaltres moltes gracies.

VALENCIA LD - CAMPIONAT D'ESPANYA DE TRIATLÓ (Per Víctor Fernández)

Vaig a escriure esta crònica en primera persona perquè este tipus de proves, tot i fer-les amb el teu equip, són vivències tan personals que fan difícil contar-les d'una altra manera.

Des de fa un temps, estic aficionant-me cada vegada més a la llarga distància i, ahir, en València crec que va ser el meu canvi de xip definitiu.

L'atmosfera que envolta a estes proves no té res a veure amb les sprint que, tot i tindre també el seu encant, no permeten assaborir-les glopet a glopet com passa amb la llarga distància.

Eixos mesos de preparació prèvia amb el cap ficat en la prova objectiu, on comparteixes fatigues, pors, dubtes, etc. amb aquells que també van a fer la prova. Eixa setmana prèvia amb nervis, animalades per part d'algú (no diré noms...), dolors que es somatitzen, dolors que es tenen de veres...

Havia arribat el moment.... Dissabte a les 16 h, Andrés i jo, ens trobem al restaurant de Jordi i anem al port de València per a deixar les bicis. Allí, en trobem amb l'equip de relleus (Miguel, Eleuterio i Martí) i amb Paquito. (Per cert, enhorabona al trio de rellevistes que feren el segon lloc, sent derrotats només per un superequip de professionals...).

Deixem les bicis, quatre colpets d'esquena, dos abraçades i, cadascú a sa casa a intentar dormir... En arribar a casa, em fique a fer la motxilla. Omplic el llit de trastos com si me n'anara de viatge per a un mes. Ho coloque tot segment per segment per a assegurar-me que no falta res i... Déu meu!!!!! El xip!!!!!! Finalment estava en la butxaqueta del mono, on l'havia deixat per a no oblidar-lo, però m'havia oblidat de que l'havia deixat allí... en fi...

A les 5'50, sona el despertador. Se m'apeguen els llençols, però aconseguisc alçar-me amb un poc de retard. Desdejuni de campió i aplegue a Eroski 10 minuts tard...

Ens trobem tots al control de material i comença tota la litúrgia (neopré, vaselina, tovalla per a quan ixquem de l'aigua, roba del segon segment, sabatilles de córrer, unflar rodes, colocar el menjar amb cinta aïllant, etc, etc...).

Uns 20 minuts després, ens n'anem cap a la zona d'eixida. Ens fem la foto de rigor, saludem a la gent... Tot amb una "calma nerviosa" que dona a estes proves eixe haura especial.

Sense quasi enterar-nos, ens quedem Jordi i jo a soles i, quasi sense adonar-nos-en, estem ja entrant a l'aigua. A partir d'ahí, comença la lluita solitària...

Donen el xiulit d'eixida, aprete el botó del Garmin i comence a nadar sense ficar-me cap presió. El neopré d'Armando, m'està molt còmode, el barret de neopré no deixa que se me gele el cap, tot està al lloc i veig que nade sense problema al mateix ritme que tot el grup. No me quede despenjat i faig tota la natació sense problemes. Fins i tot, a partir dels 800 metres comence a avançar a gent de gorro blau, que havia eixit amb l'anterior grup d'edat.

Quan me done compte, estic encarant l'eixida de l'aigua amb molt bones sensacions. Mire el crono i he complit el meu objectiu de 38 minuts.

Em prenc la transició amb calma... Massa calma... Quasi nou minuts lluitant amb el neopré, la tovalla, el banyador, el mono... al final perd la vergonya (o la calma) i em faig nuet allí al mig, me fique bé tota la roba i escampe amb la bici.

El segment ciclista va ser BRUTAL. Ha sigut un dels dies de ponent més animals que recorde en la meua vida ciclista. Per la part del circuit del DLD, havérem de ficar plat xicotet. Quan veies que anaves a 18 km/h, pensaves "Què faig ací?" "Sóc un matao", però quan veies que no paraves d'avançar gent, pensaves "Serà normal...", "Si estan tots igual o pitjor...".

Aplegue a València. Mitjana de 28'5 en 94 km de ciclime. No està malament, tenint em compte les circumstàncies.

Fins ahí, havia aplegat la meua aventura. Una lesió que vinc arrossegant en els últims 4 mesos, m'havia impedit córrer en tot este temps. Per tant, la lògica deia que m'arretiraria una vegada acabat el segon segment, però... havia comés l'errada intencionada de deixar les sabatilles de córrer en la caixa, així que me les vaig enfundar i vaig pensar "a veure fins on arribem".

La primera volta de 7 km, la vaig fer sorprenentment còmode. Pensava fer esta volta i parar, però en arribar al gir, i veure a tota la gent animant i cridant el meu nom, vaig pensar "si vaig bé, per què no prove amb la segona?" i això vaig fer.

Encarí la segona volta i, en el km 10, començà a esgotar-se la gasolina (i encara quedaven 11 més). Però com que ja estava a punt del gir, vaig decidir aplegar, agafar aigua i tornar poquet a poquet. A partir del km 12, començà a fer-me mal el genoll. Com que xafava mal pel probema del peu, se me va resentir. Total que vaig fer el gir del 14 i, el pensament va ser "Només queda una volta. Molaria fer-se la foto dedicant-li-ho als meus bessons..." i què vaig a dir-vos... ahir vaig entendre això que diuen de que un pare, per un fill és capaç de tot.

Quan es barregen el dolor, el cansament extrem, l'orgull per una gesta inesperada i, sents que els teus fills estan portan-te de la mà sense estar allí presents... Menys mal que portava les ulleres, perquè els dos últims kilòmetres els vaig fer plorant... jejejeje... havera fet mal quadro...

En fi, ha sigut un altre dia d'eixos que te fan entendre el per què de tant de sacrific en els entrenaments. Un altre dia d'eixos que ho fiquen tot al lloc i t'ajuden a tindre ganes de continuar amb açò.

Evidentment, cal agrair a tots aquells que t'animen i t'aguanten el fet d'estar ahí sempre. No vaig a nomenar-vos perquè sabeu ben bé qui sou. Ahir vareu estar tots allí i ja vaig tractar de saludar-vos i donar-vos les gràcies personalment.

Ens veiem en la pròxima... AUAAAAAAA!!!!!!!!!

MITJA MARATÓ DE BARCELONA (Per David Vicent)

A todos los amantes del atletismo y sobre todo de pruebas como los maratones o medio maratones les aconsejaria sin duda que no se pierdan la cita con Barcelona porque es apasionante cómo te envuelve la gran participación que va (más de 12.000 corredores) y lo atractivo del recorrido pasando por los monumentos más interesantes, donde el recorrido es totalmente céntrico dándose la salida y llegada en el impresionante arco de triunfo y pasando por plaza de catalunya, forum, colon, avda.diagonal, paseo de gracia, etc.

Quisiera dedicarle esta carrera y crónica a mi primo Dani que vino desde Miranda de Ebro (Burgos) a correr conmigo por la ciudad condal, donde pudimos ver a profesionales como Marcel Zamora y un público que se vuelca con los corredores y unos animadores que no paraban de darle a la batuka, en fin espectacular, sin palabras...

Al final mi primo Dani con su homenaje al mirandes c.f. llevando su camiseta y yo llegamos al arco de triunfo en un tiempo de 1h 31min. con una sonrisa de oreja a oreja y estar enormente orgulloso de mi primo.

David Vicent CTC

TOT A PUNT PER A VALENCIA LD

Arriba l'hora de la veritat!!!! Després de mesos de treball per a preparar la distància del Mig IronMan, fins a 7 socis del CTCullera representaran al nostre club i al nostre poble en el Campionat d'Espanya de mitja distància.

El diumenge 4 de març, es celebra a València el Campionat d'Espanya d'esta modalitat i el nostre club tindrà 4 representants en la prova de grups d'edat.

Paco Cortés, la gran esperança del club per al grup de 30-34 anys, ha estat preparant a consciència la prova i aplega en un gran moment de forma.

Jordi Pinto, que representarà al club en el grup d'edat de 35-39 anys. Tots (excepte ell mateix) sabem que aplega en un punt de forma fantàstic. Després de patir eixos entrenaments a la seua roda, ningú ens ha de dir com afronta el segment ciclista. A més a més, la seua millora en el segment aquàtic ha sigut molt notable i la seua tenacitat en els entrenaments de sèries a peu, farà que replegue els fruits que mereix.

Andrés Company, el nostre sub23, que ve a demostrar a tots que. tot i la seua juventut, té una gran maduresa mental i física que, després dels mesos de dur treball, el fan arribar amb ganes de gaudir de la prova i anar agafant experiència de cara al futur. Que no es descuide ningú, que encara donarà alguna sorpresa...

Víctor Fernández, que també representarà al club en el grup de 35-39 anys. Després de participar l'any passat als Campionats d'Espanya de duatló individual i per equips, ara ve a estrenar-se en el de triatló amb la mitja distància. Arrosega una lesió en el peu que no li ho posarà gens fàcil a l'últim segment. Tot una incògnita...

Miguel, Eleuterio i Martín... trio de ases per al triatló per relleus. Tres especialistes en les diferents modalitats que vindran amb la intenció de donar molta guerra. Són moltes les espectatives que han alçat en el club. Sense presió, però si amb il·lusió. Ens donaran una alegria????

En definitiva, primera gran prova de la temporada per al nostre club, que tornarà a fer història en ser la primera vegada que participa en este campionat. I no serà la última, doncs ja tenim inscrits a Paco i Martin en el Campionat del Món...

La setmana pròxima, us contarem l'experiència.

Gran actuació de Paco Cortés a Benifaió

El passat diumenge 12 de febrer va tindre lloc a Benifaio la 3ª Mitja Marató Roquette i, com no podia

ser d'un altra manera, el nostre club tingue representació com va siguent habitual en el circuit provincial d'aquesta distància.

Aquesta vegada el company que s'enfronta als 21kms i 95mts. va ser Paquito qui, com a part de la seua preparació per al Campionat d'Espanya de LD s'agafa molt enserio aquestes opotunitats de medir-se a corredors de nivell.

El dia amanegué amb temperatures record ( -6ºC ) i, per molt que calfares, no notaves els peus al

xafar, però després del coet de l'eixida i passar els 2 primers km a un ritme molt alt (conseqüència

de l'eufòria pròpia de tota competició), el cos ja havia entrat en calor i sols quedava anar veient passar

els kms al ritme proposat.

Tan sols els 2 ponts de l'AVE dels kms. 16 i 17 van impedir que el nostre company aconseguira destrosar la seua millor marca de la distància i acabara superant esta marca en 30".

Al passar per baix de l'arc de meta el crono marcava 1h 22' 50", en la posició 18ª de la classificació.

Satisfet per l'esforç, content per estar tan a prop del seu millor temps i per demostrar que una vegada

complits els 30 i pico encara estem en condicions de superar-nos a nivell esportiu. Per tant, anime a

tots a vore del que són capaços, tinguen 20, 30 o 40 anys. Mai és tart per a començar nostra gesta

esportiva

Paquito.

FANTÀSTIC CAP DE SETMANA

Els nostres triatletes han brillat en les diferents competicions en les que han participat aquest cap de setmana.

El nou membre del CTC, Martin Civera, ha quedat en la posició 23 de la general al I Duatló de Picanya, cel.lebrat el diumenge 5 de febrer a les 10.00 hores, fent un temps en la general de 1:07:04 (17:51-40:11-09:02), segons conta el mateix Martin si haguera entrenat més el segment de ciclisme haguera estat entre els 10 primers. Bones sensacions i ficant-se a punt per al LD Valencia 2012.

Per altra banda, David Vicent, Jordi Pinto i Juan Cervero han corregut la mitja marató de Sueca (21.097 Km) amb unes marques sensacionals. David Magraner ha parat el crono en 1h 29 min, Jordi en 1h 35 min i Juan en 1h 42 min. De segur que aquesta prova els servirà per a ficar-los a punt per a les dirverses proves en les que están inscrits (LD Valencia i DLD Sueca).

A tots ells animar-los a continuar competint i representant al CTC en totes les competicions que tinguen programades.
Podeu trobar fotos de la prova a: http://www.lasprovincias.es/multimedia/fotos/ultimos/92535-duatlon-picanya-0.html
I les classificacions a: http://www.triatlocv.org/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=153

Crónica de la V media maratón via materal de Sueca (Per David Vicent)

Hola a todos! Este domingo pasado se celebró la media maratón de Sueca, donde tres compañeros, Juanet, Jordi y David del Club Triatlón Cullera nos acercarmos a pasar un dia fantástico a pesar del frío que hizo. A las 10.00 h. se dio la salida donde más de 300 valientes se atrevieron a desafiar el frío, pero una vez en marcha el cuerpo iba entrando en calor y sobrando ropa ja,ja,ja.. Nos esperaba por delante 21 km por un recorrido prácticamente llano pero duro al soplar aire frio en las afueras del pueblo por caminos de huerta donde estaban señalizados a la perfección kilómentro por kilómetro gracias a la buena organización de la falla y voluntarios que se entregaron a tope y donde no le faltó de nada al corredor, entre ellos Pau y Toni también deportistas y del c.n.sueca.

 

Uno por uno fuimos llegando los atletas a la meta que estaba situada junto al pabellón deportivo y donde Juanet, Jordi y yo disfrutamos de lo mejor, es decir de un precioso dia deportivo y popular y del bocadillo y la cerveza que nos dieron a la llegada ja,ja,ja

CRÒNICA DUATLÓ BENIFAIÓ 2012 (Per David Vicent)

 

El sábado 28 de Enero, asistimos varios miembros del Club Triatlón Cullera: Andrés, Juanet, Toni, Ali y David al XII duatlón de Benifaió-liga de clubes- el cual consistía en realizar 5 km. corriendo, 22 km en bici de carretera y 2.5 km. más de carrera a pie. La prueba comenzó a las 4 de la tarde recordándonos que tengamos prudencia debido a que el circuito aún tenía charcos y gravilla por la lluvia del dia anterior. Tras el pistoletazo de salida salimos corriendo para efectuar dos vueltas sobre un circuito llano de asfalto . Andrés y yo íbamos juntos; para mí éste día era especial porque era mi primer duatlón y no quería fallar , quería que saliera perfecto y quedarme con buenas sensaciones , por eso seguía al pie de la letra los consejos que me daba Andrés ya que es un gran atleta . Joanet , Ali y Toni nos seguían los talones ya que tienen mucha experiencia en este tipo de pruebas . Entre el público no se cansaban de animar Víctor , Paquito, Armando y Jordi dándonos mucho aliento. Cuando me quise dar cuenta ya estaba pisando la alfombra que me llevaba donde estaba mi bici. Ahora venía lo peor, repasaba mentalmente todo lo que habían dicho mis compañeros del club : " Primero ponte el casco antes de tocar la bici, después ponte las zapatillas y lo último la bici y donde te digan los jueces te subes a la bici y a pedalear....." ¿ Seré capaz de acordarme de todo ? ja ja ja . No se como lo hice pero ya estaba pedaleando y escuchaba a Andrés que me llamaba pero yo lo único que quería beber agua ja ja ja .

Nos esperaba un circuito técnico en el que había subidas, bajadas y curvas muy cerradas al que había que dar tres vueltas aunque habían jueces para advertirnos del peligro de ésas curvas. Después de tres cuartos de hora sobre la bici, otra vez a la alfombra y otra vez a recordar las normas y consejos de mis compañeros y yo pensaba " por favor que no la cague " ja ja ja .

Por fin sólo nos quedaba una vuelta de dos kilómetros y medio corriendo a pie , aunque con molestias en la pierna debido a los calambres , intento aguantarlos al mismo tiempo que veo Andrés dándome ánimos y me dice que ya no queda nada . No me lo puedo creer , medio kilómetro y finalizo mi primer duatlón. Estoy contento, muy contento, pero más de mis compañeros del club por apoyarme tanto para que pueda hacer realidad mi sueño " ser triatleta " .