CLUB TRIATLÓ CULLERA

CRÒNICA DUATLÓ BENIFAIÓ 2012 (Per David Vicent)

2012-01-31T08:54:00.001+01:00

El sábado 28 de Enero, asistimos varios miembros del Club Triatlón Cullera: Andrés, Juanet, Toni, Ali y David al XII duatlón de Benifaió-liga de clubes- el cual consistía en realizar 5 km. corriendo, 22 km en bici de carretera y 2.5 km. más de carrera a pie. La prueba comenzó a las 4 de la tarde recordándonos que tengamos prudencia debido a que el circuito aún tenía charcos y gravilla por la lluvia del dia anterior. Tras el pistoletazo de salida salimos corriendo para efectuar dos vueltas sobre un circuito llano de asfalto . Andrés y yo íbamos juntos; para mí éste día era especial porque era mi primer duatlón y no quería fallar , quería que saliera perfecto y quedarme con buenas sensaciones , por eso seguía al pie de la letra los consejos que me daba Andrés ya que es un gran atleta . Joanet , Ali y Toni nos seguían los talones ya que tienen mucha experiencia en este tipo de pruebas . Entre el público no se cansaban de animar Víctor , Paquito, Armando y Jordi dándonos mucho aliento. Cuando me quise dar cuenta ya estaba pisando la alfombra que me llevaba donde estaba mi bici. Ahora venía lo peor, repasaba mentalmente todo lo que habían dicho mis compañeros del club : " Primero ponte el casco antes de tocar la bici, después ponte las zapatillas y lo último la bici y donde te digan los jueces te subes a la bici y a pedalear....." ¿ Seré capaz de acordarme de todo ? ja ja ja . No se como lo hice pero ya estaba pedaleando y escuchaba a Andrés que me llamaba pero yo lo único que quería beber agua ja ja ja .

Nos esperaba un circuito técnico en el que había subidas, bajadas y curvas muy cerradas al que había que dar tres vueltas aunque habían jueces para advertirnos del peligro de ésas curvas. Después de tres cuartos de hora sobre la bici, otra vez a la alfombra y otra vez a recordar las normas y consejos de mis compañeros y yo pensaba " por favor que no la cague " ja ja ja .

Por fin sólo nos quedaba una vuelta de dos kilómetros y medio corriendo a pie , aunque con molestias en la pierna debido a los calambres , intento aguantarlos al mismo tiempo que veo Andrés dándome ánimos y me dice que ya no queda nada . No me lo puedo creer , medio kilómetro y finalizo mi primer duatlón. Estoy contento, muy contento, pero más de mis compañeros del club por apoyarme tanto para que pueda hacer realidad mi sueño " ser triatleta " .

Marató de natació contra el càncer

2011-12-24T16:35:00.000+01:00

Avuí, el nostre esport ha donat una lliçó de solidaritat amb la celebració d'una marató solidària contra el càncer en la piscina de Guadassuar on, tota la recaptació ha anat íntegrament en favor de l'Associació Espanyola Contra el Càncer de Guadassuar.

I el nostre club, fent honor a la seua filosofia, ha sigut un dels protagonistes de l'acte. Paco Cortés, entrenador i soci del club, ha sigut un dels organitzadors principals de l'esdeveniment al qual han acudit els companys dels clubs de Guadassuar, Algemesí i Carlet, a més a més, del CTCullera i els Bitxets que, una vegada més han demostrat que tenen un gran futur per davant doncs, tot i la seua edat, en cap moment han estat per baix del nivell de natació dels majors (més bé al contrari). Recordem que la marató consistia en fer relleus de 100 metres durant 3 hores seguides.

En representació del club han acudit Paco Cortés, Melissa Sanjuan, Andrés Company, Pablo Villaverde i Víctor Fernández. Per part dels Bitxets, ho han fet Arantxa, Pablo i Mar.

Ha sigut un gran honor per a tots ells poder aportar el seu granet d'arena per a esta associació que, no ho oblidem, ajuda a moltes persones a lluitar contra una malaltia que no fa distincions entre edats, sexes ni classes socials. Tots podem algun dia necessitar del recolzament d'este tipus d'associacions.

Per tant, enhorabona a tots els qui han estat presents i que han fet que finalment, s'hagen pogut replegar 700 € per a la causa.

Com ha dit Arantxa només acabar: "Si l'any que ve es fa, torne!!!!".

El CTCullera present en la Gala del Triatló Valencià

2011-12-11T13:19:00.001+01:00

Este cap de setmana, ha sigut molt intens pel que fa a l'activitat de despatxos. Eixe treball que no es veu tant, però que senta les bases per a que el club estiga on li correspon pel treball que dia a dia feu els socis i triatletes en els vostres entrenaments.

El cap de setmana començava amb la Junta Directiva de la Federació, la reunió d'organitzadors i l'Assemblea Federativa on es prengueren les decisions que sentaran les bases del que serà la temporada 2012 en el nostre esport. Allí, junt a les màximes personalitats del triatló com ara els presidents tant de la Federació Valenciana com l'Espanyola, Víctor i Toni representaren els interessos del nostre club i haveren de lluitar de valent per tal d'aconseguir decisions com ara que la nostra prova estiga inclosa dins de la lliga de clubs, la qual està potenciant-se d'una manera molt important dins de la federació i en la qual la majoria de clubs volen puntuar entre altres coses pels incentius econòmics que hi ha per als clubs que acaben entre els 10 primers masculins i femenins.

Per a finalitzar, es va celebrar la gala anual del triatló on el nostre soci Toni Pérez va ser reconegut com a guanyador de la copa federació de triatló en categoria Veterà 2 i, l'escola de Triatló Bitxets, va rebre el guardó com a millor escola de l'any 2011. Este guardó va ser rebut amb molta alegria pels entrenadors de l'escola Maribel, Jose i Víctor.

Un any mes, el nostre club és protagonista en esta gala. Segur que el pròxim any encara ho serem més. La gent ens va felicitar per la iniciativa de la prova per equips i, qui sap, podríem optar a ser la millor prova de 2012......??????? Entre tots, segur que ho fem possible...

PÒDIUMS A XEST (Per Paola)

2011-10-31T07:53:00.000+01:00

Mai he fet una crònica esportiva ni cap escrit relacionat amb l'esport, supose que perquè mai he estat en cap club esportiu i, molt menys he practicat esport deu sap els anys que fa, ens remontem a la infantessa...i tinc 30 anys. Sols porte 1 any corrent. Comencí amb Nadia, també socia del club, no arrivaba ni al Sicania... Amb la bici vaig començar al mes de Gener i en Febrer vaig tindre la mala sort de trencar-me el menisc intern i patir condromalàcia rotuliana. Per tant, vaig estar parada fins al mes de maig després de passar per una intervenció quirúrgica, perquè si no, no anava a poder córrer més. Porte des del mes de Juny entrenant de forma progressiva en intensitat i dificultat després d'una rehabilitació. Per què conte açó?? Per agrair als meus David i Paola (la meua filla) el recolzament obtés per la seva part, als meus pares i demés família per faciltar-me les coses per poder entrenar, a Nadia, Melisa Lucia i Alicia, a més de molts dels xics del club per acompanyar-me en els entrenaments. Bé, el motiu del meu escrit es el següent: HE FET EL DUATLÓ DE XEST 2011!!!!, açó es algo èpic per a mi, algo que sempre recordaré.

Les sensacions han sigut ben diverses i m'han portat a experimentar diferents emocions: alegria-cansament-derrota física i psicològica-motivació-risa, etc (pareix què estiga definint una conducta esquizoide o bipolar), la veritat que açò és una LOCURA. El temps realitzat ha estat en 1h36' i no sé quants segons, no està mal......jeje. Açò últim no és el més important, el més important ha estat l'ajuda que he rebut per part de Alicia Garcia durant tota la carrera. Ella ha sigut el meu cap en tot moment: regulant-me els ritmes, fent-me teràpia psicològica per que no abandonara, etc. Fins i tot, en alguns moments que estava morta em feia riure i que desdramatitzara el moment. Ali t'estic molt agraïda. Eres una campiona!!!!. Podries haver fet la teua carrera i em vas acompanyar al meu debut. GRÀCIES!!!.

Per altra banda, he de destacar la participació de David Magraner fent un temps espectacular de 1h 8' 55'' quedant a la posició 90, millorant de l'any passat a aquest entre 9 i 10', Paco Selfa 1h 12' 34'', posició 129, i el " GRAN DEBUT" d'Ismael Enguix amb un temps espectacular de 1h 16' 39'', posició 190 dels 291 que finalitzaren la prova. També agrair a Armando pels ànims que ens donà en tot moment i pel "treball" fotogràfic que va realitzar, i a Ismael per fer el servici de dur les bicis en la seua furgo, i es que pareixiem un equip profesional, jeje.

Per acabar, Melissa va ser la 3a classificada sub 23 i per clubs femení vam guanyar la segon posició. Estem molt contentes/s.

VISCA EL CLUB TRIATLÓ CULLERA!!!!!.

Media Maratón Valencia 2011 (Per David Magraner)

2011-10-25T14:46:00.002+02:00

El pasado domingo 23 se realizó esta bonita y multitudinaria carrera que superó las 8000 inscripciones. Cinco fueron los representantes del Club Triatlón Cullera, Juanet, Andrés, Miguel, Carlos Egidos y David Magraner, aunque también acudió junto a nosotros un simpatizante del club llamado Oscar y no sé por qué futuro miembro jeje.

A las 7:30 pasaron a por mi Andrés y Oscar, y más tarde recogimos a Juanet para ponernos dirección a la capital. Como podéis imaginar Oscar no se debió aburrir mucho, ya que a ninguno de los otros tres nos gusta hablar jajaja.

Quince minutos antes de la salida me separé de mis tres compañeros quedando como punto de reunión el “tinglao num. 3” del puerto según Juanet, ya que realmente existe el 2 y el 4, y por este motivo ya no me volví a encontrar con ellos hasta el final de la carrera. Por lo que me contaron hicieron la salida juntos y así fueron hasta que cada uno fue cogiendo su ritmo, primero se despegó Andrés, y más adelante se separaron Oscar y Juanet, al cual le pasó factura el haber jugado el día de antes un partido de Rugbi. Andrés puso su ritmo y comenzó a adelantar gente sin parar y así hasta el final.

En lo que respecta a mí, me encontré solo en la salida rodeado de un montón de gente que de repente se pusieron a correr, y yo hice lo mismo, y como la gente que estaba en las aceras no paraba de decir: Corre! Venga Campeón! Vamos!, no paré hasta finalizar los 21’097 km de bonito paseo turístico por Valencia.

Ahora en serio jeje, empecé a sufrir a partir del km 18, seguramente por la falta de rodajes largos, ya que desde Enero que no realizaba ninguna salida de más de 12-13 kilómetros. Al final todos acabamos más o menos contentos, però lo importante es que acabamos.

BE FINISHER MY FRIEND!!!!!!!!

Tiempos Finales Reales:

1- Carlos Egidos: 1h. 20’ 25’’.

2- David Magraner: 1h. 32’ 14’’

3- Andrés Company: 1h 35’ 29’’

4- Oscar Sancho: 1h 39’ 53’’

MMiguel Figueres: 1h 44' 49''

5- Juan Cerveró: 1h 53’ 02’’

VOLTA A PEU A CULLERA 2011 (Per Paco Selfa i col·laboradors...)

2011-10-18T22:10:00.001+02:00

El passat diumege, 16 d´octubre va tindre lloc la tradicional Volta a Peu a Cullera. Una volta preciosa pel que fa al recorregut, participació i, per les dates en que es fa, molt agradable de córrer. Des del Club Triatló Cullera hem de dir que fa dos anys que l'eixida és a les 10:00, cosa que ha sigut molt positiva per a asegurar-se una millor temperatura per a córrer.

Del nostre club váren participar un nombrós grup d´atletes i simpatizants del club que tots ells varen fer una molt bona actuació, entre ells estaben : Carlos Ejidos, David Magraner, Dani Lujan, Andres Company , Paco Selfa, David Vicent, Ismael Enguix, Tono Heredia, Juanet Cerveró, Luci Alberola, Hugo Bou i Silvia Pérez.

Va estar un matí espléndit d'esport, ja que des dels primers kilómetres cadascú va eixir al seu ritme i van fer la seua carrera. Al poc va començar a ploure una fina aigua que ens va vindre com aigua de maig, per a refrescar-nos, encara que es feia perillós el córrer pel tram del passeig marítim a causa del paviment banyat. La resta del recorregut ens deparava el conegut trencacames que tots sofrírem en gran mesura i que alguns, com Hugo i David pagaren tenint que baixar el ritme considerablement que havien imprés al principi de l´eixida.

Des d´ací felicitar a Carlos Ejidos per la gran actuació, quedant el 10é de la general. A David, Dani, Andres, el trio que feren la carrera junts i animant-se uns als altres. Sobre tot a David que es va lesionar, o va córrer ja amb molésties. I com no al debutant en la volta i en el club a Ismael Enguix que pel que està demostrant té madera de atleta, així com la seua parella Silvia que va confirmar que els Pérez Jordà tenen una genètica especial...
També és digne de ressenyar el temps aconseguit per Juanet, millorant en uns 10 minuts el seu temps de l'any passat, la millora que ha aconseguit Luci després d'un llarg temps sense competir. Paco va fer 53 minuts i es va classificar com a sisé local en la seua categoria, veterà1M. I com Andrés i Dani salvaren els mobles després de un mal estiu esportiu, un per salut i l'altre per treball, aquests dos són el futur immediat del club en categoria masculina.

Podeu veure les clasificacions punxant al següent enllaç:

http://www.conxip.com/result.php?IdEvento=266

DUATLÓ PER PARELLES D'ALMORADÍ

2011-10-17T22:51:00.002+02:00

Este diumenge, la nostra Bitxeta Mar es va estrenar com a duatleta en competició oficial i va disputar amb Víctor el I duatló per parelles d'Almoradí.

Es tractava d'una modalitat de duatló que s'havia perdut des de feia uns anys i que resulta molt interessant. Els dos duatletes corren amb una sola bicicleta i poden intercanviar-se-la quan i on vullguen. La única regla és que no poden anar els dos dalt de la bici i que han d'entrar junts a meta.

Finalment, Víctor i Mar recorregueren els 20 km de la prova en 1 hora i 34 minuts i, el més important de tot és que Mar va quedar molt satisfeta i estem segurs que per fi, este any la veurem en alguna que altra competició demostrant-se a ella mateix del que és capaç. Esperem que esta siga una bona entrada en la temporada 2011-2012, de la que esperem grans alegries i, sobre tot, molta presència dels nostres Bitxets a les diferents competicions que tindrem.

NOUS DIES D'ENTRENAMENT

2011-10-03T11:04:00.001+02:00

Com que s'han ficat nous dies d'entrenament de piscina, van a canviar-se els dijous de running. S'ha procedit a canviar els dies d'entrenament de la setmana, quedant de la següent manera:

-Dilluns: carrera continua a les 19'00h en Uka Pop.
-Dimecres: series a les 19'00h al poliesportiu "La Partideta".
-Dijous: natació a les 19'00h a la piscina de sueca.
-Dissabte: eixida en bici a les 8'00h al club nautic.

Tots aquells que vullguen vindre a entrenar amb nosaltres els dilluns i dijous de carrera o el dissabte amb la bicicleta, poden acudir lluirement i compartir l'entrenament amb nosaltres.

Ja ho saps... ESTÀS CONVIDAT!!!!!!

XII TRIATLÓ DE CULLERA

2011-05-30T12:50:00.003+02:00

Missió acomplida!!!!!!!!!

La XII edició del triatló de Cullera marcarà un abans i un després en esta prova. Una vegada més, el nostre club, tenia la responsabilitat de donar vida al Campionat Autonòmic de la Comunitat Valenciana i, una vegada més, hem demostrat que este club i este poble estan molt a l'altura de les circumstàncies.

Prop de 650 triatletes, acompanyats d'amics i familiars, ompliren de color i ambient la zona de les Torres de l'Espacio en un matí de dissabte que havia vingut precedit d'una nit de tronada i d'unes pluges que ens havien ficat el cor en un puny, però tal i com va predir el nostre president en l'entrevista que li havien fet en Tele-Cullera, l'oratge ens va respectar i acabà donant-nos un matí perfecte per a la pràctica del nostre esport.

Un altre any, la implicació de la gent de la Regidoria d'Esports, els treballadors de l'Ajuntament, Policia Local, Protecció Civil, voluntaris dels clubs locals i del Suheca.com, del CEAR, amics, familiars, etc. etc. han fet que la gent se'n vaja amb una imatge del nostre club i del nostre poble immillorable.

Hem fet una prova que ha deixat imatges espectaculars, com eixos pilots de 40 o 50 ciclistes per les nostres avingudes, eixa eixida femenina amb prop de 70 dones (un fet històric en este esport), l'ovació als paratriatletes que ens tornaren a mostrar el vertader esperit d'este esport i, tantes altres...

I, per a rematar-ho, dos socis del nostre club feren pòdium autonòmic als seus respectius grups d'edat; els nostres veterans Paco Selfa i Toni Pérez que demostraren mantenir un envejable estat de forma.

Gràcies a tots i enhorabona per un treball ben fet. Podem estar orgullosos.

L'ANY QUE VE, MÉS I MILLOR!!!!!!!!!

Crònica Duatló de Petrer (Per Andrés)

2011-04-19T12:42:00.000+02:00

ELS CARRERS DE PETRER NO SON UN MÓN DE RISETES

El disabte día 16 per fí va arribar el meu esperat debut com a membre del CTCullera. Per a sumar-li més emocions a aquesta esperada data, la prova triada es disputava en Petrer, on des de fa 6 mesos estic vivint i treballant de mestre en un col·legi.

Els dies previs van estar ben carregats de nervis i dubtes, sobre tot pel que fa al meu estat físic ja que duc poc de temps en aquest món del triatló. Però també va ser una setmana molt bonica d'ànims, dels meus companys de treball, que m'ajudaren molt.

Finalment arriba el día de la carrera, a l'eixida vaig intentar dominar l'impetu de la carrera a peu, i analitzar durant la primera volta el circuit, la veritat és que la primera impressió que vaig tindre va ser que no tenía la xispeta que en atres dies em feia anar molt més ràpid, i que el circuit de carrera a peu era prou dur, però així i tot vaig conseguir fer una bon sector i entrí a la primera transició havent fet una mitja de 3'52" per km i acabant suficientment descanssat per a afrontar la bicicleta (el meu gran temor).

Una vegada dalt la bici tal volta em vaig deixar dur pel cor i no pel cap, ja que la primera volta al circuit la vaig fer massa pletòric. Aquesta primera volta em va servir per a vore que el circuit de bici era prou trencacames, ja que ací a Petrer, digam que no coneixen massa els carrers sense desnivell. A més hi havien prou rotondes, i la zona més ràpida de la carrera tenía un asfalt prou deteriorat i ple de clots, badens i parxes.

Fins ací tot anava be, fins que al final de la segona volta comencí a notar un lleuger dolor al bessó esquerre, per prudencia vaig decidir baixar el ritme, el que em va fer perdre un grupet de 3 ciclistes en el que estava inmers.

A partir d'aci el dolor va creixer, i es va acrecentar pel fet de que em quedi completament sòl, la veritat es que vaig patir prou, fins a que a la tercera volta i a falta de 2 km per a arribar a la transició el bessó va dir prou i vaig notar una punxada que em va obligar a baixar de la bici i estirar.

Finalment vaig decidir tornar a pujar a la bici i arribar almenys a la zona de boxes. Quan baixí de la bici tornà a donar-me el calambre i vaig tindre que parar a estirar 2 vegades més, al final vaig poder acabar, pero he de confessar que a falta de 2 metres per a arribar a la meta, vaig estar tentat de autodesqualificar-me per el enfado que portava damunt, però al final no ho vaig fer, menys mal.

Com diría Dani: las calles de Petrer no son un mundo de risitas jeje.

Ara aixó si, que es prepare Pinedo que la ràbia en que acabí Petrer s'ha convertit en ganes de competir.

CAMPIONAT D'ESPANYA DE DUATLÓ (SÒRIA)

2011-04-18T22:00:00.003+02:00

Este cap de setmana, el CTCullera ha participat per primera vegada en el Campionat d'Espanya individual.

Tinguérem a Dani com a representant a la prova Júnior. A Melissa i Ali a la prova femenina i a Víctor en la prova masculina.

El divendres, carregàrem la furgoneta de bicicletes i il·lusió i ens n'anàrem cap a Sòria amb la intenció d'acumular experiència i donar una imatge decent del nostre club i la nostra ciutat, doncs érem sabedors de l'alt nivell esportiu que trobaríem en este campionat.

Després d'uns problemes tècnics amb el GPS i, amb més de 7 hores de camí, ens gitàrem al voltant de les 3 del matí per a alçar-nos a les 8, desdejunar i anar a la caòtica entrega de dorsals (per a ser un Campionat d'Espanya, hi havia moltes coses a millorar...).

Arribava l'hora de la veritat i, començaven els nervis... per a calmar-nos (o no) veiérem la prova dels cadets, en la qual tinguérem l'alegria de veure com els companys de Tragaleguas deixaven el pavelló de la C.Valenciana en el més alt en proclamar-se dos dels seus xiquets campions d'Espanya Cadets tant en categoria masculina com en femenina.

La primera eixida per a nosaltres va ser la de Dani que tenia per davant una prova de 5/20/2,5. Cal dir que en Sòria no hi ha cap carrer pla i, per tant, la carrera a peu i la bicicleta eren prou dures. Tot i això, Dani va fer uns primers 5 quilòmetres molt bons acabant en 20'05''. La conicidència d'horaris, va fer que en eixir de la transició, ens n'havérem d'anar a dinar i no el poguérem veure quan tingué la mala sort de punxar en el quilòmetre 2 de la bicicleta... Molt mala sort per al nostre Júnior que va demostrar que en el pròxim any segur que podrà estar més davant i llevar-se esta espineta.

Després vingué el torn de les xiques i el de Víctor, que tenien per davant una duríssima prova de 10/40/5. Primer isqueren les xiques. Melissa va patir molt des del principi i acabà pagant la fatiga del desplaçament, el dinar fora d'hores i els nervis propis de la inexperiència. Finalment hagué de retirar-se i, d'igual manera que Dani, ja té un motiu més per a entrenar a tope de cara a l'any pròxim.

Ali va fer una carrera a peu molt bona, controlant en tot moment per a no eixir-se'n de punt. En la bicicleta va aguantar molt bé la duresa del terreny i finalment acabà la prova molt cansada però molt dignament.

Pel que fa a Víctor, després d'una setmana molt complicada, no va poder trobar el seu punt en la carrera a peu i va decidir que eixa no era la seua guerra. Ho deixà tot per a la bicicleta on, deprés d'haver entrat últim en la carrera a peu, pogué remontar uns quants llocs que li permeteren tindre un marge per a evitar eixa temuda ovació final....

En definitiva, una experiència molt bonica, un nivell altíssim, un circuit molt dur, uns voluntaris amb molt d'interés i una organització molt millorable.

Pel que fa al nostre club, l'hem representat dignament i, de ben segur que l'any pròxim ho podrem millorar. Com sempre diem, PASSET A PASSET...

Agrair a tots els companys i amics els seus missatges de recolzament abans i després de la carrera i a Elena els seus ànims i la seua presència (gràcies per estar sempre ahí...).

CRÒNICA DLD SUECA (Per Jordi)

2011-04-04T09:34:00.002+02:00

El día empezaba a las 9.15 quedando con Juan para ir a recoger a Carlos Ejidos y Raquel e ir los cuatro hacia Sueca, nada más bajar, Raquel tiene un despiste de los suyos….¿y la bici? hay que decir que fue un despiste leve. Llegamos a Sueca y saludamos a amigos y conocidos tanto del club como del de Sueca, buen rollo pero yo cagao, de momento hacemos podium ya que somos los primeros en meter las bicis en boxe. Esto va bien, nos llaman a la cámara de salida y me voy mentalizando. Tal y como me dice Víctor y Juan esto es muy largo hay que dosificar; los primeros dos kilómetros a 4.15, (esto no es bueno) bajamos el ritmo a 4.30-4.40, acabo la primera carrera y, ala a por la bici, esto me mola más, entro en boxes y….. pero si solo hay 4 filas de bicis 140,141,142…….. el 62 no va a estar por aquí. Me equivoco de barra, vuelta para atrás y a por la mía. Salgo al circuito y parece que el aire sopla flojo pero los últimos 8 donde se enfila hacia el giro se nota mucho más. En el avituallamiento Víctor, Pau y Desiree me dan la “carta” para que pida. De momento una de barritas, una coca y un plátano. Seguimos palante; segunda vuelta y el viento empieza a hacer acto de presencia, que le vamos a hacer... a pedalear y poco mas, vuelvo a pedir otro “menu” en el avituallamiento, esta vez con Acuarius, pa dentro y solo quedan 28 Km. de bici. Me empiezo a mentalizar y decirme ahora hay que disfrutar los 20 km de carrera a pie que quedan….., dejamos la bici, ponemos zapas y gorra y a correr. Bueno, parece que los primeros 5 no vamos mal a mi ritmo sobre 5.20-5.30, empieza la segunda y el súper Garmin prestado por Raúl dice que estoy sobre 5.40. Bueno, a ver si aguantamos. En los avituallamientos está Pau y más gente conocida que da ánimos, geles, colas y no te llevan porque está prohibido, se agradece . Me voy cruzando con Juan y Carlos y por las caras no sé quien de los tres tiene más ganas de acabar. Damos el giro del fondo norte y a por las esponjitas mojadas donde están Nadia y Àngels dando ese toque fresquito para que no te hierva el cerebro. Más ánimos y a por la tercera pulserita, ya solo pienso que tengo que volver una sola vez a este punto, recogemos la tercera y a por la última….pero uffff!!!!! ¿Qué me hace el gemelo? Será mamón! A 4 Km. de terminar y me va a fastidiar …esto se hace en el primer kilómetro y para casa…pero ahora la lleva clara aunque sea arrastrado pero lo acabo. Me meto una sobredosis de geles a ver si con un subidón de azúcar va al sitio, pero ni de casualidad. Y esa fue la odisea final. A todo el que “conocía” le dejaba que hiciera prácticas de “estiramiento gemelar” con mi pierna. Gracias a Ali, Pau, Esteve, Nadia….etc. llegué, tocado pero lo acabamos.

Para terminar el tostón agradecer al C.T.Sueca que se han portado genial, a Víctor sus consejos, entrenamientos ya que así he podido tener un esquema para entrenar y a Juanet el tío mas duro y sufridor que conozco ya que muchos de esos entrenamientos los hicimos juntos y fue el culpable de que me apuntara.

PRESENTAT DEL XII TRIATLÓ DE CULLERA

2011-03-31T10:13:00.002+02:00

Ahir dimecres dia 30 de març al Pavelló cobert de Cullera, es presentà la XII edició del Triatló “Ciutat de Cullera”. Cullera es convertirà el pròxim 28 de maig en la seu del campionat autonòmic de Triatló, ja que acollirà la prova més important del calendari de competicions de la Federació Valenciana de Triatló.

A la roda de premsa han participat el President del Club Cullerenc de Triatló, Toni Miguel, el President de la Federació Valenciana de triatló, Rafael Redondo, i la Regidora de l'Ajuntament de Cullera, Juani Sapiña.

Inicialment, la prova es disputarà la modalitat de sprint i podran inscriure's un total de 800 triatletes. A més, les distàncies a recorrer seràn 0'75 km a una volta, 20 km a 4 voltes i 5 km a dues voltes. Aixi mateix i durant la competició els triatletes barrejaran els tres segments del triatló, natació, ciclisme i carrera a peu.

En primer lloc, s'iniciarà la prova nadant en aigües de la Badia cullerenca després continuaran amb bicicleta amb pujades i baixades pel Pont de la Bega i per últim els 5 kilòmetres restants es faran a peu pel mateix passeig marítim.

La nostra ciutat acollirà l'autonòmic de triatló. D'esta manera, la capital turística comarcal tornarà a oferir novament l'espectacle que suposa una prova d'este tipus però amb els al·licients de posar en joc el títol autonòmic.

La bellesa d'este tipus de competicions radica, fonamentalment, en la varietat d'esports que poden contemplar estos espectadors.

La prova estarà organitzada pel Club Triatló Cullera, i comptarà amb la col·laboració de l'ajuntament de Cullera i dels clubs locals.

El consistori posarà a l'abast dels organitzadors tota la infraestructura necessària i l'equip humà per poder organitzar este gran event esportiu.

CAMPIONAT D'ESPANYA DE DUATLÓ CONTRARELLOTGE PER EQUIPS

2011-03-28T16:08:00.003+02:00

Este cap de setmana, el CTCullera ha donat un nou pas en la seua història en fer la seua primera participació en un Campionat d'Espanya Elit.

Es tractava del Campionat d'Espanya de Duatló Contrarellotge per Equips, celebrat a la localitat madrilenya d'Alcobendas.

Esta prova es realitza en un format que resulta molt diferent del que estem acostumats perquè, a diferència del que és habitual en el nostre esport, la tàctica d'equip passa a tindre un valor molt alt perquè si un membre de l'equip es queda despenjat més de 30 segons és desqualificat i, el temps final, el marca el 4rt membre de l'equip en entrar a meta. Per tant, si no arriben com a mínim 4 components, l'equip no puntua.

L'experiència ha sigut realment impresionant, el paratge immillorable, l'organització molt a l'altura del que es pot esperar d'un Campionat d'Espanya i la convivència de l'equip, els familiars i els companys del Suheca.com amb els qual compartírem el desplaçament, l'hotel i el sopar fan que només tinguem ganes de repetir-ho l'any pròxim.

Com que resulta molt complicat expressar en paraules les sensacions viscudes, resulten molt recomanables les fotos de la prova per a poder fer-se una idea...

En la part negativa, només la cama d'Hugo, que no va poder resistir la duresa del vent i de les rampes del recorregut i les baixes d'última hora que impediren la formació d'un equip femení.

Finalment, un temps en meta de 1h16'54'' que, tenint en compte que ens enfrontàvem a l'elit nacional, ens deixaren en un discret lloc 73 que, de ben segur millorarem en la pròxima edició.

Això si, de la nit només direm que l'equip mixte format per components dels equips de La Ribera va quedar campió elit i directament classificat per les olimpiades. Us deixem una foto de la secció masculina cullerenca de l'equip amb Armando com a seleccionador absolut.

GALA DE L'ESPORT A CULLERA

2011-03-28T14:34:00.001+02:00

El passat divendres, es va celebrar al saló d'actes de la casa de la cultura la gala de l'esport a Cullera on es reconeixia als esportistes de la nostra localitat que havien obtés algun guardó important a nivell autonòmic, nacional o internacional.

Com no podia ser d'altra manera, el Club Triatló Cullera, va estar present a esta gala on Paco Selfa, pujà per dos vegades a replegar guardons. Una com a expresident del nostre club i l'altra com a Subcampió Autonòmic de Triatló Cross.

A més a més, Melissa Sanjuan, també va rebre el seu guardó com a Subcampiona Autonòmic de Duatló.

Va ser una bonica representació donat que la veterania i la juventut d'ambdós, fan veure que el nostre club és un club viu amb un relleu generacional assegurat.

Des d'ací donar l'enhorabona als guardonats i desitjar-los que en la pròxima gala puguen tornar a ser reconeguts.

CAMPIONAT AUTONÒMIC DE DUATLÓ A ONTINYENT

2011-03-14T11:37:00.000+01:00

Tal i com diria Dani "Las montañas de Ontinyent, no son un mundo de risitas". I, per a qui no s'ho crega, només ha de pegar una miradeta a les fotos i veure les caretes que portàvem.

Ahir, ens trobàrem amb un dels duatlons més durs que hem conegut. I això que alguns dels qui participàrem hem acabat gans clàssics com el DLD o Fos. La única diferència entre Ontinyent i estos últims estava en la distància però, la duressa i el paisatge, recordaven en molts moments a estes proves.

No cal dir que, després d'haver-lo acabat, tant Jordi com Juanet han fet un gran entrenament de fortalessa mental de cara a la seua pròxima cita amb el DLD en unes poques setmanes.

La gran alegria, ens la tornà a donar Melissa que ja va acostumant-se a això de pujar al podi. Va quedar segona Sub-23 i, a poc a poc, va fent col·lecció de trofeus. I la gran decepció va estar la de Carlos Egidos que, després de fer una gran prova, entrant per davant de grans clàssics del món del triatló i de la llarga distància, va ser desqualificat una vegada més per un despiste en no entrar al Penalty Box després de veure una targeta groga en el segment de ciclisme. En la seua defensa, direm que estava molt mal senyalitzat (de fet, cap persona va parar i tots digueren no haver-lo vist. Quan són tots... igual si que és de veres...).

En definitiva, un duatló amb una duressa extrema que, a més a més, ens va pillar per sorpresa però que, en acabar ens va fer sentir l'esència d'este esport que es diferència de la resta pel seu component èpic i, vaja si ahir en tinguérem d'èpica...

Els temps finals varen ser els següents:

Duatló Esprint:

Dani Lujan: 1h52'11'' (22'34'' / 1h14'29'' / 15'08'').

Melissa Sanjuan: 2h18'49'' (29'52'' / 1h28'49'' / 20'08'').

Duatló Olímpic:

Paco Cortes: 2h58'56'' (42'11'' / 1h45'06'' / 31'39'').

Paco Selfa: 3h10'11'' (48'43'' / 1h51'22'' / 30'06'').

Jordi Pinto: 3h22'32'' (52'01'' / 1h58'40'' / 31'51'').

Víctor Fernández: 3h30'23'' (50'33'' / 2h06'08'' / 33'42'').

Juan Cerveró: 4h01'08'' (55'22'' / 2h27'26'' / 38'20'').

Carlos Egidos: Desqualificat.

CLASSIFICATORI CAMPIONAT D'ESPANYA A ÁGUILAS

2011-02-27T21:56:00.001+01:00

El Club Triatló Cullera tindrà fins a cinc representants al Campionat d'Espanya de duatló que es celebrarà a Sòria els dies 16 i 17 d'abril.

Un d'ells serà Dani com a representant Júnior i, els altres quatre seran Ali, Lucy, David i Víctor que hem aconseguit la classificació avuí mateix al classificatori celebrat a la localitat murciana d'Águilas.

Cal destacar la gran gesta de David que, després de quedar enganxat de l'esquena el divendres en fer un mal moviment, va passar per les mans de Montaner que va obrar el miracle i, tot i no tindre clar si podria participar fins a l'últim moment, acabà fent una gran carrera.

Per la seua part, Víctor va mantindre la regularitat que està mostrant esta temporada i acabà amb molt bones sensacions.

La carrera dels homens acabà sense més incidènies i, en acabar esta carrera i, poc després de donar l'eixida femenina, es va girar un vendaval que va fer tremendament dur el segment ciclista. Tot i això, les nostres xiques demostraren que havien anat a Águilas a fer-se un lloc en el campionat d'Espanya i res anava a ficar-se en el seu CAMINO SÒRIA.

Com no, agrair als acompanyants Elena, Armando i Paola els seus ànims. Llàstima la inoportuna lesió de Paola perquè de ben segur que també hauria obtés plaça... a la pròxima...

També dir que, des de la distància, tinguérem molt present la presència de tots els companys de club que no pararen d'enviar-nos correus i SMS de recolzament.

Esperem representar-vos a Sòria amb la mateixa dignitat que ho hem fet avuí a Águilas. Els temps de carrera han sigut es següents:

FERNANDEZ BELTRAN VICTOR 21'01'' / T1 (46'') / 36'28'' / T2 (33'') / 10'16'' / 1h09'04''

MAGRANER MARI DAVID 21'18'' / T1 (52'') / 37'53'' / T2 (36'') / 09'44'' / 1h10'23''
GARCIA BOLUFER ALICIA 23'20'' / T1 (43'') / 46'32'' / T2 (33'') / 11'55'' / 1h23'03''
ALBEROLA CATALA LUCIA 24'38'' / T1 (1'07'') / 47'34'' / T2 (55'') / 12'58'' / 1h27'12''

Un altre d'eixos xicotets pasos que estan fent gran dia a dia este club...

I DUATLÓ DE BENIDORM

2011-02-20T19:24:00.001+01:00

Este matí s'ha celebrat la primera edició del duatló de Benidorm en la qual, alguns dels nostres triatletes han donat començament a la seua temporada.

Lucy i David han ficat la seua última pedra en el camí cap al classificatori per al Campionat d'Espanya que es celebrarà el pròxim diumenge a la localitat murciana d'Àguilas. Tots dos han fet una bona carrera, tot i que han acusat la duresa del circuit que a més a més, tenia una carrera a peu més llarga de l'habitual (6 / 20 / 3).

Balví i Dani segueixen amb la seua progressió. Queda molt de camí per davant, però van en la bona direcció.

I, per fi, han entrat en acció Jordi i Juanet, els quals comencen la seua recta final de la posada a punt per al DLD Sueca. Després d'un hivern amb bona acumulació de kilòmetres, cal començar a agafar xispa competitiva i, ambdós han demostrat estar en un bon moment. La seua pròxima prova serà a Ontinyent...

D'altra banda, Paola i Nàdia, no pogueren prendre l'eixida per unes inoportunes lesions d'última hora. A la pròxima més i millor...

Els temps finals han sigut els següents:

DANI LUJAN (0:23:11 / 0:42:29 / 0:14:22) 1:20:02

JORDI PINTO (0:25:23 / 0:41:13 / 0:13:54) 1:20:30
DAVID MAGRANER (0:24:48 / 0:41:53 / 0:13:50) 1:20:31
JUAN CERVERO (0:26:48 / 0:46:04 / 0:13:53) 1:26:45
BALVÍ MAGRANER (0:29:41 / 0:50:57 / 0:17:02) 1:37:40
LUCÍA ALBEROLA (0:29:48 / 0:53:31 / 0:16:26) 1:39:45

LES NOSTRES XIQUES ENTREN EN ACCIÓ A PICASSENT

2011-02-13T20:14:00.001+01:00

Ahir tinguérem la segona prova de la temporada i, esta vegada si, tinguérem la primera presència femenina amb el debut d'Ali. La setmana pròxima a Benidorm tindrem una massiva participació femenina que farà, de ben segur, que este club aparega per primera vegada en les classificacions femenines per club.

Pel que fa a la prova, com sempre, molt bon ambient, alguna que altra anècdota (esta vegada més seriosa), que de ben poc ens deixa a Balví sense poder córrer per un despiste i una actuació estelar de Carlos Egidos que, esta vegada si, va fer un molt bon sector ciclista que el portà a una bona classificació final.

Al Picassa del club, podeu veure ja un important recull d'imatges (alguna d'elles espectaculars) extretes de la pàgina de Conxip (impressionant el treball de Toni Moya i la seua família).

Els temps dels nostres companys varen ser els següents:

JUAN CARLOS EGIDOS (0:20:07 / 0:34:49 / 0:07:34) 1:02:30

PAQUITO CORTES (0:21:07 / 0:35:58 / 0:08:03) 1:05:08
DAVID MAGRANER (0:23:58 / 0:38:26 / 0:08:46) 1:11:10
VÍCTOR FERNANDEZ (0:24:07 / 0:37:51 / 0:09:38) 1:11:36
EMILI MORANT (0:23:58 / 0:40:35 / 0:09:44) 1:14:17
MANU PEINADO (0:25:04 / 0:40:03 / 0:09:29) 1:14:36
ALCIA GARCIA (0:26:25 / 0:44:31 / 0:10:44) 1:21:40
BALVÍ MAGRANER (0:27:49 / 0:46:18 / 0:11:15) 1:25:22

CRÒNICA DEL XIII DUATLÓ DE MANISES

2011-02-06T20:32:00.004+01:00

Avuí s'ha donat el tret d'eixida a la temporada 2011 amb la celebració del XIII Duatló de Manises, on més enllà dels resultats que comentarem al final de la crònica, el CTCullera ha demostrat que ve disposat a demostrar que este va a ser l'any de la seua consagració definitva.

Si, fins ara, veníem dient que este club estava creixent dia a dia, avuí s'han vist detalls de gran club consolidat.

Em quede amb la presència de Juanet i Manu que, tot i no participar en la prova han vingut a animar als seus companys, amb tota una personalitat d'este esport com ara Emilio Aguayo (pare) cridant al nostre pas "Vinga Cullerots!" i és que, a banda de la impresionant carrera de Carlos, Paquito i Dani en el primer segment, el grup que formàvem Hugo, David, Emili i Víctor tirant del grup dels 4'00'' el kilòmetre s'emportava la mirada de molta gent. Este club, ja s'ha convertit en una referència de veritat.

I, com no, destacar l'actuació de Balví, que ha rebaixat la seua marca personal ni més ni menys que en 15 minuts respecte de l'any passat.

En definitiva, una estrena molt esperançadora. La pròxima setmana, tindrem l'estrena femenina en Picassent on, potser tindrem per primera vegada presència en les classificacions de clubs femenines. Segur que les nostres xiques van a donar molt que parlar esta temporada.

Classificacions:

Carlos Egidos: 1h01'21'' (15'43'' / 37'26'' / 8'13'') Posició 35.

Paco Cortés: 1h01'35'' (16'15'' / 36'41'' / 8'39'') Posició 38.

David Magraner: 1h05'30'' (18'57'' / 37'28'' / 9'05'') Posició 89.

Víctor Fernández: 1h05'59'' (19'03'' / 37'17'' / 9'39'') Posició 95.

Dani Luján Juan: 1h07'16'' (17'18'' / 40'04'' / 9'54'') Posició 104.

Hugo Bou Martínez: 1h08'14'' ( 18'57'' / 37'44'' / 11'33'') Posició 110.
Emili Morant Climent: 1h08'34'' (19'01'' / 39'30'' / 10'03'') Posició 113.

Balví Magraner: 1h19'17'' ( 22'02'' / 45'19'' / 11'56'') Posició 151.

Classificacions completes a http://www.conxip.com/result.php?IdEvento=124

COMENÇA LA TEMPORADA 2011

2011-02-02T21:35:00.000+01:00

Ja està ací la primera competició de la temporada. Este any, el nostre club representarà el nom de Cullera tant a nivell autonòmic com nacional i, començarà a fer-ho en Manises (prova puntuable per a la Copa Federació 2011).

En principi, s'han inscrit a la prova 8 companys que tractaran de donar molta guerra i, sobre tot, passar-ho d'allò més bé.

Confirmem que l'hora d'eixida serà a les 7'15 h des del pàrking d'Eroski, per tal d'arribar a les 8 h a Manises per a l'entrenga de dorsals.

El dilluns informarem de com ha anat esta primera prova.

LAS MONTAÑAS DE SAGUNTO NO SON UN MUNDO DE RISITAS

2011-01-16T17:29:00.001+01:00

Avuí diumenge, ha sigut la mitja marató de Sagunt on, cinc membres del CTCullera hem passat un matí d'allò més divertit.
Ja el camí cap a Sagunt ha sigut prou divertit i, només arribar allí (per cert, ben promptet) hem fet un aparcament de professionals, un bon cafenet i volteta pel poble amb alguna que altra incidència...
Hem pogut veure a alguns amics i coneguts del poble, així com a alguns exsocis del club com Roberto i Pedro amb els quals hem estat xarrant abans de la prova i també en els primers quilòmetres de la mateixa.

La prova s'havia marcat com a un entrenament llarg i com a tal s'havia planificat.

Com que coneixíem la duressa de les pujades que hi ha des del quilòmetre 12 fins el 15 (en paraules de Dani "Las montañas de Sagunto no son un mundo de risitas"), hem fet els primers quilòmetres a un ritme còmode i entre xistes de David i xarrades de Juanet hem anat tot el grup junts.

A partir del quilòmetre 15, començava la baixada i, una vegada vist que havíem arribat tots amb molt bones sensacions, hem comprovat que el temps (1h18') estava dins de la previsió d'anar al voltant de 5'/km i cadascú ha marcat el seu ritme particular fins a la meta, on Dani ha entrar en 1h42'', Jordi en 1h46' igual que Víctor que ha entrar 200 metres darrere d'ell i David i Juanet poc després al voltant de 1h50'.

Destacar que hem portat cap a casa la primera copa de la temporada, en quedar Dani segon Júnior de la prova i que ha sigut un matí molt agradable i divertit.

Travessia al Port de Maó (Miguel subcampió)

2011-01-04T09:19:00.000+01:00

Tot i que el mes de desembre no és un mes massa carregat de competició al món del triatló, els triatletes sempre busquem una excusa per a fer alguna que altra barbaritat, com la que ens conta el nostre company Miguel que va tindre el valor de llançar-se a l'aigua de Maó ni més ni menys que un 26 de desembre.

Hola a todos!

Os escribo para contaros mi experiencia en el último puntito para la liga interna del 2010, jejeje. Se trata de la Travessia al Port de Maó (26/12/2010).

Como podeis suponer, el mayor reto era soportar el agua fría durante los 325m de travesía. Según las noticias, los 23 nadadores (3 mujeres y 20 hombres) estábamos a 8º fuera del agua y el agua a unos 13º, que parece que no pero... pica! después del trayecto en barco equipado sólo con el bañador y el gorro (que poco, pero abriga...), dando saltitos para calentar, no hay mucho tiempo para pensárselo y la salida se da nada más bajan todos del barco. No da tiempo ni a pensar y sólo quieres llegar al otro lado. El primero, del club natació Maó, con 17 añitos, tardó 3:43 y yo, que entre el viento, la corriente y el sol de cara, me desvié como 20 ó 30 metros (por lo que hice más de 350m), tardé 4:27, llegando segundo para mi sorpresa! Lo más raro de todo fue que al salir del agua, en lugar de notar más frío, se estaba bien, pero por supuesto, muchísimo más cuando me dieron un vaso de chocolate y me pude duchar con agua calentita...

En resumen una experiencia divertida, un reto que tenía ganas de probar y que espero repetir, y una copa para casa :), además de salir en IB3 y en los periódicos de Menorca, que siempre hace gracia!

Video en IB3 (http://ib3noticies.com/20101226_128512-travessia-al-por-de-mao.html) (Para los que no me conozcan, salgo al principio mientras me ponen el número 9 en el brazo, y al final bebiendo chocolate con un albornoz azul, aunque bueno, también me podeis ver en las fotos).

Paco, posa'm el últim punteeeeeet!

Un tri-abrazo a todos y feliz 2011!

Quarta de Marató Paiporta i Nadalenca Sueca

2010-12-19T22:23:00.000+01:00

Este cap de setmana, dos events han protagonitzat l'activitat del nostre club.

El diumenge de matí, després de l'entrenament ciclista de dissabte i de tota una nit de pluja, fins a 8 components i simpatitzants del nostre club pogueren gaudir de la quarta de marató de Paiporta que, com sempre ens ha brindat una molt bona organització i un recorregut amb gran varietat de paisatges.

Pel que fa a la carrera, des del primer moment Dani i Víctor Martí feren la carrera en parella a un ritme molt exigent, acabant a un ritme al voltant dels 4'00/km. Víctor Fernández començà amb un ritme al voltant de 4'20'' però va notar la falta de fondo físic de principi de temporada i se'n vingué avall a partir del kilòmetre 5, acabant amb un ritme al voltant de 4'50/km.

Un altre grup, format per David, Hugo i Manu, va fer una carrera molt completa amb un ritme constant al voltant de 4'40''/km.

Lucy va fer també una carrera molt completa i, tot i els seus dubtes, passet a passet, va fent camí cap a la mitja marató de Sagunt.

Finalment, Balví es va trobar molt còmode i entrà molt satisfet després d'una molt bona carrera.

Per la vesprada, l'escola de Triatló Bitxets, tenia una cita a la nadalenca de Sueca. Al voltant de 30 xiquets, més els seus pares i monitors, tots ells disfressants de ratolinets, ompliren el carrer sequial de rialles i bon ambient.

Era realment entranyable veure als més menudets com amb 4 anyets eren capaços de participar ja en un esdeveniment esportiu i passar-ho d'allò més bé, mentre que els més majors deixaven meravellats a tots aquells adults als quals avançaven contínuament.

També ha sigut una bona excusa per a tots aquells adults del club que volen començar a entrenar i han pogut aprofitar esta carrereta de 3,5 kilòmetres per tal d'anar agafant confiança.

Sopar de Nadal i Gala Federació 2010 (Entre altres coses)

2010-12-12T22:56:00.003+01:00

Este cap de setmana ha sigut un altre d'eixos que et fan mirar enrere per veure tot el que hem aconseguit amb el nostre club en un curt termini de temps.

Tot començava el divendres per la nit, quan a les 22 h. tinguérem el sopar de monitors de l'escola de triatló Bitxets. Eixa escola que fa dos anys començà a forjar-se en una sala del CEFIRE de Segorbe quan Jose i Víctor estaven traent-se el títol d'entrenador de nivell 2 i se'ls va ocórrer que igual no era mala idea juntar les escoles dels dos pobles per a tindre prou xiquets (ara resulta que ja en tenim 45 xiquets i 6 monitors, i la cosa va a més...).

Va ser un sopar i una vetlada prou distesa de la qual... no donarem més detalls... jejejje

El dissabte pel matí, hi hagué entrenament de ciclisme i, el que pretenia ser una eixida llarga però a ritme suau, sembla ser que acabà sent una eixida llarga i a bon ritme (la veritat és que per la nit, no se'ls va notar massa cremats...).

Dissabte de nit, tinguérem l'assamblea del club i, seguidament el sopar de Nadal amb al voltant de 25 persones que també gaudírem d'un ambient de cordialitat on la risa va ser el component predominant fins ben entrada la nit (alguns es retiraven cap a casa a hora de despertar al gall...).

Finalment, avuí diumenge, s'ha celebrat la gala de la federació de Triatló. Una gala a la que tots els anys havia acudit algun membre del nostre club per a representar-lo i per a ser espectador de la mateixa. Doncs bé, ha tornat a quedar clar que ja no som un club expectador. Comencem a ser ja de veritat un club protagonista i avuí, dos dels nostres membres han pujat a replegar premis. Melissa com a segona classificada junior de la copa federació de duatló i Víctor com a jutge de l'any 2010. A més a més, a Víctor i Jose (ambdós monitors de l'escola de triatló Bitxets) se'ls ha fet entrega, juntament amb alguns dels altres entrenadors de la promoció de 2008, del títol de nivell 2 que obtingueren en aquell any.

En definitiva, un cap de setmana plagat de triatló i que fa pensar que 2011 serà un nou pas endavant per a este club que, passet a passet va cada any superant-se a ell mateix i que, de seguir amb esta progresió, veure'm en uns pocs anys fins on serà capàs d'arribar...

PRIMERA EIXIDA CICLISTA DE LA TEMPORADA

2010-12-05T09:52:00.001+01:00

Ahir tingué lloc la primera eixida ciclista de la temporada.

A les 8'00 del matí, i amb un fred de por, fins a 7 valents ens trobàrem per a fer un recorregut de 70 km totalment pla i a un ritmet gens exigent amb una mitjana final al voltant del 25 km/h.

Es tractava de, en uns casos, retrobar sensacions i, en altres, fer una primera eixida llarga i en grup.

En definitiva, es pot dir que la nova temporada ja està en marxa i que ja hem donat el primer pas cap als objectius que cadascú s'ha marcat per a 2011.

Com no, l'eixida acabà amb l'esmorzarot i la xarradeta de rigor.

ENTRENAMENTS PER ALS SOCIS

2010-11-27T23:26:00.000+01:00

Comencem una nova temporada amb noves il·lusions i amb una nova organització dels entrenaments.

En la temporada 2011, tots els socis del nostre club podran gaudir gratuitament de dret d'accés als entrenaments que setmanalment aniran publicant-se organitzats en tres grups (inciació, sprint i olímpic o llarga distància) en funció dels objectius de cadascú.

Hi haurà dos dies d'entrenaments presencials. En principi, seran dijous a les 19 h per a carrera a peu i dissabte a les 8'00 h en correus per a les eixides ciclistes.

L'enllaç per tal d'accedir a la plataforma d'entrenaments està situat baix de la foto de capçalera i serà necessari tindre permís d'accés que s'obtindrà en estar donat d'alta al club.

Mitja Marató València (Per Roberto)

2010-11-22T15:49:00.000+01:00

El domingo 21 participé, por última vez como miembro del Club Triatló Cullera, en el 20º Medio Maratón de Valencia. Con una inscripción de 8000 corredores es de admirar el trabajo organizativo para que todo saliera bien (y no lo digo porque el Correcaminos sea mi nuevo club).

Allí que me presento a la 8:10h de la mañana con bastante frio y aire y el mismo problema de siempre con el frio: ¿qué me pongo?

Después de saludar a alguna gente, encuentro a mis amigos (los que vienieron a Cullera) y, tras decidir el vestuario, comenzamos a calentar.

Para salir, nos ponemos delante, no del todo con los keniatas, pero más alante de lo que esperábamos acabar. Siempre es mejor que te adelanten a tener que ir esquivando gente.

Dan la salida y me pongo a 4'25"/km con Juanan, mientras que Quintana se queda atrás a hacer su carrera. Esto sólo durante 2km, ya que pronto le digo que tire él porque yo voy al límite y él va reteniéndose. Enseguida lo pierdo de vista. Empiezo a pasar calor arriba porque he salido con camiseta térmica de manga larga y otra manga larga encima, pero en cuanto comienza a soplar el aire fuerte, se me pasa.

Hasta el km6.5 llevo un ritmo medio de 4'32"/km, a pesar de lo cual me adelanta gente contínuamente (lo malo que tiene salir delante) pero ahí comienzo a pasar un bache importante, sobre todo cerca del km 8, que paso sin ver y me desespera un poco.Sin embargo, sobre el km 9 me recupero y cojo un grupito con el que voy más o menos cómodo (puedo decir hasta 3 palabras seguidas!) aproximadamente a 4'40"/km, hasta el km 17, incluso pensando en acabar por debajo de 1h38'. Por cierto, impresionante cruzarse en la Glorieta y la Alameda con el rio de gente que está corriendo. Ahí uno se da cuenta de la magnitud de la carrera. También genial el apoyo de la gente por todo el centro (c/ Paz, pl. Ayuntamiento...).

A partir del km17, me cuesta seguir el ritmo del grupo, pero todavía aguanto, hasta la entrada en el circuito de F1, sobre todo por el apoyo de la gente que se concentra a la llegada al puerto. Pero en el km18.5, entre el cansancio acumulado y el aire que vuelve a soplar fuerte de cara, mis piernas dicen basta y pierdo el grupo, incapaz de aumentar el ritmo como casi todos los que me rodean están haciendo. Al revés, he de bajar, prácticamente a 5'/km para poder llegar. Los 2 últimos km's se me hacen eternos, pero finalmente, cuando paso el 21 y veo el crono de meta que va por 1h39'10", saco las últimas fuerzas para esprintar y hacer 1h39'34" oficiales (1h39'15" reales).

Para mí, que no soy buen corredor, este tiempo es todo un logro (he bajado 12' del anterior Medio Maratón) y estoy super-satisfecho. Pero nada comparable con mi amigo Juanan que hizo 1h31'40" quedando en la posición 1002 de casi 7000 que tomaron la salida (yo fui el 2003). Finalmente, Quintana hizo 1h52'40" en su primer medio maratón, lo cual me llena de orgullo porque, en parte, me siento participe ya que le he ayudado bastante con los entrenes.

El año que viene a por 1h35'!!!!

Jornades Tècniques de Triatló a Madrid

2010-11-15T19:30:00.000+01:00

Este cap de setmana, la Federació Espanyola de Triatló ha organitzat les Jornades Tècniques de Triatló adreçades a entrenadors.

Tal i com ja férem l'any passat, hem acudit Jose Cardo del Suheca.com Triatló i Víctor Fernández del CTCullera.

Tot i el llarg desplaçament fins a Madrid i la condensació de continguts repartits en una sola jornada de 9 a 21 h, la veritat és que val la pena acudir per tal de mantenir-se informat de les últimes tendències pel que fa a l'entrenament al màxim nivell. Estes filosofies d'entrenament, tot i no ser aplicables en molts casos a la realitat de l'esport amateur al qual ens dediquem nosaltres, si que serveixen per tal de revisar el que fem i extraure conclusions per a aplicar-les a les planificacions dels nostres clubs.

Les ponències es dividien en una jornada matinal dedicada al Triatló Olímpic on Juan Rodríguez (Director Tècnic de la federació) i Fernando Villalba (Responsable de la tecnificació i alta competició), ens parlaren del model de planificació per a Londres 2012.

Després Alessandro Bottoni, ex-esportista olímpic i responsable del centre d'estudis i investigació de la Federació Italiana, ens parlà de com aplicar la mesura de certs paràmetres de la competició al model de rendiment.

Finalment, es va celebrar un taula redona amb els millors triatletes junior internacionals, tots ells espanyols: Mario Mola (Campió del món Junior a 2009), Fernando Alarza (Campió del món Junior a 2010), Vicente Hernández (Campió d'Europa junior a 2010), Uxío Abuín (Campió del món de duatló junior a 2010) i Jose Miguel Pérez (6è del món sub-23 a 2009 i 2a plaça olímpica Espanya 2010). Estos grans joves, compartiren amb nosaltres les seues experiències i sensacions amb els entrenaments i la vida a un CAR i, respongueren a totes les nostres preguntes d'una manera molt distesa.

Per la vesprada, la jornada va estar enfocada a la llarga distància, amb una primera part dedicada a models enfocats a esportistes amateurs i que va estar exposada per dos grans entrenadors de reconegut prestigi com ara Pablo Cabeza i Jaime Menéndez.

Finalment, el 5 vegades guanyador de l'Ironman de Niza i 2 vegades guanyador de l'Embrunman, Marcel Zamora, va compartir amb tots nosaltres la seua experiència com a triatleta professional amb una ponència que tenia per títol "Viviendo de la larga distancia".

En definitiva, una jornada intensa però que de ben segur servirà per a millorar els nostres entrenaments.

El CTCullera prepara la pretemporada a La Calderona

2010-11-09T15:39:00.001+01:00

Este diumenge, un grup d'esportistes del CTCullera, poderen gaudir de les immillorables instal·lacions de La Calderona on realitzaren gravacions de la tècnica de natació i de carrera a peu així com un Test de Conconi per tal d'obtenir els umbrals que serviran com a referència per a la planificació dels entrenaments de la nova temporada.

Esta activitat ha sigut posible gràcies al conveni de col·laboració entre este complex esportiu i la Federació de Triatló de la Comunitat Valencia, en funció del qual, els clubs de la nostra comunitat poden disposar d'estes instal·lacions amb unes condicions molt favorables.

La jornada va concloure amb una bona sessió de relaxació en l'SPA i un dinaret en un restaurant de la zona.

Els qui varen acudir ja han comentat que volen tornar amb l'excusa de comprovar les seues evolucions.

LAS X MILLAS MÁS BONITAS DE LA COSTA BLANCA (Per Roberto)

2010-11-01T17:04:00.002+01:00

A pesar de mi marcha a finales de año, me permito enviar mi penúltima crónica (quedará la media maratón de Valencia).

Ayer domingo, junto con Pedro y otro amigo, Quintana, al que algunos conoceis, participamos en l'Alfàs del Pi en la 3ª edición de las X Millas Más Bonitas de la Costa Blanca. Nos habíamos ido a Jávea a pasar el fin de semana para estar más cerca y no tener que pegarnos el madrugón. Cuando nos levantamos el domingo hacia fresquito y tuvimos una baja ya que mi amigo Juanan (el que hizo 51' en Cullera) se tuvo que volver a Valencia porque su mujer se puso enferma. Pedro, Quintana, Came y yo nos fuimos para l'Alfàs que resulto estar algo más lejos de lo pensado. Llegamos sobre las 9h y el tiempo poco a poco estaba empeorando. Cogimos los dorsales y, mientras tomábamos un café y algunos evacuábamos, comenzó a llover. Nos vamos a calentar tratando de decidir si manga larga, manga corta o manga corta y cortavientos... Al final cada uno elige una opción. Yo, por suerte, ya que luego hizo mucho calor, de manga corta.

La carrera empezó bastante puntual, con una vuelta a la pista de atletismo en la que dejo atrás a Pedro ya que hace 2 meses que no entrena con constantcia y va a coger otro ritmo. Luego una rápida bajada hacia la playa de l'Albir. En la milla 2 (3.2km) llevo menos de 14min y me siento muy bien de sensaciones, aunque las pulsaciones algo altas porque sigo algo tenso. Paso la 3ª milla justo antes de llegar al paseo de la playa y llevo unos 21min. Pero pasamos el paseo y ya se ve lo que viene después, una subida terrible al faro. Yo había sacado el perfil y sabía de la subida, pero en la realidad resultó mucho más dura. Comenzó con 2 km de un % aproximado del 4 ó 5 con algún repechito algo más duro. Luego una zona de rompepiernas pero siempre tirando más hacia arriba que hacia abajo. Afortunadamente engancho a una chica que veo que corre muy bien y me sirve de referencia para no quemarme demasiado. La última rampa antes de llegar al faro terrible, unos 250m al 8% o más. Paso por el control (unos 9km) con 42min y comienzo la bajada algo atascado por el último esfuerzo de llegar al faro. Me pasan algunos grupos pero , poco a poco, voy recuperando. Me cruzo con Pedro y Quintana que vienen unos 5min detrás. Llego al final de la bajada y paso por la milla 7 (11.2km) con unos 51min. Comienza la última subida de vuelta al polideportivo y ya se notan las piernas pesadas. Sin embargo, adelanto a más gente de la que me pasa a mí. Último botellín en la milla 9 (14.6km) con 1h08'20" y ya voy con todo lo que me queda. Por suerte, los últimos 300m son de bajada más la recta de llegada, donde esprinto para que no me pase un chico que viene por detrás. Cruzo con 1h16'31" oficiales, 4'45"/km, que no está nada mal para el perfil tan duro de la carrera. Luego llegan Pedro y Quintana con algo más de 1h25', muy bien para los dos, uno porque venía sin entrenar casi y el otro porque su tamaño no es el ideal para este tipo de carreras con subidas.

Por cierto, no se si son las X millas más bonitas de la Costa Blanca, pero es una carrera fantástica con unas vistas increíbles desde la subida al faro (claro, cuando se pueden disfrutar!!!). Si alguna vez teneis oportunidad, os la recomiendo.

DUATLÓ DE XEST I FINAL DE TEMPORADA

2010-10-31T11:53:00.000+01:00

Ahir va ser un d'eixos dies intensos que semblem tindre més de 24 hores. De fet, si tenim en compte el canvi d'hora, efectivament en tingué 25 i, totes les vàrem aprofitar al màxim.

Tot començava a les 6'00 del matí, quan sonà el despertador per a desdejunar, preparar la bossa, la bici, el mono, el xip, etc. i se n'anàrem al pàrquing d'Eroski on havíem quedat a les 7'15 h per a eixir cap a Xest.

Tota una flota de cotxes i furgonetes es va donar cita. Crec que ha sigut una de les més multitudinàries amb 11 corredors entre gent del club, futura gent del club i altres amics i coneguts a més dels acompanyats que vàrem eixir cap al circuit amb parada prèvia al restaurant La Carreta. Com que no fórem capaços de trobar el restaurant, ens férem el café a la Galp que hi ha JUSTET AL COSTAT... jejejejej...

Amb la dosi de cafeina al cos, ens n'anem cap al circuit on comença tot el ritual de dorsals, preparacions de bicis, entrada a box, etc. És un moment màgic en el que la gent que ja va tenint veterania porta de la mà en tot moment a aquells que van per primera vegada i són tot un tremolí. Gràcies a esta gent, recordes que este esport té alguna cosa especial que no tenen els demés i t'ajuden a valorar més el que fem.

Sense cap incident resenyable, anem a calfar, i ens col·loquem en la línia d'eixida. Sobre la carrera, destacar el fort vent que la va fer més dura encara del que ja de per si és amb les rampetes trencacames del circuit i la gran actuació de tots que, cadascú al seu nivell, acabàrem i férem un molt bons temps.

Cal destacar que, hem tingut la millor classificació com a club, fent una cinquena posició a només 4 minuts de pòdium. Poquet a poquet anem donant passets i, algun dia ens sorprendrem a nosaltres mateixos...

Els temps finals de carrera vàren ser els següents:

Una vegada finalitzada la carrera, tornàrem més contents que el món cap a casa i, amb la sensació de tancar una gran temporada, ens preparàrem per al sopar de cloenda per la nit.

Va ser impressionant veure una taula amb prop de 30 persones on es reuniren passat, present i futur d'un club que dia a dia va donant pasos ferms i sentant unes bases més sòlides. Va ser un altre d'eixos dies ens els que mires arrere i conclous que ha valgut la pena tot l'esforç que s'ha fet per a arribar fins ací.

Qui vullga saber més detalls sobre el que va deparar la nit... només li podem dir que tingué un poc de tot... jejejeje

Volta a Peu a Sueca (Per Paco)

2010-10-27T11:39:00.000+02:00

Aquest matí hem fet la volta peu a Sueca: Juanet, Jordi, Egidos, i Jo. La veritat és que feia un dia espectacular per a córrer, pero a les 11:30 h. que s´ha donat l´eixida , ja anava calfant massa el " Lorenzo". Com que pensàvem que era a les 11:00, hem arribat amb prou temps per a recollir dorsals, xarrar amb els coneguts , i escalfar tranquilament

Hem tirat de menys algo més de participació de gent del club , ja que es una carrera que està prop i es gratuita , pero ahí estàvem els quatre genets ,...

Després d'escalfar, ja ens diu Juanet que ell no està encara per a apretar, i que fem la nostra carrera, per tant res més donar l´eixida cadascú imprimix el seu ritme i jo faig la carrera en solitari . Els primers kms. els faig a una mitja de 4:10" i a partir del 3, em sorprenc lo curt que es fa, i efectivament està mal medit, ja que pique el crono en 3´15", impossible. Els posteriors ja estan mes o menys bé i han passant entre 4´:02 " - 4´:15" , adelante a Arturo, (un conegut del CN Sueca, i corredor, que em diu que s´ha fundit en els primers kms.) , jo vaig molt bé, i sobre tot constant. A mitjant carrera vec en el públic a un company del parc i li pregunte per altre company que està correns i em diu que el porte a uns 400 m. pense que es prou ventaja , i com que vaig prou senser , aguante així fins a l´arribada, per allò del pundonor,...je,je. Del km. 8 al 11 portem el vent en contra i fa que ens coste més mantindre el ritme, però ja anem sentint a la speaker per megafonía i ens fa aguantar fins a l'estadi. Entre en meta, i ahí estava Pau per animar-nos, ja que està lesionat i no l´ha corregut, en un temps de 47´:30" , en el Polar en marca una distancia de 11´340 m. , al final molt bones sensacions , pero algo pessat per els entrenes llarcs en bici del últims dies. Encara no estan les clasificacions en conchip, però crec que Egidos ha fet 13º , Jordi Pinto sobre 54 ´min. i Juanet 55´min.

Bo, he intentat fer un xicotet comentari de la volta , encara que no hi ha molt que contar, la setmana propera ens veiem en Xest, i per la nit soparet,.... i resopó .

Adéu .

Crònica Volta a Peu a Cullera (Per Roberto)

2010-10-21T12:55:00.000+02:00

Hola a todos,

como veo que se está perdiendo la costumbre de contar cómo han ido las competiciones, allá voy con mi crónica de la Volta a Peu a Cullera.

Yo acudí con dos amigos con los que entreno en Valencia, Juanan y Quintana. Llegamos y la temperatura era algo fresquita, pero mientras cogíamos dorsales y nos preparábamos el sol calentó y se quedó una mañana espléndida. Encontramos a Víctor, Jordi, Balbí y nos colocamos bastante delante en la salida. Incluso veíamos poco más adelante la calva de Egidos.

En cuanto dieron la salida, me puse detrás de Víctor que comenzó a tirar a saco, de forma que a los 600m decido que no es mi ritmo y "dejo" que se vaya. Entonces me engancho a Jordi que en ese momento estaba a mi altura y nos pasa Juanan como un cohete, directo a coger a Víctor. A los pocos metros, veo que el ritmo de Jordi también me va a matar y me quedo con una chica con la que ruedo sobre 4'30" por todo el paseo mientras nos van adelantando un grupo tras otro de corredores. Cuando llegamos a Sicania y comienzan las subidas hacia el faro, mi referencia se queda y yo hago mi carrera sólo. En ese momento ya no me adelanta tanta gente, ya que la carrera se ha estabilizado. Sigo sobre 4'35"/km aprox. y me doy cuenta de que es posible acabar por debajo de 1h. Eso me da más fuerzas para seguir tirando. Además el recorrido es muy bonito y eso acompaña las buenas sensaciones.

En el km7 empieza un tramo de 1km largo de subida suave pero continua y ya voy adelantando a algunos corredores y con la sensación de ir a más. Tras la bajada, las rampas de la urbanización donde caen nuevos corredores, pero yo me encuentro con fuerzas ya que he seguido los consejos de Víctor y he controlado en la parte anterior. Bajamos y a darlo todo hasta el final. Paso el km 11 con 50'30" y durante 1' relajo un poco el ritmo ya que veo que seguro que acabo por debajo de 1h y quiero guardar fuerzas para el final. En el km12 mi crono marca 53'48", señal evidente de que está mal puesto (ese km fue de unos 750m). A partir de ahí, como viene un grupo por detrás, sprint largo que en los últimos 200 m me hace tener una arcadilla y no puedo evitar que me pasen un par de corredores en la línea de meta.

Al final 56'47" oficiales (el GPS de Quintana marcó 12'3km), para una media oficial de 4'29"/km y real de 4'38"/km. Nada más cruzar veo a Jordi que llegó con 56'18" oficiales, bajando también de 1h como se proponía. Esta marca me confirma que fui a más ya que en el cronometraje del km 5'2 me llevaba 48". Enseguida veo a Víctor que ha hecho 53'58" oficiales, para una media impresionante de 4'15"/km oficiales y 4'24"/km reales. También están Juanan y Pepe Rico que han volado para llegar, respectivamente, en 51'25" y 51'31". Al poco llega Quintana en 1h02'35", lo cual es, para él, todo un logro ya que estaba corriendo por encima de 5'15"/km y ha conseguido hacer 4'56"/km oficiales (5'05"/km reales).

Nuestra representante femenina, Ali, hizo el puesto 21 de las chicas con 1h00'32". Además, Egidos, aunque corría como CACullera, quedó el 13º (con la pierna cosida!!!). Increible. Y Balví llegó en poco más de 1h09', demostrando que va mejorando la carrera a pie.

Hemos acabado todos contentísimos tanto con los resultados como con la organización de la prueba. Además, para los que nos estrenamos y no conocíamos el recorrido, ha sido una prueba muy variada en cuanto a subidas, bajadas y zonas llanas, y muy bonita, combinando mar y montaña.

ACTIVITATS MES D'OCTUBRE

2010-09-27T10:14:00.000+02:00

El mes d'octubre es presenta carregadet d'activitats. S'aproxima el final de temporada però sembla que acabarà en el més alt. De moment està prevista l'assistència de representants del CTCullera en les següents activitats:

Dissabte 2: Mig Ironman de Canet d'En Berenguer on Roberto es llevarà l'espineta d'Elx. A veure si pot anar gent del club a animar-lo (s'admeten pancartes... jejejej).

Diumenge 3: Marxa cicloturista de València. Cent kilòmetres de pedaleig amb una nodrida representació del nostre club.

Dissabte 17: Volta a Peu a Cullera. Un any més, el nostre club estarà present tant en la carrera com, de ben segur, col·laborant en allò que puguem de l'organització.

Dissabte 30: Duatló de Xest. Un lloc ideal per a tancar la temporada.

Dissabte 30: Sopar de final de temporada. El club subvencionarà part del sopar als socis que col·laboraren en el XI Triatló de Cullera. El lloc i l'hora encara estan per determinar.

CRÒNICA TRIATLÓ OLIVA (Per Paco)

2010-09-22T18:51:00.000+02:00

Hola a tots els simpatizants del club Triatlo Cullera i del Triatlo en general. El Triatló d'Oliva, en la XXII edicio, ja es un clasic i mitic, dins del calendari de la comunitat , i a mes a mes , enguany ha estat dins de les cinc probes del circuit NDS ( No Drafting Series, o siga triatlons sense poder anar a roda ), tancant esta renyida clasificacio . Doncs be de les cinc probes, els nostres membres Monta ,Victor, Toni, Roberto, Pau, Toni Perez, Miguel, i Jo hem fet de una a tres probes de mitja distancia, una , i dos olimpiques. Doncs be , pase a relatar-vos el dia de la proba: despres dels temors de que ploguera , va eixir un dia prou bo per a la practica esportiva, de ciclisme i de carrera a peu, sense massa calor, no aixi per a la practica de la natacio en la mar , ja que estaba molt marejada amb fortes ones que et tiraben paca enrrere. Arribarem a Oliva amb prou temps de sobra i mes perque , no se perque rao , l eixida va ser a les 9:30 i no a les 9:00 com ficaba en la web. Despres de recollir el dorsal i preparar-nos la bicicleta, procedim a escalfar un poc i ens acostem a vora mar i veem que a uns 130 metres per a dins , al pasar les crestes de les ones es podia nadar prou be, aixo ens tranquiliza i ens dirigim a entrar la bici i material en boxes.Açi salude a Pau i li dic que avore com es queda el estreno de la Kuota. Tinc que comentar que vaig fer el que sabia que no es te que fer , (estrenar material o fer cambis en la bici el dia anterior a la proba) i es que el disabte vaig recibir i montar els acoples de Triatlo al manillar, vaig avançar el silli i regular la altura , pero sense probar ni acolar-me a la nova posicio. En entrar en boxes , en costa tapar els forats dels acoples ja que no esta permitit eixir sense tapar, busque cinta aillant i faig un apanyo "casola " , per a poder pasar. Deixem tot en boxes, i com tenim temps , anem a fer-nos el segon cafenet al bar , aixo fa que continue evacuant liquids per l orina, ( cosa que analitzant despres pense que va contribuir a la deshidratacio i consecuents calambres musculars) . Ja s acosta l hora i deixem la moxila en guardarroba, i ens dirigim al mar. Entrem al aigua per a escalfar un poc pero com no es pot nadar , per les ones , eixim de seguida. Ahi veem a Miguel, i arriba Roberto pocs minuts abans de l eixida. Despres del xaulit de l eixida ensetem la lluita contra les ones , i res mes arribe aigua per la cintura , decidix pasar les ones per baix per a que no en tiren cap a enrrere. Pase la zona mes marejada i, mes concurrida amb carxots i manotades a tot arreu, decidix mantindre un ritme constant i relaxat per a estabilitzar les altes pulsacions alcançades en la entrada, aixi com tambe pare en dos ocasions a colocar-me les ulleres arrancades per una ona.Despres de pasar les boies ens dirigim cap a la vora , i es fa prou llarg per la resaca de la mar, i les capbussades , que en una ocasio en deixen sense aire i capgirat per al fons, al sortir pegue una bocanada i sent a la gent del voltant que xillent : Joder !! acollonats per la bramor de la ona, pero la aventura estaba a punt de finalitzar i arribe a la vora junt a Edu i a uns metres vec que Roberto es gira i li alçe el braç. Faig la transicio i ficant-me el dorsal li trenque un extrem, pero s aguanta be. Res mes pujar a la bici a un km. adelante a Edu , i la veritat es que els acoples van de categoria, ja que en fique a tirar i en la recta de Oliva a Pego, la faig per dalt de 40 Km/h, apunt d arribar a Pego , adelante a Pau, i cara al portet, com que picaba cap a baix aprofite per a apretar els pedals de valent. Comença el portixol de Rafol i fique el plat menut, a mitxant port avançe a Toni Perez, i mes avant a Miquel Figueres , corone Rafol i cap a baix com una fona , negociant les corbes i avançant al que es ficaba per davant. Un tramet de pla i els carrers enpinats de Sagra, ens porten al segon portet que , mes suau i on agafe un ritme de tren avançant a corredors i al adelantar a un , cuant estaba rebaçant-lo en paralelo, s a rrima el jutge Mac -clau( per no dir-li algo mes ) i en diu: nº tal i tal penalitzados por ir en paralelo Todo el Rato. Li dic que per a adelantar , la carretera no es prou ampla com a deixar els 3 metres reglamentaris , tinc que pasar per el seu costat, pero no mes obtinc per resposta que el gest cap al pilot de : sigue para adelante. De veres , si no es per el pundonor que tinc i que en fa tirar endavant , m haguera retirat i formulat una queixa, encara que seria la meua paraula contra la seua. Ja en este estat baixe el port i cap a Oliva acoplaet, malaint al jutge. Al arribar a boxes ,pregunte on esta el Penalty -box , i junt a dos corredors mes parem Dos Minuts, que els pasem queixant-nos als arbits, pero no en serveix de res. Surt a correr i encara no hi habien arribat ningu del club, començe prou fortet i molt be. Al km. 4 aprox. note uns calambres forts en els isquios i al estirar tambe els contrauen els cuadriceps, obligant-me a sentar-me en terra i al vorem fotut, s arrimen els voluntaris de la ambulancia i en fan fregues amb pomada Fastum, en aixo pasen Pau, Roberto, Toni, Xavi , donant-me anims que en fan que en cresca i despres de estirar que note milloria i, començe a poder trotar i anar aumentant el ritme .Despres de la primera volta i de vore les cares de extranyeça dels animadors i companys, com Monta i Miquel , a partir del km. 5 vaig veent i arrimant-me , per a passar a Roberto , Pau , pero este ultim a falta de dos km. s he m apropa i decicim finalitzar el Triatlo junts , ja que portabem un bon ritmet els dos, entrant a la meta ens anuncien per megafonia als dos membres del Club Triatlo Cullera.

Una molt bona organitzacio, pero ja que el trafec es obert, en alguns trams no deurien aplicar lo dels tres metres. Encara que ho he passat mal, en resum al any que be tornare amb mes ganes i millor . Envie una foto del Tri , i es que en el foro no se si es pot publicar un text tan extens, ... Saludos .

CRÒNICA VALÈNCIA TRIATLÓ (Per Roberto)

2010-09-05T21:06:00.000+02:00

Hola a todos,

Como estoy un poco hecho polvo, hoy seré breve.

Después de encontrarnos Miguel y yo ayer sábado en la recogida de dorsales, esta mañana tocaba madrugar. Cuando he llegado sobre las 7:20 ya había mucha gente, así que me he dado prisa en preparar todo (la bici ya la tenía en boxes). Cuando quedaban 15 minutos, Miguel aún no había llegado y pensé que se habría dormido pero, finalmente, mientras iba hacia la cámara de llamadas, apareció. Salimos desde el agua y durante todo el segmento de natación voy tratando de controlar, aunque los cruces me sacan un poco de ritmo. No sé cómo algunos se pueden torcer tanto!!! Bueno, a falta de resultados oficiales, termino en 27'30", con la sensación de que se me ha hecho largo. Una pega de este segmento es que a la vuelta daba el sol de cara y no se veía nada de nada...

En boxes ya no está la bici de Miguel y yo salgo con calma, esperando un grupo, consciente de que el circuito es muy rápido y conviene no ir solo. Pasa el nº18 y trato de seguirle la rueda pero desisto después de la primera curva. Poco más tarde me uno a un grupo de unas 8 unidades. Hago unos 6km con ellos pero un error por mi parte, dando un relevo para tratar de coger al grupo de delante (no lo conseguí) me deja momentaneamente KO y en el puente de las artes y las Ciencias pierdo un par de metros que no recupero. Sólo, alcanzo a Miguel cuando quedan unos 4 km de la primera vuelta. Para no eternizarme, digamos que estuve en 2 grupos más, uno que perdí por evitar colisión con un pu doblado y el definitivo con el que acabé el segmento de bici en aprox. 1h15' (no está mal teniendo en cuenta que fueron casi 46km según mi marcador). Cuando entro en boxes me lio un poco entre los que entramos y los que salen de la prueba de sprint y en consecuencia sólo me quito una zapatilla en la bici y voy así cojeando hasta mi puesto.

Al salir a correr no tengo claro por dónde ir y le echo la bronca al juez que había por allí por no estar atento, aunque luego pensé que quizás no es su labor... Bueno, en la carrera como siempre pincho un poco; el calor, al bajón de pensar al terminar la 1ª vuelta que aún me quedan 3... el caso es que sigo con problemas en este segmento. Trabajo para la pretemporada!!! Finalizando la 2ª vuelta me pasa Edu, que se desdobla, creo. A mitad de la 3ª se desdobla Miguel, al que debí sacar unos 14' en la bici más la ventaja que me saco en el agua. Según me comentó Camelia que habló con él, tuvo algún problema mecánico que le hizo ir con la rueda trasera frenada...En fin, acabo en 2h34' y algún segundo, en la posición 201, aunque espero irme algo más atras ya que creo que en los resultados que ví, junto con Edu, no estaba la corrección de tiempo con las distintas salidas... Bueno, satisfecho, ya que he bajado 10' respecto al tri olímpico de Canet, fundamentalmente por un segmento de bici mucho más rápido.

En cuanto a la organización, excelente. El salto de nivel respecto al año pasado es evidente. Ahora ya parece un triatlón digno de ser de nivel internacional, de verdad, si podeis el año que viene no os lo perdais. Por poner una pega, en el segmento de cerrera a pie, se acumulaba mucha gente junta ya que había zonas estrechas y nos juntamos federados, no federados, chicas, los del sprint... lo demás, un 10.

Bueno, no he sido tan breve... es que me emociono!!!

CRÒNICA TRIATLÓ BURRIANA (Per Roberto)

2010-08-26T08:56:00.000+02:00

Hola,

aunque Pedro debería hacer esta crónica, pero me ha dejado el trabajo sucio a mí. Ha sido una prueba muy chula, empezando por el lugar, que yo no conocía, que resulta bastante agradable. Lo malo, además de que no nos dieron camiseta, es que esta vez no ligamos, supongo que habría tíos más buenos que nosotros...hasta el informático era un tipo guapísimo...

Bueno, después del madrugón (a pesar de ir a dormir a Valencia el día de antes para no hacer todo el viaje desde Jávea) Pedro y yo nos encontramos a las 7:20 y a las 8:00 ya estábamos allí. Dorsales y mientras estamos preparando todo, descubro cual es la sorpresa que me ha preparado Pedro esta vez: no ha traido las gafas de nadar. Como ya le he aceptado como es, no lo mato y miramos a ver si hay algún stand en el que vendan gafas, pero es agosto y todo el mundo está de vacaciones... Así que decido dejarle las mías y yo nadar sin gafas ya que no creo que él acabe la natación sin ellas y yo puedo acompañarle con la cabeza fuera...

Después de algunos retrasos, comenzamos la natación. Llevamos ritmo de principiante, pero lo importante es que Pedro termine, pero aun así me resulta bastante incómodo por la sal en los ojos y me canso de tratar de mantener la cabeza fuera. A ratos nado de espaldas ya que así no me entra agua y controlo mejor a Pedro. Pero no domino el estilo y noto que las piernas se me cargan así que vuelvo de vez en cuando a una mezcla de crol y estilo perrito. Afortunádamente la prueba es bastante corta y el mar estaba estupendo, unos 600m como mucho, a pesar de lo cual tardamos 13'18". Pero bueno, la parte que más temía está pasada.

Depués de una transición algo lenta, salimos en bici y, como es normal para las primeras veces, a Pedro le cuesta coger el ritmo ya que parece que la sal en la boca le hace toser y no coger bien la respiración. El circuito es superrápido, completamente llano y con giros bastante abiertos, salvo pequeñas excepciones. Yo voy tirando y Pedro trata de ir a rueda, pero un poquito de falta de confianza le hace perder rueda en glorietas y tengo que esperar y él va haciendo la goma. Aún así, en las rectas más largas conseguimos ir sobre 37-38 km/h. Las dos últimas vueltas un poco mejor, más continuidad en lo de ir a rueda y yo sigo tirando y vamos cogiendo a gente, aunque no puedo subir mucho el ritmo porque Pedro está un poco falto de rodaje y se me queda si voy muy rápido. Al final, en la última recta a boxes veo llegar a Rainer por detrás!!! Acelero y ya no espero a Pedro, porque ya estamos ahí. Llegamos a boxes casi juntos sobre 51'.

Me preparo para la carrera y, mientras Pedro hace la transición, hago un par de sudokus y veo como nos adelanta Rainer. Entonces le digo a Pedro que yo tiro ya que se que él terminará. Salgo como una p. bala y el primer kilometro y pico lo hago por debajo de 4', de hecho voy con el ritmo de las dos primeras chicas. Terminando la primera vuelta bajo un poco porque no quiero sufrir al final. Voy controlando a Pedro en los cruces y veo que llegará, ya que sólo está a un par de minutos. En la segunda vuelta voy cómodo, con la referencia de una chica que adelanto (virtualmente porque las chicas salen después) al final. Al final hago 20'18", pero que nadie piense que me he vuelto loco. No corrí a 4'03", es que la prueba era corta. Aún así, estoy seguro de que hice un promedio de 4'30" o algo menos, con una distancia de 4500 - 4600m. Pedro pierde un poco más de tiempo en la 2ª vuelta porque tiene que vomitar, como ya había hecho en la bici... ¿a quién me recuerda este chico? Al final hace 1h29'29" (yo hice 1h24'29").

Ya es todo un triatleta.

TRAVESSIA GANDIA (Per Pedro)

2010-08-21T16:11:00.000+02:00

Me gustaría empezar esta crónica resaltando un dato de todos conocido, el hecho de que nuestro gusto por el deporte nos empuja a llevar unos horarios en fin de semana más propios de un día laborable. Ya por eso, por esos madrugones, somos unas maquinas.

Suena el despertador a las seis y media de la mañana, he quedado con Roberto a las siete y cuarto, para poner rumbo a Gandia con el fin de disputar mi primera y hasta la fecha única travesía a nado. El viaje de ida se hace corto. Una vez recogidos los dorsales (de acuerdo con Roberto en cuanto a la organización) y tomado el café, Roberto inicia la travesía larga y yo inicio la travesía andando hacia el puerto que es donde se realiza la travesía corta. Tras pasar algo de calor y andar un Km. y medio llego al puerto, en chanclas y bañador (peor que un turista raro).

Una vez en el puerto pregunto por la salida de la travesía, aún es pronto, así que con paciencia recorro el tramo hasta el punto de partida para ver un poco el recorrido y hacerme un poco a la idea de lo que puedo encontrar, tomar referencias y pasar un poco el tiempo. Son las 9 y media y salimos a las once y media, así que en algo tengo que emplear el tiempo.

Terminada la travesía larga y recogido Roberto partimos hacia la salida. Ganas, nervios, y sobre todo mucha concentración (increíble pero cierto, jajá jajá). Se organizan los grupos y se decide el orden de salida, salida que se efectúa desde el agua. En nuestro grupo parece que somos unos 60 o así, no esta mal. Busco el lado mas abierto para evitar a la gente. Salimos y yo aprieto un poco buscando una posición que me evite el choque continuo, una vez en tierra de nadie, busco el ritmo adecuado.

Me siento bien, con ganas y no creo que lleve mal ritmo para mí, igual para Roberto es aburrido, pero yo quiero acabarla, no quedarme sin fuelle por apretar.

Pasado un tercio de la prueba, veo que sigo igual con ganas, y pese a que he cometido un error (la alfombra de llegada está en el lateral de un barco colgada, tiene color azul. A mitad veo un barco con la parte de atrás color azul, pese a que me parece pronto creo que es ese y me aproximo, error) jajajjajaja.

A falta de veinte metros apretamos, Roberto me saca algo de distancia, no mucha, y por fin llegamos. Me siento bien. La he acabado y en menos de 22 minutos así que me siento bastante satisfecho.

Un saludo a todos.

CRÒNICA TRAVESSIA GANDIA (Per Roberto)

2010-08-15T21:33:00.001+02:00

Hola a todos,

Esta mañana Pedro y yo nos hemos ido a hacer la travesía de Gandía. Bueno, yo hice la larga (2600m) y luego acompañe a Pedro en la corta (850m). Os cuento la primera, que Pedro ya hará otro tanto con la segunda.

Hemos llegado pronto y después de coger los dorsales, hemos tomado un café. Podía haber estado mejor organizada, ya que ni siquiera pusieron mesa para repartir el material y en la guardarropía no había etiquetas para el número, así que hemos tenido suerte de recuperar las mochilas sanas y salvas.

A las 9:30 aprox. ha empezado la vuelta a la escollera. Ha sido una salida complicada, ya que es una de esas playas que tardan en coger profundidad y, cuando ya te echas a nadar, aparece un escalon y otra vez arriba. Eso ha hecho que los primeros metros fuese un poco ahogado y que mi dedo índice del pie izquierdo quedase como veis en la foto (espero que no me moleste mucho pa correr). Luego he cogido un buen ritmo en un grupo delantero, entre los 30 o 40 primeros. Después, entre la corriente en contra y que no estoy tan en forma como hace un mes, me fui quedando y lo pasé un poco mal, en terreno de nadie, salvo cuando me pasaba algún nadador. Costó llegar al final de la escollera (19' aprox.). A partir de ahí todo mejor. Me cogió un grupo y pude engancharles el ritmo, a los pies de una chica a la que al salir le pedí disculpas por ir tan pegado durante tanto rato. No problem. A 300 metros de la llegada me equivoqué porque creía que ya estábamos y acerleré antes de tiempo, pero tampoco me rompió demasiado el ritmo. Finalmente llego con 47'52", entre 2 y 3 minutos más de lo que esperaba, aunque puede ser por la corriente los 1000 m iniciales. Cuando salí, apenas podía andar pero bien, el 64 de la general (sobre 205) y el 22 de mi categoría (sobre unos 100). Nos fuimos a hacer la corta que ya os cuenta Pedro.

Lo mejor de todo, que al final, cuando nos estábamos haciendo unas fotos nos ligamos a una pelirroja y una rubia. Este es el intercambio de frases:

"Pelirroja: ¿os puedo hacer una foto que dos chicos tan guapos no se ven todos los días?

Pedro y yo: Claro, las que quieras.

Rubia: ¿Sois hermanos?

Yo: No, que va.

Rubia: es que os pareceis.

Pedro: Más quisiera este (yo).

Yo: Somos como George Clooney y Brat Pitt, pero del todo a 100.

Rubia: eso está bien... (?)

Pelirroja: ahora me la pondré en el ordenador (la foto) y así cuando me salga el chino (!?) la miro.

Sonreimos y nos marchamos tratando de no imaginar que harán una pelirroja y una rubia de unos 70 años con nuestra foto en el ordenador... demasiado tarde..."

El domingo a Burriana!!!

El nostre blog compleix dos anys

2010-08-12T09:07:00.000+02:00

El nostre blog ha complit ja dos anys. Dos anys en els quals ja van sent moltíssimes les vivències, anècdotes, comentaris, polèmiques, notícies, etc, etc. que demostren que tant el blog com el club estan molt vius i tenen corda per a rato.

Prop de 20000 visites són ja les que tenim i, això és el que dona sentit a la tasca que entre tots estem fent a l'hora de redactar cròniques, fer valoracions, etc. per tal que la raó de ser d'este blog es mantinga.

Gràcies a tots per les vostres lectures i aportacions i ara,

A PEL TERCER!!!!!!!

CRÒNICA TRIATLÓ ANTELLA (Per Roberto)

2010-07-30T22:45:00.000+02:00

Hola a todos,

Aunque le correspondería a Toni hacer la crónica de Antella, como primer clasificado del club, voy a hacerla yo por si acaso.

Por la mañana yo ya no me encontraba muy bien, supongo que cogí la faringitis por los aires acondicionados, y me sentía mareado y algo débil, aunque a medida que pasaba el día me sentí mejor y decidí acudir. Cuando llegué el coche marcaba 37ºC, otra buena noticia. Busco a gente del club pero no veo a nadie. Cojo dorsal camiseta, etc. Por cierto, este año, la organización mejor que la del año pasado, tanto en el reparto de material (tenemos que dar también nosotros las camisetas con la bolsa), el espacio post-meta y, sobre todo, la salida de boxes que el año pasado para las bicis fue un desastre. Bueno, veo a Toni y me meto en boxes después de preparar todo (creo que nunca me ha costado más, de lo mareado que estaba por el calor). Llega Pau y al rato Paco y Monta. Fotos.

Con un calor pegajoso nos ponemos los neoprenos y al agua ya que no se puede estar fuera. Cada vez me gusta menos nadar con el traje, demasiada flotabilidad... la sensación del fresquito del agua se agradece, pero al comenzar, enseguida me noto mal. Me cuesta dar brazadas, sobre todo a la ida contra corriente. Al final, a la vuelta me dejo llevar porque no puedo más y hago 19'26" o algo así, un tiempo fatal para lo que esperaba en el agua... casi minuto y medi más que el año pasado.

Transición, llego a boxes y Toni ya no está, pero mientras me pongo calcetos, llegan Paco y Pau confirmándome lo que ya pensaba, que no había sacado mucha distancia en el agua. salgo detrás de Paco, pero éste se deja el dorsal y tiene que volver. Hasta el inicio de la subida voy cerca de Pau, evitando pegarme demasiado por lo del drafting (que lo han descalificado, qué cabrones!!!). En las primeras rampas me siento bien de piernas y lo dejo. Subo el primer puerto bastante bien. De hecho, con más o menos la misma ventaja de salida (por lo del dorsal) que el año pasado, Paco sólo me alcanza al principio de la segunda subida, momento en que ya me empiezo a encontrar mal, me entra angustia y siento presión en el pecho. No abandono porque lo que queda es bajada y de todas formas tengo que volver... En los últimos 7 kilometros bastante mal.

Pero llego a boxes, pocos segundos por delante de Pau, y me encuentro algo mejor, así que voy a probar. Pau se va enseguida y yo durante 1 o 1.5 km no voy del todo mal y parece que me voy a coger, pero me da el pajarón y al pasar al km 2 me planteo si seguir. Me arrastro hasta acabar la primera vuelta y decido que ya que estamos aquí pues a morir luchando. Sin embargo, me voy encontrando mejor. En el km 5 me cruzo con Monta por donde echan aguita con la manguera y veo que le llevo 2'30'' aprox pero me dice que le espere y, ya que de perdidos al rio, bajo el ritmo (si es que se puede, jajaja), camino y me paro a beber en el avituallamiento acuático. Poco después del km 6, Monta llega a donde estoy yo y aquí hubo un pequeño mal entendido, ya que, al no pararme yo totalmente, el pensó que no le estaba esperando y me dice que va para adelante. Sorprendido, le digo que le estaba esperando y entonces no tira. Pero como he descansado un poco, sono molto competitivo y no quiero llegar el último del club, en el último kilometro y medio pongo tiro con las fuerzas que me quedan y consigo sacarle unos segunditos en la meta (2h19'23", 7 minuos más que el año pasado!!!) donde llego algo desorientado, perdiendo la cinta y el transmisor del pulsómetro por ello (vaya racha que llevamos!!!).

Luego me enteré que Paco había abandonado y hoy que a Pau lo habían descalificado con lo que malito y todo he sido "2º del club". Lo que tiene el no abandonar... aunque también me podía haber dado un "paraflux".

Crònica duatló de Fos (Per Víctor)

2010-07-29T13:34:00.001+02:00

Este cap de setmana he viscut una d'eixes experiències que donen sentit a les hores de sofriment i entrenament que un triatleta (i tot el seu entorn) pateixen al llarg de l'any.

Acompanyat per Juanet, Raúl, Raquel (la gran Raquel), Jose i Ferran, així com les nostres "supporters" (amb pancartes i cotxe de recolzament inclós...), he tingut la sort de finalitzar un dels duatlons més durs i més bonics del món, com és el Duathlon Internacional de Fos - Haute Vallée de la Garonne.

Tot començava el divendres amb un llarguíssim viatge en cotxe per tal d'arribar a Binos (un llogaret a 14 km de l'eixida en Fos), on Raul i Juanet, ens havien preparat una impressionant casa d'uns amics de la seua família.

El dissabte, ens alçàrem i decidírem fer una eixideta en bici per tal d'activar les cames. Anàrem fins a la zona d'eixida i tornàrem. En total uns 30 km. que ja ens varen avisar que la zona era realment dura, doncs per a tornar a la casa, havíem de pujar uns 2 km de rampes per damunt del 10% (feia anys que no alenava d'eixa manera... jejejeje).

Per la vesprada, anem en cotxe a replegar els dorsals i decidim fer un reconeixement del circuit de bici.... MAREMEUAAAAAAAA!!!!!!! Quan arribàrem dalt del Col de Menté hi havia un silenci tens i preguntes com: Tot això ho haveu de fer demà? De veritat? No és massa?, i algun que altre, "Jo demà no isc", "Em retire", o "Això és massa". La veritat és que no ho puc explicar amb paraules...

Total, que ens n'anem cap a casa, sopem i fem la última reunió-xarrada tècnica abans de preparar les bicicletes, entrepans, barretes, etc. Ens gitem i, qui pot, dorm...

El desdejuni del diumenge va ser substanciós i, després de preparar tot el material, les pancartes, rituals personals de cadascú, etc. ens dirigim novament cap a Fos. Esta vegada si que era de veritat.

Arribem, passem el control de material, fem l'escalfament, les pixarrades del pànic, etc. i donen l'eixida. A partir d'ací, lògicament, cadascú fa la seua carrera...

Com que sabia que la duressa de la prova era extrema decidisc eixir tremendament conservador. Pose un ritme d'entrenament suau i comence a pujar les rampes dels primers 8 km. Este ritme em permet apreciar la bellessa del circuit, que transcorre tot per sendes d'un bosc, travesant continuament rierols que brollen per tot arreu. Cap al km. 5 em trobe amb Raúl i Raquel que van junts i decidisc quedar-me amb ells. En el km. 7, pare per a fer el meu riuet particular i entrem els 3 junts a la primera transició.

Tranquilament em canvie i, quan estic a punt d'eixir arriba Juanet (Bé, el primer tram l'hem passat tots!!!!). Ens saludem i pense "ara si que comença la prova de veritat...". Total que puge a la bici i faig els primers km de "falso llano" amb molta calma fins arribar al primer port (el Col d'Ares), uns 8 km d'ascensió amb una mitjana del 5-6 %. Decidisc fer la pujada amb el 23 i utilitzar el 25 si em trobe un poc agobiat i, es ací on comence a notar que em trobe millor del que pensava. Tot i això, preferisc no apretar perquè sé que encara queda molt per davant... Encara que quan veia les pintades en terra de Contador, Vinokurov, Schleck i companyia, i pensava que havien estat per allí feia només uns dies, l'adrenalina es disparava increiblement.

Quan porte més o menys uns 3 o 4 km de pujada, ve la sorpresa del dia... em piten per darrere i senc la veueta d'Elena cridant "Vinga campió!!!!". És Maria conduint el cotxe de Jose, amb Elena al costat i Nadia i Lidia darrere. Passen fent fotos, mostrant les pancartes i em donen un plus de força que ni el motor de Cancellara... jajajjaja... la veritat és que s'ho varen currar i molt.

Corone Ares i pense que el primer examen l'he passat amb prou de solvència. La qual cosa em dona moltes esperances, però sabia que el més fort encara estava per vindre.

A partir d'ací ve una baixada prou bona per a beure, menjar i soltar les cames abans del Col de Buret, el qual, tot i no estar considerat com a port en el Tour de França, té unes bones rampes que recorden a Barx. Sabia que no m'havia de cebar i així ho vaig fer. Esta pujada, em regala una preciosa imatge d'una parella de llebres a la vora de la carretera que semblaven estar contemplant als ciclistes en la seua lluita solitària. Finalment corone i pense que ara si que ve l'hora de la veritat. Si sóc capàs de arribar dalt de Menté, el duatló està practicament en la meua mà...

Recorde en eixe moment que abans de començar realment el Col de Menté, hi havia una mena de "Fals port" i que després ja començava el colós de 17 km. amb rampes per damunt del 10 i del 15% amb uns últims 3 km que no em trobe capàs de descriure amb paraules... Total que fique el meu 23 i comence a pujar tranquilament i sense cebar-me. No sé que em va passar, que em vaig desorientar i quan ja portava uns 11 km pujant sense parar, vaig pensar que no podia ser encara el "Fals port", sinò que estava pujant Menté amb el meu 23, ficant molt puntualment el 25 i que el 28, m'estava donant molta seguretat però encara no l'havia ficat per a res. Note que passe a prou gent amb cares desencaixades i que me trobe molt bé de forces i decidisc preguntar a un corredor amb el qual havia estat parlant en la pujada a Ares, si queda molt per a coronar. Em respon que uns 6 km i que "per a ser un ciclista de platja em veu pujar molt sencer". Total que decidisc apretar de veritat i, en poc de temps em trobe amb Raul i Raquel que estaven a uns 5 km de coronar. Els salude, veig que van bé i continue la meua escalada particular.

Quan arribe al cartell de 3 km per a la cima, venen les rampes dures de veritat, però continue amb molta força i no pare d'avançar ciclistes fins que arribe a la cima on estan Elena, Maria, Nadia i Lidia vinga al crit, la foto i la pancarta. En eixe moment, sé que ho he aconseguit i pense que no només he arribat a la cima del port, si més no a la meua cima esportiva.

Passats els moment d'emoció, comença un descens vertiginós i molt divertit. Passe per la corba on Ocaña va perdre un Tour en eixir-se'n i novament senc que el que estem fent és una cosa gran, que estem passant per lloc carregats d'història i que a més a més estem sent capaços d'estar a l'altura de les circumstàncies.

Finalment, uns 8 km de "Falso Llano" ens porten fins a la segona transició on arribe amb prou de força i, és en eixe moment, quan mire el rellotge i m'adone que és posible baixar de les 5h. Fins a eixe moment no m'havia plantejat cap marca però això em serveix per a motivar-me i tirar amb més energia.

Comence a córrer i prompte em trobe amb Jose (pense que tot va bé i que supose que Ferran ja haurà acabat fa temps), poc després em trobe amb Raquel i un poc darrere Raúl, de manera que només em falta veure a Juanet per a que l'alegria siga completa (Pense; ho haurà aconseguit? Ahir era tot un mar de dubtes...). Efectivament, un poc després em creue amb ell. L'emoció em ve al damunt.... ho hem aconseguit tots!!!!! Li cride amb les meues forces "Que gran eres Juanet!!!!!!"

Arribem a meta, ens emocionem, ens donen la medalla de Finishers, ens mengem tot el que tenien per allí i a la dutxa.

Sobre la festa de la nit, no comentaré res.... s'ho podeu imaginar veient les fotos que he penjat.... jajjajaja

Total, que el 25 de juliol de 2010, passa a ser una nova data per a la història del nostre club amb la seua primera participació internacional. I per a mi, passa a ser un abans i un després en la meua experiència personal i esportiva.

Ara, açò no para, doncs ja tinc nous reptes en l'horitzó...

Gràcies a tots per estar ahí (Elena, que sempre està al meu costat en els moments importants de la meua vida; Nadia, Maria i Lidia, que s'ho vareu currar de veritat; Raul, Ferran i Raquel, amb vosaltres al costat ha sigut molt més fàcil; Jose, "compañero del alma, compañero...", i Juanet, què fàcil és ser entrenador amb algú com tu. T'ho he dit moltes vegades i no em canse de repetir-ho... ERES MOLT GRAN, TIO).

Entre tots estem fent gran el club, però també el club ens està fent millors a cadascú de nosaltres.
Tot i que en una prova d'estes característiques, no són el més important, us deixe els RESULTATS, per si algú té curiositat.

Este cap de setmana... Antella i Fos

2010-07-22T13:09:00.002+02:00

Este cap de setmana, dos grans esdeveniments esportius tindran la presència d'esportistes del CTCullera.

El primer d'ells és tot un clàssic en el calendari del nostre club, com no podia ser d'altra manera tractant-se del degà del triatló a la Comunitat Valenciana. Dissabte, Paco, Montaner, Roberto, Toni Pérez, Jordi i Pau representaran a Cullera en el que tots considerem com un dels més bonics triatlons de la Comunitat Valenciana, i no és altre que el Triatló d'Antella.

Una llàstima que molts altres s'hagen quedat fora i amb ganes del poder participar. Esperem que en pròximes edicions no torne a passar...

I el diumenge, el nostre club tindrà la seua estrena a nivell internacional amb la participació de Juanet i Víctor (acompanyats dels companys del Suheca.com Raul, Raquel, Jose i Ferran) en el Duathlon Internacional du Fos - Haute Vallée de la Garonne, del qual us hem deixat els perfils per tal que pugueu imaginar-se com d'èpica és la última aventura que estos dos s'han ficat entre cella i cella...

Per a que es feu una idea és més o menys com pujar i baixar a la bola corrent, agafar la bici i fer el Coll de Rates, seguit de Barx i després fer unes 5 vegades la bola (seguides i sense baixar), per a acabar anant i tornant al Safi corrent.

Esperem que la setmana pròxima us puguem contar que tots ells han tornat contents i satisfets de les seues respectives vivències.

Paco es proclama Subcampió Autonòmic a Bocairent

2010-07-19T18:39:00.000+02:00

Hola a tots: passe a relatar-vos l´experiència viscuda ahir diumentge per Carles Piris i jo al Campionat Autonòmic de Triatló cros de Bocairent. A estes hores ja puc confirmar-vos que he quedat 2on Classificat Autonòmic en cat. Vet1 de Triatló Cross de la Comunitat Valenciana, ja que, tot i que vaig recollir el trofeu i pujar al podi del 2on lloc, la meua sorpresa va ser al arribar a casa per la nit i vore que en les classificacions estava el sisé, i després em van aclarir que hi ha quatre davant que no son federats i tampoc són de la Comunitat Valenciana. Per tant em val el trofeu aconseguit i que conservaré en un lloc destacat de la meua vitrina particular en ma casa.

Aclarit açò, comentaré la prova que en sí va ser un éxit d'organització i de canvi de recorregut, ja que s´estrenava un nou circuit de BTT i de carrera a peu.

El dia va eixir que ni triant-lo per a un mes de Juliol, ja que estava núvol, fins al final del tram de la BTT, on va eixir el sol amb la duressa típica de les hores i de les dates que eren, però ja estàvem acabant la prova, alguns. Abans de començar ja ens advertiren que havien canviat el recorregut per a fer-lo més dur a petició dels mateixos triatletes de les darreres edicions, i així ho comprovàrem després. Per megafonia anuncien que hi ha baixades molt perilloses i que extremem les precaucions. A Carles i a mi ens toca eixir en la segona eixida de les tres, i en el mateix carril som quatre. Sortim a nadar i a punt d'acabar no estic segur de les piscines que porte i en faig dos de més, o siga 22, és a dir que encetem bé la prova, ja,ja,ja , com que anabem junts Carles al eixir meu comenta i li dic que si que, vaig sobrat , irónicament, ja,ja,ja. Ja agafe la bici, i després de fer la pujada llarga al castell, ens porten per unes revoltes adoquinades pero d'època romana, molt irregulars i amb escalons en cada corba, no podent superar més de 5 km/h, i de molt elevada pendent obligant a molts ciclistes a baixar i pujar caminant. Aquest tram, mentres féiem l'escalfament de la bici comentem, després de veure'l de lluny, que seria inhumà pujar-lo amb bici, i mira per on la casualitat ens duria a que un hora després estaríem pujant-lo nosaltres. Aquest tram em deixa amb un dolor en el lumbar de tant de tirar de llom , i fins bon rato no em deixa apretar amb força els pedals, el triquiteo de les pedres casca el lumbar obligant-me a pujar amb un desarrollo més lleuger. Després ja es sucedeixen trams de bona pista, ondulada, i les temudes baixades que estaven indicades amb cartell inclós i que a mi se'm varen fer d´allò més divertit . No deixant de reconéixer que hi havien escalons alts i bots que feien extremar, i tirar tot el cos enrrere frenat constantment, acabant amb els braços i dits maxacats. Per aquest tram avance al que hi havia eixit davant de la piscina, a partir d´açi tot és de camins i alguna zona tècnica que, per primera vegada em fa baixar de la bici. Després de deixar la bici en boxes, ens esperava l´altra sorpresa, i no era altra que res més eixir de box ens encaren cap a una senda de muntanya cara amunt, però no massa llarga i un circuit íntegrament de boniques sendes que em recorden a Chulilla, on tenim que pegar dos voltes passant per boxes, i on anava fent meia l´abrassor del sol.

De l´organització s´agraix l´avituallament al coronar el cim de l´ermita, i el meló fresquet al acabar, fruita, bona borsa, amb calcetins tècnics, botella de mistela, i el millor el trofeu de 2on classificat Autonòmic.

Salutacions a tots.

Ens veem en la pròxima.

CRÒNICA VILLENA (Per Roberto)

2010-07-12T09:10:00.000+02:00

El nostre company Roberto, ens envia la següent crònica on sembla ser que ha descobert les "bondats" de la BTT... Per cert, si necesiteu safanòries, ja sabeu a qui demanar-li'n... jajajjaja

"Una y no más". Esto es lo que me ha quedado después de hacer el primer (y último) triatlón cross en Villena. La mala experiencia ha sido, sobre todo, por el tramo de bici. A mi modo de ver, una cosa es hacer un circuito duro, pero otra es hacerlo extremadamente peligroso. Yo no sé qué estaban pensando quienes diseñaron el circuito, ni tampoco si las pruebas de cross siempre son así, pero desde luego, yo no voy a las carreras a jugarme la vida. En fín, cuento cómo fue.

Llegué a Villena sobre las 15h, con unos 34ºC y, ya sin saber cómo era el circuito, preveía carrera dura por el calor y el secarral que es aquella zona. Ya me dolían algo las piernas porque esta semana no hice descanso, ya que hasta el último momento no tuve claro si ir o no, y reconozco que no le dí la importancia necesaria.

Bueno, salieron primero no federados, relevos y mujeres. Sobre las 16:45 nos disponemos para la salida, 5 triatletas por calle, lo cual no está nada mal. Nos organizamos por el tiempo previsto y a la salida me pongo a seguir los pies del que iba primero. Lo aguanto durante 250 m, pero luego como no me quiero quemar bajo un poco y salgo en 12'08". Llego a la transición, me pongo calcetines (menos mal!) y salgo con la bici tratando de alcanzar al que llevo delante. Veo que no lo voy a conseguir solo y espero al grupito que viene por detrás. Me uno y durante los primeros 5km bien, aunque noto las piernas pesadas. Se empieza a complicar el camino y se van. Me quedo solo pero con buenas sensaciones todavía y una referencia a unos 100m. Así, hasta el km 8 o 9. Pero luego empieza el infierno. No es que me queje de las subidas porque sean duras ni por el mal estado de lo que no eran ni sendas de cabras, es que cuando se sube muchas veces es dificil mantener el equilibrio porque patinan las ruedas y en los tramos de bajada es la locura, zonas estrechas, con socavones a los lados, matojos que, a veces, hay que ir apartando con la rueda delantera, tramos donde a duras penas cabe una bici, zonas donde desaparece el camino y sólo hay roca... Además, llevo la boca seca y pastosa porque no me atrevo a echar mano al bidón para beber.

En fin que después de 2 o 3 km de este sufrimiento y 3 o 4 veces en las que estuve a milímetros de irme de cabeza (gracias a la bici de Jordi sigo vivo!!!), como no me quiero jugar la vida dejo de competir y me dedico a intentar pasar este infierno sin acabar en el hospital. Aun así, reconozco que todo lo que me quedaba de bici fui cagadísimo y dejando pasar a los locos de la MTB. En fin, que también reconozco que me falta experiencia en este tipo de bici porque pasé mucho miedito.

Bueno, después de 1h03' de infierno de bici, llego a boxes y tranquilamente transito a la carrera y menos mal que se me había ocurrido dejarme un bidon para correr por si acaso. Mucho calor para correr y, además, por si no era bastante dura la bici, nos hacen subir al castillo, con tramos con escaleras incluso. Además, hasta arriba del todo, (km 3.5) no hay avituallamiento y mi bidón me salvó del golpe de calor. Me paro a beber y rellenar el bidón en el avituallamiento, paso el castillo y algo mareado empiezo a bajar hacia el poli. Voy bastante despacio, pero es que como me temía todavía quedaba una vuelta a la pista de atletismo que, a pleno sol, es el colofón perfecto para una carrera excesiva.

A parte de los fallos de organización, como el avituallamiento de la carrera a pie, que con tanto calor tendría que haber estado antes o mejor, poner dos, me parece que hay que tener en cuenta algunas cosas cuando uno organiza una prueba así: primero que si la prueba es en una estepa en el més de julio hay que esperar calor y poner los medios adecuados y saber que las condiciones ya van a hacer la prueba dura de por sí; segundo, que si aún así se quiere hacer una prueba tan dura, se debe distinguir entre dureza y peligro porque yo creo que la mayoría no vamos a jugarnos la vida y se puede hacer una carrera dura por pistas donde la vida no esté en peligro. Al menos yo no voy a competir en estas condiciones y dudo, dada la experiencia, que haga otro cross. Nota para las organizaciones: cuidado con excitarse demasiado (por no decir algo peor) con la dureza de las pruebas, que un día nos cargaremos a alguien...

TRAVESSIA SANTA POLA TABARCA (Per Roberto)

2010-07-06T09:31:00.000+02:00

Hola a todos!

Este domingo he tenido el placer y el privilegio de participar en la XV Travesía a nado Tabarca - Santa Pola. Antes de pasar a contar cómo se fue desarrollando la prueba, decir que sólo tengo palabras de elogio para la organización que estuvo, en todo momento, a la altura de una prueba de tanto renombre. Desde la recogida de dorsales, el transporte a la isla, la información, la escolta de las piraguas y la atención post-meta, todo perfecto.

Me fui el viernes ya de fin de semana a Jávea para ir haciendo camino. Traté de dormir bien, ya que pensaba que el sábado, con los nervios no lo haría. El sábado por la mañana, Camelia y yo nos fuimos a Santa Pola y nos instalamos en el hostal, en el que ya nos trataron con mucha amabilidad. Después, visita a la zona, playa de llegada y unos minutos de natación para que no me pillara demasiado relajado. Por la tarde, me olvido completamente de la prueba por que hay algo mucho más importante: ESPAÑA - PARAGUAY!!! Después del partido, me resisto a ir a celebrarlo y nos subimos a dormir y, a pesar de los pitidos, trompetillas y demás, duermo (por una vez) a pierna suelta.

A las 5:20 suena el despertador, me bajo y camino los 200 m que me separan del puerto sintiendo ya la ansiedad de antes de una competición. Recojo dorsal, gorro, etc., y mientras va llegando gente, primera mano de protección solar y vaselina. A las 5:45 ya está lleno de gente y, sobre las 6:20 embarcamos los primeros. Entre tanto cuerpo musculoso y aceitoso, me da la impresión de que me he equivocado y me he metido en un desfile del orgullo gay y pienso que con tantos nadadores no tengo nada que hacer. Pero respiro y confio en que no es oro todo lo que reluce... Otra capa de protector y me tomo un gel.

Llegamos a Tabarca y mientras dejamos el zapatillero que nos han dado con las cosas, nos preparamos y empezamos a calentar, llega el resto de la gente. IMPRESIONANTE la imagen de la playa con los 700 participantes preparados para salir. Alguien se pone a aplaudir y todos le seguimos... BOCINAZO y ya estoy en el lio. Se supone que las 2 primeras boyas hay que dejarlas a la derecha, pero veo que mucha gente pasa y así ganan unos 50 m (ya lo sé para la próxima). Vamos a un buen ritmo y cuando pasamos el Km 1, mi reloj marca 11'45" (evidentemente la boya no estaba bien puesta). Pasada un poco la locura del principio, estabilizo el ritmo más o menos a 4' entre boyas (unos 250 m), a pesar de que el viento de costado hace que me como todas las olas por el lado que respiro y trague agua en más de una ocasión. Acompaso el ritmo con la frecuencia del oleaje para respirar cuando bajan las olas y, así, paso el km 2 en algo menos de 32' (planeaba 34') y veo que se ha compensado la longitud del 1º. Seguimos, la boya de 2500 desaparecida de modo que cuesta orientarse. Pasó el km 3 con 48' y creo que acabaré por debajo de 1h40', pero me vuelvo a desorientar un poco en los 3500 porque cuesta ver la boya y, sobre todo, se me junta un pesado en el km 4 (1h04'16") que no me deja ni a sol ni a sombra, se viene para la derecha, para la izquierda, lo aparto, le paso por encima, intento que se vaya el y ni por esas. Si no le pegué un puñetazo es porque no quería que me descalificaran... Finalmente lo pierdo (momentáneamente) en el km 4.75 pero yo ya he perdido la marcheta que llevaba. Paso el km 5 con 1h22' y cuando paso la siguiente boya (5.250) y ya pienso el el estirón final, de nuevo el pesao encima y volviéndose a cruzarse una y otra vez (la verdad es que tiene mérito el hdp ya que habrá hecho casi 7 km con tanto eses). Bueno, ahora que ya estaba basatante cansado lo puedo dejar ir y trato de mantener la posición con los que vienen por detrás, pero de la última boya a meta, supuestamente 150 m, se me hace eterno (casi 6') y me da la impresión de que al menos es el doble. Al final, me levanto a unos 50 metros de la orilla y trato de correr, pero las piernas no me van, como parece que le pasa al resto, ya que nadie corre. Cruzo en 1h41'12" y hago el puesto 163/650 de la general y el 71/265 de mi categoría. Muy contento, ya que aunque no lo quería decir a nadie, esperaba colarme entre los 200 primeros (y eso pensando que sólo habría 600 inscritos) pero nunca colarme entre el primer 25%.

Muchas gracias a todos!!!

TONI PRESIDENT!!!!!

2010-07-04T11:42:00.004+02:00

Este divendres, es va celebrar la reunió del club on Paco Selfa va presentar la seua dimisió per motius personals com a president després d'un any on la seua exemplar gestió ha aconseguit consolidar les bases tant del club com del triatló de Cullera.

És per això que els allí presents així com anteriorment per correu electrònic molta altra gent, ja li va expressar el seu agraïment per la seua gran tasca al front del nostre club.

Finalment, i després d'una profitosa deliberació en la qual es sentaren les bases d'una nova forma de treball per al futur, el fins ara secretari del club, Toni Miguel, que ja ha demostrat sobradament la seua implicació i el seu bon treball, va presentar la seua candidatura a la presidència que va ser gratament acceptada per unanimitat dels allí presents.

Per tant, la nova junta directiva queda configurada de la següent manera:

PRESIDENT: Antoni Miguel.

VICEPRESIDENT: Víctor M. Fernández

SECRETARI: Juan Cerveró

TRESORER: Roberto Medrano.

VOCAL: Francisco Selfa.

CRÒNICA TRAVESIA 10 KM BADIA DE CULLERA (Per David)

2010-07-01T12:24:00.002+02:00

El passat diumenge, el nostre company David, va marcar una nova fita històrica en el nostre club acabant la Travessia a la Badia de Cullera de 10 km.

Ací teniu la seua crònica. Llegiu-la perquè és impressionant... jo no he pogut evitar emocionar-me. QUE GRANDE ERES DAVID.

Hola amigos! Os cuento la experiencia de este domingo pasado en la travesia a nado Badia de Cullera 10 km: Todo empieza ya el viernes; en el trabajo me matan los nervios de solo pensar todo lo que me espera por delante y ya no te digo el sabado venga a darle vueltas con el ritmo que debo seguir para pasar los cortes de tiempo (2h 30´ a los 6km y 4 horas para los 10 km) y por la noche no pego ojo. Suena el despertador y ya no hay vuelta atrás, bajamos Olga y yo a recoger gorro, chip y gel energético y me pongo muy contento ya que veo a los compañeros del Club Natacion Sueca... Llegó la hora, ahí está el autobús que me lleva al matadero ja,ja,ja .... miro el reloj son las 7:15 y en ese instante salimos pausados como sabiendo lo que nos espera.¡joder el agua esta helada! noto frio el estómago y los dedos del pie no los siento así que empiezo a moverlos un poco. Llevamos casi 2 horas nadando y la gente va a saco. He llegado al faro y de pronto ¡¡Dios!! medusa como una olla de grande directa a mi careto y la salvo por pelos!! (aquí me acordé de la prueba de test de medusas que me quería hacer Juanet ja,ja,ja) Tras este pequeño tramo de medusas logro llegar al Sicania (control de tiempo km 6) y logro pasar este corte de tiempo del km 6 Situado en el sicania y a mi mismo me digo ¡vale david lo has conseguido pasar pero no te relajes ya que no pasarás el 2º corte que es de 4 horas! Así que intento nadar con todas mis fuerzas ¡esta es la mia! ya que esta limpia totalmente de medusas y el agua esta más caliente. Llevo 3 horas nadando y me noto más vacio de fuerzas, asi que en plan Macguiver ja,ja,ja me saco un gel que llevaba atado a los cordones del bañador y le digo a un piragüista que si tiene agua y me dice que si pero que no me agarre tan fuerte a la canoa que le vuelco ja,ja,ja... sigo nadando todo lo que puedo y veo el último velero junto a la Peñeta del Moro y me vulevo euforico ya que se que estoy en el km 9 y me queda muy poco. Miro al reloj y se me ponen los pelos de punta ya que me doy cuenta de que lo voy a conseguir en el tiempo! y se me pone una sonrisa de oreja a oreja que no se puede describir con palabras, me emociono solo de pensarlo, veo el arco de meta en la orilla y empiezo a correr y veo a mi novia Olga que se queda flipando y me dice que soy un crack! No me lo creo ni yo! Lo he conseguido en 3h 47´ pero yo no lo he conseguido sino que ha sido gracias a todos vosotros que habeis hecho posible que lo haya logrado. Me siento grande de pertenecer a un club grande como es el Club Triatló Cullera. Gracias a todos vosotros amigos, a mi primo Dani y a mis padres. En especial a mi novia por aguantar el tiempo que le quito a ella para ir a entrenamientos.

Gracias a todos.

David

NOU FORO DEL CTCULLERA

2010-06-30T10:20:00.002+02:00

El nostre company Miguel ha posat a la nostra disposició un nou foro que donarà molta més utilitat al blog i ve a complementar-lo de manera que el farà més operatiu per a tots.

L'enllaç és http://ctc.forosgratis.es/ i el teniu al principi del blog (baix de la foto principal).

Els usuaris es poden registrar amb un email d'activació molt fàcilment i també és molt senzill escriure. Miguel ha fet una primera estructura, pero es pot canviar si així ho cregueu millor.

Us convidem a que entreu i aneu afegint continguts (ja que s'ha brindat, que curre un poquet, no? Jejejeje).

Enhorabona Miguel per la teua iniciativa. Eixa és la idea; si cada un aporta un granet d'arena acabarem fent grans coses.

CRÒNICA NAVAIXES (Per Jorge y Paco)

2010-06-23T13:06:00.002+02:00

JORGE:

Hola a tots!!!! Ja va sent hora de que faça la meua primera crònica.

Arribem el dissabte per la vesprada a Navajas Fran, Laia, Majo i jo per a no pegar-nos la matinada el diumenge i poder descansar un poc més. Anem a veure el "Salto de la novia" i cosetes que hi ha per ahí, la veritat que tot molt xulo.

Diumenge de matinada, uns personatges a la porta de l'hotel no ens deixen dormir massa perquè venien de festa i no paraven de cridar i fer escàndol. Ens donaren la nit a tots.

Descansant el que havíem pogut, anem cap al lloc del triatló on comencem a veure a Paco i a Carles que ja estaven a punt per la batalla, després ja veiem a Víctor i Roberto en la recollida de dorsals i Jordi i Pau en boxes. Deixem les sabates de córrer en uns boxes, agafem la bici i pugem cap a dalt a l'altra zona de boxes, deixem la bici i anem cap a l'aigua.

Tots estàvem igual: "Fa molt d'aire", està poc gelà...", i frases típiques abans de donar l'eixida. Me tire a l'aigua i tal com havia dit Paco no estava massa gelada, però en la primera braçada pegue un glop d'aigua i pense "mare meua a veure si ara m'entra algo".

Donen l'eixida i allò era... prop de 400 persones a buscar una boia... galtades, patades, un caos. La primera boia anàvem contra corrent i amb unes ones prou complicades. En eixir de l'aigua ja veig a mon pare i em diu que vaig dels 15 primers, jo no m'ho creia i me puja molt l'ànim. En agafar la bici, ja cadascú anava a la seua doncs el circuit era prou exigent. La veritat és que anava prou còmode i em va passar un grup, però en la pujada no podia seguir-lo. En baixar, em passaren dos que anaven a saco i agafàrem al grup algra vegada. En pujar a Jérica, l'equipatge encara el tenia molt banyat i els quàdriceps se me congelaren i les cames no anaven. Una pujada molt dura.

La transició la vaig fer prou ràpida, vaig eixir a córrer amb bones sensacions, però el circuit a peu se complicà i cada vegada em costava més doncs era molt dur. Passe el Salt de la Novia i de tan cansat com anava no em vaig fixar en el que havia vist el dia anterior. Anava prou fos i em veig a Roberto que venia a per mi i darrere a Paco que també venia a pels 2. En passar pel kilòmetre 4 veig que Paco havia avançat a Roberto i ara quedava jo. No portava la gorra i jo pense "este si que ve a per mi" i no sé d'on vaig traure les forces per acabar però ho vaig aconseguir.

En resum: DURÍSSIM, però molt bonic.

PACO:

Per Navajas molt bé, com ja va sent habitual en nosaltres, però ENS HEM GELAT ABANS D'EIXIR A NADAR. Feia un fort vent fresc, han prohibit el neopré, ja que l'aigua, afortunadament estava temperada (diuen que a 23 ºC), però en els boxes d'allí feia ombra i en el pantà s'alcaven ones que dificultaven el respirar, doncs fins la primera boia anàvem en contra del fort vent, molts hem tragat aigual.

Jo he eixit un poc conservador i se m'ha donat millor, ara bé, he hagut d'apretar de valent en la bici per tal d'avançar a Montaner, a Pau (bon nadador del CTCullera, però era el primer triatló que feia), doncs pensava que de segur aniria davant Jorge i Roberto.

En la bici he anat molt bé, tot i que el dissabte havia fet la volta de pujar a Barx a ritme de competició amb un grupet del TriSueca, que en vorien l'esquena en l'últim tram del port... jejejej, però estava descansat, ja que no vaig entrenar ni dijous ni divendres, per cansament i feina. Ara, no podia donar relleus pel fort vent, i com es un tri de tirar en els repexos de plat gran, he fet un bon parcial de 36 minuts, a una mitjana de 32 km/h.

Ja en la carrera a peu, també m'he trobat bé, sense calambre, i avançant a altre del club (Roberto), que havia eixit després de Jorge de l'aigua, és a dir, que molt bé.

Content i molt satisfet pel temps 1h18' i el més important, he gaudit de l'esport que m'agrada en companyia dels meus companys del club.

ENHORABONA A TOTS!!!!!

CRÒNICA XXI TRIATLÓ NAVAIXES (Per Roberto)

2010-06-21T10:12:00.003+02:00

Ayer domingo, varios del club disfrutamos del XXI Triatlón de Navajas, para mí uno de los más bonitos que he disputado en la Comunidad Valenciana. Con algunas modificaciones en el circuito de carrera a pie, se mantuvieron igual los dos primeros sectores, con una prueba de natación algo más larga de los 750 m estipulados (850 aprox.) y la bici con los 2 puertecitos (aunque Maribel del Suheca.com aún esté esperando el primero... jajajaj) y un final sube-baja.

Por poner algún pero, este año, a mi modo de ver faltó algo de gente en la organización y en algunos momentos dio la sensación de un poco de lío, pero, al final, todo salió estupendo.

Nos plantamos en el pantano con un aire frío y fuerte de narices que levantaba olas justo en la dirección en que salíamos hacia la primera boya. Afortunadamente, el agua estaba templadita y si no se sacaba el cuerpo, se estaba bien. Este año pude salir desde primera fila y, pese a las condiciones, pude coger uno de los grupitos delanteros donde nadé muy cómodo, pasando las boyas sin problemas y saliendo del agua en 14'25'', en el puesto 32 (bueno el 33 porque después se coló Vanessa Iglesias por delante en la clasificación general) y a menos de 1 minuto del gran Jorge, que ya hay que tratarlo con respeto!

Después de una primera transición regular, la primera parte de la bici me fue bastante bien, pero en la segunda, aparentemente la más sencilla, ya que se habían terminado las dos subidas, perdí el grupito (donde más falta me hubiese hecho) y sufrí bastante por el viento y los sube-bajas. Bajando un poco el ritmo para guardar para la carrera llegué a boxes con unos 42 minutos, consciente de que Paco estaría muy cerca, como al poco pude comprobar.

Salí corriendo y, a pesar de que iba bien (sobre 4'40''/1000m) me pasa mucha gente. Es lo que pasa por llegar más o menos delante, que la gente corre mucho. Voy llegando al giro del Salto de la Novia y me cruzo con Jorge, estimando entre 2 y medio y tres minutos de desventaja, así que me olvido de él. Empiezo a subir y ya veo a Paco a unos 30 segundos detrás. Me coge en el km 2,5 aproximadamente, más o menos como el año pasado (un poco más lejos del giro pero debido al cambio de trazado, más o menos en el mismo punto). Me quedo a unos 20 metros de él durante unos 800 metros, pero después, el sobreesfuerzo por aguantar ese ritmo me hace tener flato y caminar unos segundos para respirar. Después, algo más despacito, sigo subiendo, nuevo giro y me cruzo con Monta, Pau y algo después con Jordi. Respiro porque veo que ya no me cogen (qué se le va a hacer, soy así de competitivo!) y, salvo un grito que tengo que pegar a unos excursionistas, ya termino tranquilamente en 1h20'03'', puesto 109 masculino, 111 de la general.

Bueno, ha sido mi mejor resultado hasta el momento (si no contamos Madrid que era popular) y estoy muy contento con la natación y también con la carrera a pie en la que, a pesar de sacar uno de los peores parciales del club, voy progresando (23 minutos). Algo descontento con la bici, sobre todo la segunda parte, pero en general una carrera muy buena.

Por quejarme de algo: Si llego a saber que me quedaba a 9 posiciones de hacer entre los 100 primeros, hubiese intentado hacer un esfuercito más al final.

CLASIFICACIONS

Cap de setmana intensíssim

2010-06-07T18:37:00.002+02:00

Que el CTCullera comença a arribar a una maduressa important ja va deixant de ser notícia i, prova d'això és la impressionant representació de la nostra ciutat que este club ha fet al llarg d'este cap de setmana.

Amb por de deixar oblidada alguna prova, podem dir que este club ha participat en proves com ara el Triatló Popular de Madrid, el Triatló de Puçol, la volta a Peu a Algemesí, el Duatló Cross de Carcaixent, o l'IronTour de La Vila-Joiosa.

De moment, publicarem les cròniques que hem rebut i, us avancem que haveu d'estar atents a la secció de fotos perquè en breu publicarem noves fotos de Guadassuar i del Triatló de Cullera (estes últimes gràcies a Pau de Sueca que les va fer el dia de la prova).

CRÒNICA DEL TRIATLÓ POPULAR DE MADRID PER ROBERTO:

Lo que había allí montado (entre stands de patrocinadores, reparto de dorsales...) era de mucho nivel. Al final no vimos las pruebas de la Copa del Mundo pues, otras copas de las noches anteriores lo impidieron... La prueba popular estuvo discreta en cuanto a organización. Supongo que pondrían más medios humanos y técnicos en las pruebas "mas importantes".

En cuanto a la carrera, salimos en tres grupos de unas 100 personas. Pedro y yo, en la tercera salida. Habíamos acordado ir más o menos juntos, pero cuando después de unos 70 metros de natación, a pesar de haberme tenido que sacar agua de las gafas, levanté la cabeza y vi que sólo había 4 o 5 delante me puse a apretar. Salí el 6º del agua en mi serie (lo que tiene que la prueba fuese popular). Aun consciente del nivel de la prueba, quise ver lo que se siente al luchar por la carrera y salí dispuesto a apretar en la bici. Sin embargo, el mal transporte de la bicicleta me fastidió el cambio y con el plato pequeño me saltaban los piñones así que tuve que hacer los 4km de subida (menos mal que suave) con el plato grande. Eso y el haberme pasado corriendo el jueves por la tarde y las copas del viernes noche, me dejaron sin opciones y me pasaron unos pocos (no sé cuantos porque se empezaron a mezclar los del triatlón por relevos, Miguel Induran incluído). En la carrera a pie bien, creo que de mi prueba sólo me adelantaron 2 o 3. Al final no sé cómo quedé, porque no esperé resultados y no los he encontrado en internet, pero creo que sobre el puesto 30 más o menos.

Pedro llegó un poco después y me sentí aliviado al verle acabar, ya que me sentía culpable por dejarle atrás... pero entendió que era la única vez que podría haber disputado una carrera. Muy bien por él; ya ha perdido la virginidad triatlética!!!!!

Bueno, y felicidades también a Jorge Pérez, impresionante puesto en Puçol. Parece que va a más...

Nos vemos las caras en Navajas. Bueno, espero que algunos me veáis sólo la espalda...

CRÓNICA DEL DUATLÓ CROSS DE CARCAIXENT PER PACO:

Hem gaudit del duatló cross de Carcaixent, Armando (que va a apuntar-se de nou al club), Juanet i jo.

La veritat és que cada vegada que torne a agafar la bicicleta de muntanya em serveix per a recordar com de dur és fer BTT, però és que m'agrada molt i és que cal no oblidar que és la disciplina que vaig començar a practicar fa temps abans de començar amb el triatló. També s'han enganxat al BTT, Armando recentment i Juanet que ja fa uns anyets que ho practica esporàdicament per causa del ciclisme de carretera.

Doncs bé, només arribar a Carcaixent ja en n'adonem que es tracta d'una prova familiar pel reduit nombre d'inscrits (limitat a 120) i per organitzar-ho tot entre els membres del club de Triatló d'allí més voluntaris i protecció civil. Per no tindre, no hi havia ni arc de meta, però tot estava pensat i no faltava detall de res. La gent superanimadora, les voluntàries locals trencadores de bones, jajajaj...

Tant el circuit de carrera (3km-20km-km) com el de la BTT eren molt durs i selectius. Només eixir ja es queden Armando i Juanet que decideixen córrer el duatló de forma progresiva. Als 200 metres de l'eixida ja comencen les pujades fortes i no paren fins a la primera transició (per això era curta la carrera, per lo dura que és...) a la qual arribe bé, dels llocs 30 o per ahí calcule, doncs només agafar la bici comence a avançar a gent (uns 15 aproximadament), però ahí no val de res anar a roda perquè en pista i cara amunt (com era la major part del circuit) no anem a més de 12 km/h i fa por no veure un clot o pedra gran i tragar-te -la. Després d'estar a punt de caure i d'eixir-me'n en una corba d'arena solta, baixant a pressa i pujant a tope, entre en la segona transició i Xavi Soler, un company meu de treball de Favara em diu que vaig el 16 de la general (pense que no està mal, encara que ell havia pronosticat que podia fer dels 10 primers).

Amb eixa notícia isc a córrer i a veure si avance a algú més, però després d'avançar al que va davant, me n'adone que ara els llocs van molt més cars que en la bici i, després d'este només aconseguisc mantenir la posició amb la consegüent merma del ritme causada per l'esforç de la bici i les fortes rampes de la segona carrera que era pel mateix lloc que la primera. A punt de coronar la última pujada, m'avança un del Triatló de Guadassuar amb qui havia dut un pique en la bici aconseguint deixar-lo arrere però era millor corredor...

Entre en la meta en 1h20min i molt bon sabor de boca pel temps i pel resultat físic. Per cert, molt bona organització del BTT i millor bossa del corredor. L'any pròxim, si es tèrcia el tornarem a fer.

Armando i Juanet entren junts en meta i molt sencers. Tot i que el dia és molt calorós sembla que ells han sabut administrar bé les forces i dosificar l'esforç per tal d'anar avançant llocs i corredors durant tota la carrera. Enhorabona Ironbikers!!!!!

Salut a tots i continueu entrenant.

Crònica Dènia (Per Toni i Roberto)

2010-05-31T15:21:00.004+02:00

Els nostres companys Toni i Roberto, ens han enviat les cròniques del que visqueren este dissabte al triatló de Dènia:

TONI:

Dissabte, 29 de maig de 2010, Dènia i un repte per davant, no quedar l'últim del meu club, ja que sempre sóc cuer i estava un poc fart.

Arribem a Dènia a les 14 hores i li toque a Monta que estava acabant de dinar amb Laia i Jorge i els pares de Jorge.

En anem a agafar el dorsal i ens trobem amb una cua que flipes. Fent investigacions resulta que la cua on teníem que arreplegar el nostre dorsal està buida i ens botem la cua i agafem el sobre amb totes les eines que necessitem per a disfrutar del nostre esport.

Pegatina al casc, brides a la tija de la bici, dorsal a la cinta IRONMAN i cap a boxes, resulta que d'oficials estan Laia, Maria i Ramón... a Montaner casi ni li miren la bici (enxufisme total i brutal), per cert en la cua em torne a colar aprofitant que veig a Jorge i Monta més avançats.

Una vegada dins de boxes ens trobem a Roberto, se li havia oblidat el neopré, intentem ficar-lo nerviós però res de res, nadant va prou sobrat. Deixem tots els trastets al voltant de la bici, perquè a estes hores encara estic buscant alguna cistella per a ficar les coses, Cullera li pega 1000 patades, i ens dirigim a la mar... increible l'estat de la mar, ni corrents ni onatge, perfecta per a la pràctica de la natació... un inconvenient... els que duiem neopré passàrem més calor que un xurro, 20 minuts a la galvana fins que donaren l'eixida, les gotes de suor eren com el puny.

Eixida, a l'ataquerrrrrrr, increible la quantitat d'hòsties que pots pegar sense que ningú et diga res, només faltava pujar per damunt d'algú, en la última boia veig a Monta al meu costat i eixim de l'aigua junts. Un apunt, en el proper triatló eixiré en primera fila i cagant hòsties a veure què passa, me vaig trobar massa tràfic.

T1, lleve neopré, ulleres i barret i em fique casc, ulleres, dorsal i agafe la bici i estrene tècnica de gometes en les sabates, tal i com m'havia dit Toni (el pare de Jorge). Dificultats a l'hora de ficar els peus me fan perdre un 10 segons respecte a Monta que se'n va com un tir i fa grupet, encara que en acabar me comenta que tan sols tirava ell. En les sabates ficades i ganes de donar-ho tot comencem a rodar i fem un grupet de 10 que poc a poc anava creixent i pel km 10 arriba Jordi, està fet tot un Junior, com li pegava al pedal i en el km 18 agafem el grup de Monta i tots junts entrem a la T2. Per cert, torne a perdre uns 6 segons pujant de cadència i llevant-me les sabates en els últims metres.

T2, deixe la bici i agafe les sabates i a por ellllooooooossssssss, que quan m'adone, açò ja s'ha acabat.

me trobe en primer lloc del club a Jorge seguit de Roberto i a uns 300 metres a Jordi i Monta molts junts, intente adaptar-me a un ritme de carrera còmode per a anar pujant de ritme poc a poc i ho aconseguisc. 5 km per davall de 25 minuts (24'36''), objectiu aconseguit per una vegada no quede l'últim del meu club i millor marca en un triatló sprint 1h15'50''. Seguiré millorant...

ROBERTO:

Hola a todos... como ya han contado mucho sobre la carrera, sólo contaré mis impresiones; Yo llevaba idea de salir del agua sobre un minutito detrás de Jorge Pérez, pero como dejé mi neopreno en Valencia, tuve que ir algo más despacio. Además visto el nivel del chaval, tampoco creo que lo hubiese logrado. Cuando llegué a boxes, ya ni le vi. Pero, al menos salí bastante fresco del agua (por primera vez!) y como en la transición no me tuve que quitar el neopreno, pude salir rápido en la bici y coger un buen grup. La verdad es que pensaba que llevaría más ventaja a Jordi y Monta, y fui confiado en la bici. La verdad es que no esperaba hacer un parcial tan bueno, ya que a pesar de que tuve alguna dificultad en la segunda transición, hice el tiempo 80 en este sector.

Al principio de la carrera, lo normal, cuesta coger el ritmo, pero luego enganché el paso de uno del Correcaminos y me encontré bien, aunque cuando me crucé la primera vez con Jorge ya vi que no le cogería, me había mantenido los 2 minutos que me sacó en la natación y aún me sacaría 1 más. Me crucé en la vuelta de la primera vuelta con Jordi y al poco con Monta y, por el tiempo, pensé que llegaría en 2ª posición. Al final fui a más y, aunque vomité un pelín al cruzar la meta (los que me conocéis bien, ya sabéis que es algo habitual), hice el mejor parcial de carrera de todos los tris que he hecho.

En definitiva, muy buenas sensaciones y muy satisfecho por el resultado, por primera vez entre la primera mitad de la tabla!

Hasta Navajas.

CRÒNICA TRIATLÓ DÈNIA (Per Víctor)

2010-05-30T20:28:00.005+02:00

Normalment no faig les cròniques en primera persona, però Dènia és un triatló amb el qual tinc un "pique" personal perquè sempre em passa alguna cosa i mai acabe amb bones sensacions.

Este any, tot pintava bé. Vaig dormir correctament, vaig desdejunar i dinar bé, anàrem tranquilament a replegar a Pau a Tavernes i ens n'anàrem de convoi cap allà.

En aplegar, trobem als demés companys del club, als companys (i cada vegada més amics) del Suheca.com i, fins i tot, em faig una foto amb El Gran Rainer (tota una institució i un exemple per a molts que voldríem arribar a la seua edat amb eixa il·lusió i eixes ganes de fer esport).

Però prompte començaria a gafar-se el dia. Després de fer una enorme cua per a replegar el dorsal, ens trobem amb la sorpresa que en la llista diu que l'ingrés de Jordi no havia arribat (Roberto l'havia fet personalment i es queda amb cara de sorpresa...) i que si no donàvem 20€ no li'l donaven (ens estaven raptant el dorsal, literalment...). Total que aboquem la pasta i anem amb preses i correres a passar el control de material. Amb tanta presa, em fique el neopré del revés i amb més presa encara li faig un forat a la cama de por.

Ens n'anem a l'eixida i resulta que donen una única eixida per a 300 i pico persones. A la tercera braçada, el meu Garmin és història i després d'estar a punt d'eixir-me'n pel mal rotllo que m'entrà, vaig decidir continuar. 750 metres de colzades, punyades, patades, arraps... en fi, una barbaritat. Finalment, tot i les males sensacions, resulta que he aconseguit per fi, acabar la natació d'un triatló per baix de 15 minuts (no tot anava a ser roïn...).

En la bicicleta, prompte comencen a fer-se grans grups i jo, vaig tindre la "sort" d'acabar en un grup d'uns 15 triatletes on només tiràvem altres dos i jo. En els últims 5 kilòmetres i, després de dir-los de tot, acabe alçant al peu i ficant-me a roda com un altre més.

La transició prou ràpida i comence la carrera a peu. Havia vingut a Dènia amb la intenció de no apretar massa i, així ho vaig fer. Tot i això, em va eixir una carrera a peu prou decent, per baix de 23 minuts i vaig poder comprovar com de bé estan els meus companys. I és que este club comença a tindre també un bon nivell esportiu.

Cal destacar la gran actuació de Jorge, que va eixir en la posició 15 de l'aigua (Miguel, crec que ja t'ha eixit un seriós competidor...). Roberto, després d'haver passat un hivern complicat, comença a estar en un nivell a tindre molt en compte i Montaner ha agafat una regularitat molt bona sent capàs de mantenir un nivell alt després del desgast d'Elx, d'igual manera que Toni també va mostrar un nivell important i quedà més que satisfet amb la seua carrera (en les seues pròpies paraules "el seu millor triatló"). Per la seua banda, Jordi tingué problemes amb la natació i tot i fer un sector ciclista extraordinari i una carrera a peu prou bona, no pogué estar al seu nivell més alt. També cal destacar la presència de Joan (el cunyat de Jordi) que s'estrenava en el nostre esport i que tingué una actuació molt meritòria.

L'any pròxim, tot i la meua maledicció amb Dènia pense tornar i donar moltíssima guerra...

RESULTATS

XI TRIATLÓ DE CULLERA

2010-05-23T19:17:00.007+02:00

Este cap de setmana, s'ha celebrat el XI Triatló de Cullera i el V Aquatló Escolar, en els quals, el nostre club ha deixat ben clara la seua consolidació i la seua capacitat per a fer les coses ben fetes.

I és que no només s'ha tractat d'un èxit organitzatiu i de participació, a més a més, s'ha tractat de tot un èxit a nivell humà.

La gran majoria de gent del club (socis, exsocis, familiars i amics) han donat el 110% d'ells mateix per tal que el nom i la imatge del CTCullera hagen quedat en el més alt.

Tot va començar el divendres de matí amb el transport de les 500 tanques destinades a assegurar el circuit ciclista. L'espectacular resposta de la gent va fer possible el que semblava impossible i, finalment, el dissabte a les 6'00 a.m. començà el macro-muntatge per a poder donar l'eixida a la prova de manera puntual.

Abans de la prova ens esperava un moment que, tot i ser per un motiu terriblement trist, va resultar molt emotiu. Es va celebrar un minut de silenci en memòria del company Miguel Mencía, del C.T. La Vila. Tots els participants i públic li varen retre un homenatge i trencaren el silenci amb un fort aplaudiment mentre un membre de l'organització llançava unes flors a la mar en el seu honor.

I és que este club ha demostrat tindre una gran sensibilitat i, com a mostra, la celebració de la prova adaptada en la qual els paratriatletes participants (entre ells el campió d'Espanya de la modalitat) demostraren que no tenen res a envejar a la resta i ens feren gaudir d'unes imatges espectaculars donant-nos a tots una gran lliçó del que és l'esperit de superació del que tant alardegem alguns triatletes.

Finalment, el diumenge de matí, tinguérem les imatges més tendres amb la celebració del V Aquatló Escolar on cal destacar la participació de 200 xiquets i xiquetes que feren que l'organització (molt al seu pesar) havera de "penjar el cartell" de no queden places (fet insòlit en el nostre esport a nivell infantil) i on els nostres Bitxets lluiren amb llum pròpia.

Des de l'organització volem agrair a tota la gent que ens ha recolzat i ha fet posible este èxit i és per això que volem acabar nomenant-los i esperant no deixar a ningú:

Patrocinadors i col·laboradors, Ajuntament i personal de la Regidoria d'Esports, Brigada Municipal, Socorristes, Federació, Jutges (encapçalats pel Delegat Tècnic Àlex Sanz que ha sigut un més en l'organització), Javier Martínez (per la seua orientació en el paratriatló), Voluntaris dels clubs i associacions locals (impressionant la seua implicació i voluntat de treball), Policia Local, Jose Cardo (Speaker i molt més que això) i tots els companys del Suheca.com Triatló així com els pares dels Bitxets Escola Triatló.

G R À C I E S i enhorabona perquè l'èxit també és vostre.

En breu, penjarem les fotos. De moment us deixem un enllaç al vídeo que ha fet Toni Moya al qual també volem donar-li l'enhorabona pel seu treball i implicació. www.youtube.com/watch?v=HUVO3Zu6Zzg

RESULTATS DE LA PROVA

Campionat Autonòmic de Triatló (Per Paco i Roberto)

2010-05-17T14:52:00.005+02:00

El diumenge, 18 de maig de 2010, tres membres del CTCullera, varen participar en el Campionat Autonòmic de Triatló celebrat en Canet d'en Berenguer amb una distància olímpica de 1,5 km / 40 km / 10 km.

Paco i Roberto, ens han enviat les seues cròniques que publiquem a continuació (llegiu-les bé, perquè resulta curiós que en certs "detallets" sembla que estigueren en carreres diferents... jejejejje.

PACO:

Tot i no estar massa lluny (a una hora i quart de camí) hem hagut d'eixir a les 6'30 del matí. Aprofitant el poc de trànsit del diumenge, hem arribat encara amb suficient temps per a recollir els dorsals, colocar-los, parlar amb Roca... entrar bici i material en boxes i escalfar a penes 100 metres en l'aigua que, tot s'ha de dir, estava molt gelada. La mar estava planeta, començant a alçar-se per l'aire.

Després d'arribar uns espartans vestits de romans amb cavalls per l'arena, donen l'eixida al crit de AL ATAQUE ESPARTANOS!!!

Hi havia molta platgeta, la qual cosa fa que fem corrent prou metres contribuint a una fatiga excesiva per a ficar-se a nadar i opte per regular ja que l'agobiament amb el cansament és molt estresant, doncs hi havia molta gent i ens hem pegat d'hòsties i patades literalment. A un del meu costat li han llevat les ulleres.

Jo he continuat obrint-me camí patalejant i bracejant de valent. Només arribem a la primera boia, la cosa ja va ampliant-se, així fem una volta, eixim al sec i tornem a entrar a l'aigua corrent per a realitzar el segon tram de natació. Eren dos voltes de 750 m. Isc de l'aigua i corrent a boxes, punxe el crono en 31 minuts. En el box ja no estava Roberto, però encara no hi havia arribat Montaner.

Faig la transició amb calcetins i tot i, als pocs kilòmetres de la bici (aproximadament per el 6 o 7) passe a Roberto que anava al seu ritme, regulant-se per a que no el passara Montaner. Açò ho va aconseguir fins a la carrera a peu.

Agafe un grup que rodava prou fort sempre, cara al vent, però per dalt de 35 km/h i donant escasos relleus per a no desgastar. Passem un portixol d'uns 1500 metres i que es pujava tot a plat. Ací comprove que em trobe prou bé, tot i que vaig eixir a sopar la nit anterior fins a les 2'30 h de la matinada i vaig decidir tirar a veure com responien les cames, apretant els pedals de valent amb trams pel pla de 45 km/h.

Vaig amb els peus adormits, i així continue després de fer la transició segona. Els primers kilòmetres de carrera són per tal d'adaptar-me a la zancada amb les males sensacions de no sentir-me els peus. Però prompte van desapareixent i aconseguisc imposar un ritme prou alegre, doncs el circuit donava a això per ser tot planet excepte una caigudeta d'un kilòmetre i mig. Era una volta i, en anar creuant-nos, veig a Jose Cardo del Suheca.com Triatló, que em seguia a un 400 metres, però vaig fer una carrera molt constant i al final, els últims 3 km., vaig pujar un poc el reitme per a mantenir la distància amb Jose, i amb els demés, entrant en 2h i 23minuts.

Avuí donava gust córrer pel pla, trobant-se bé, clar, com ha sigut el cas de Montaner que, tto i que ha tingut un mal segment de natació, ha fet molt bé el de ciclisme i carrera a peu, acabant amb bones sensacions i un temps de 2h36'25''. Després entraria Roberto, amb un temps de 2h40'59'', quedant tots molt contents del resultat obtingut i del bon dia que hem pogut gaudir. Una jornada de triatló amb un muntatge "por todo lo alto", com era d'esperar de l'empresa Ironmad.

La pròxima setmana tractarem de deixar nosaltres el pavelló ben alt amb el triatló del nostre poble, que per a nosaltres i per a molta més gent és el millor de la comunitat.

ROBERTO:

Hoy, después de pensármelo un poco debido a los problemas de estómago de unos días atrás, me fui a correr el tri de Canet. Llegué un poco justo de tiempo y, tras pasar por boxes a preparar y ponerme el neopreno, me dirigí a la playa donde me encontré dentro del agua ya calentando (esto es una forma de decirlo, ya que estaba helada) a Paco y Monta. No tuvimos mucho tiempo ya que enseguida nos llamaron, pero ya pudimos comprobar que pese al aspecto tranquilo, la corriente era bastante fuerte.

Después de un numerito con unos actores vestidos de espartanos a caballo (literalmente!!!!) salimos para empezar a sufrir. Yo pensaba ir más tranquilo, pero la corriente hacía que tuvieras que remar fuerte para que no te sacase de la trayectoria. Primera vuelta 15' aprox. de tortazos. En la segunda voy más cómodo y al final, transición incluida hago 31'18'' (casi dos minutos por delante de Paco y 4 por delante de Monta).

Empiezo a rodar con la bici en un grupo que va muy fuerte y desde el principio noto que me cuesta mucho. En el kilómetro 8, una rampita a la salida de un túnel, me hace perder el grupo, pero lo peor es que me quedo sin fuerzas (¿la gastritis?) en las piernas y encima empieza a darme el aire de cara... Bueno, lo paso mal unos kilómetros, aprovechando los grupos que pasan para que me lleven unos cientos de metros (1 km como mucho).

En el kilómetro 16 o 17, pasa Paco con un grupo y trato de seguirle, pero sólo lo consigo durante 500 metros. bueno, al final me recupero un poco (gel incluído) y me estabilizo en un grupo hasta el kilómetro 24 aproximadamente. Después, por un despiste los perdí y tuve que esperar al siguiente con el que llegué a boxes (1h16' creo). Para ese momento, Paco está lejos (1h09') y Monta pisándome los talones (1h13').

Salgo a correr y, para mi sorpresa, mis piernas responden, pero me da flato y no puedo avanzar. Camino una vez durante 20 segundos y continuo otro kilómetro. Paro otra vez, me pasa Monta y me arrastro hasta que por el kilómetro 5 tengo que volver a parar y hacer pipí. Milagrosamente, el flato desaparece, pero ya llevo casi 30 minutos de carrera. Por suerte, conforme avanza la carrera me voy encontrando mejor y consigo hacer los últimos 5 kilómetros en "tan sólo" 22 y pico.

A pesar de todo, he acabado con buenas sensaciones, aunque un poco jodido por no bajar de 2h35' como era mi plan. Hice 2h40'59'', por 2h36'25'' de Monta y 2h24'43'' de Paco. A la próxima.

Sobre la organización bien, aunque para tratarse de una empresa privada se lo podían haber currado un poco más, sobre todo los accesos a los boxes que, al menos desde el agua estaba un poco resbaloso. Además el que la prueba sea con tráfico abierto siempre hace que se vaya un poco inseguro, aunque la verdad es que yo no tuve sensación de peligro. Otra cosa mejorable ha sido el espacio de postmeta, un tanto pequeño...

En cuanto al nivel de la prueba, a la vista están los resultados... se ha notado que es un Campeonato Autonómico y, supongo que por la publicidad que ha dado la empresa y al tratarse de una de un circuito de tres (junto Ávila y Segovia), la participación de alto nivel de triatletas del resto de España.

En cuanto a la dureza, lo peor la natación, la bici normal (a pesar de lo que yo sufrí), más dura la primera mitad y, la carrera a pie, totalmente llana.

CRÒNICA GRAN FONS OLIVA (Per Pau)

2010-05-11T12:49:00.003+02:00

Este diumenge, Juanet i jo vàrem acudir a Oliva per a participar en el IV Gran Fons d'Oliva.

En arribar, agafàrem la bossa amb el dorsal personalitzat i els regals i, tot seguit, ens preparàrem per a la cursa.

Juanet acudia per a veure el seu estat de forma i va ser una passada perquè, com un gran fondista, va anar de menys a més fent un meritori temps final de 1h 16' 33'' amb una mitjana de 5'06'' el km.

Per la meu part, era la primera vegada que feia una distància tan llarga. A l'exida em vaig reunir amb un amic de Tavernes i, com que ell està en forma, va impossar el ritme. Com que hi havia molta gent, els primers kilòmetres els realitzàrem en un temps lent i, fins arribar al kilòmetre 7 no poguérem ficar un ritme més alt degut a les fortes pendents. A la tornada de Forna cap a Oliva, les bones sensacions anaren fluint en les nostres cames, fins a fer un meritori temps final de 1h 08' 44'' amb una mitjana de 4'35''.

Esperem que a la pròxima, el nostre company Armando, puga acudir i que les nostres metes seguisquen endavant.

Formatjada 2010

2010-05-02T16:14:00.003+02:00

Anit, es va celebrar la formatjada que tots els anys, gràcies al nostre principal patrocinador, FORVAL, ens ajuda a que no tot siga entrenar i patir.

I és que este club ha crescut molt en només dos anys.

El veure una taula enorme plena de gent amb un gran ambient, rises, bromes, anècdotes i per damunt de tot una gran germanor, fa pensar que les coses s'han fet molt bé i que ens espera un gran futur.

De ben segur que este ambient es podrà repetir en només unes setmanes quan tornem a seure al voltant d'una taula per a celebrar que el XI Triatló de Cullera ha sigut un èxit organitzatiu.

VI Duatló de Guadassuar

2010-05-01T19:18:00.005+02:00

Avuí s'ha celebrat la VI edició del duatló de Guadassuar.

Esta prova que acomiada la temporada de duatló fins després de l'estiu, sol tindre un alta participació per part del nostre club.

Este any no ha sigut diferent i fins a 12 socis del nostre club (Juanet, Diego, Carlos, Babí, Roberto, Emili, Jordi, Pau, Pepe, Ali, Melissa i Jorge) i David, el germà de Balbí han participat en una prova que s'ha superat a ella mateix amb una molt bona organització.

Pel que fa als resultats, cal destacar que Melissa s'ha estrenat pel més alt obtenint trofeu a la primera classificada en la categoria Junior. Pel que fa a la resta no ha hagut grans sorpreses; Carlos ha pogut agafar grup en bici i ha fet un temps espectacular. Diego ha fet, com és habitual en ell un circuit ciclista molt bo, tirant en bona part d'ell d'un grup d'uns 30 ciclistes. Tots els demés han acabat molt satisfets, destacant la tornada de Roberto i Balbí després dels seus problemes amb les lesions.

Enhorabona a tots, i en especial a Melissa.

Esta nit celebrarem eixe trofeu en la formatjada subvencionada un any més pel nostre principal patrocinador.

CRÒNICA MIG IRONMAN ELX

2010-04-30T22:07:00.003+02:00

Diumenge, 25 d'abril de 2010... Una data per a la história del Club Triatló Cullera.

Eixa ha sigut la data d'estrena del nostre club en la llarga distància. Concretament, quatre socis del nostre club es varen proclamar "Finishers" del MigIronman d'Elx.

DISSABTE:

Arribem a l'hostal situat en l'Altet, a només 3 km de la zona de boxes en la platja de "Los Arenales del Sol". Deixem tot a l'hotel i anem a passar el control de material i a deixar la bicicleta en el box. Després de discutir entre la conveniència, o no, de desunflar les rodes per a no trobar una desgradable sorpresa al matí següent, ens n'anem a sopar amb els companys del CTSueca.

DIUMENGE:

Arriba l'hora de la veritat i entre pors, dolors, il·lusió i nervis, ens enfundem els neoprens i ens dirigim cap a la cambra de cridades.

És allí on acabem d'aterrar en el que seria la realitat d'una prova completament diferent a les demés. Era veritat, estàvem allí, disposats a començar el final d'un somni que havia suposat molt d'esforç i sacrifici al llarg de tot l'hivern.

De sobte, sona la bozina i ens llancem a l'aigua. Comencem a passar boies i, en quan ens n'adonem ja estàvem fent la transició. Tots hem superat la primera part, eixos 1,9 km de natació que a més d'un ens omplien de dubte.

Comença la bici... 90 km per davant amb un sol de justícia i 45 km inicials de contínues pujades que fan la cursa dura tot i que, per a fer honor a la veritat, menys del que l'esperàvem. Una vegada coronada l'última pujada, comença un vertiginós descens a velocitats al voltant del 60 km/h fins arribar als últims 15 km de rodatge en pla amb vent en contra que recordaven terriblement al DLD de Sueca.

Finalment, tots aconseguim superar el ciclisme i és ací on comença el vertader calvari. Una mitja marató (21 km) amb pujades, escales, bosc de pins amb terreny irregular, dunes d'arena blaneta i un sol de justícia. En este segment, Paco demostrà que havia arribat a esta prova en un gran moment de forma, Montaner va fer una carrera molt intel·ligent i Víctor va aconseguir alcançar a Toni, la qual cosa, molt provablement va ajudar molt a que ambdós acabaren la prova. Quan un fluixejava, l'altre l'anivamava i, a l'inrevés fins que varen creuar la meta junts.

A peu de meta, els esperava Montaner i allí mateix es foneren en una emocinada abraçada tots tres pensant que per fi, havien aconseguit obtenir un somni.

CRÒNICA II DLD SUECA

2010-03-28T14:18:00.004+02:00

Ahir, dissabte 27 de març de 2010, 4 cullerots (Raquel, Carlos Egidos, Juanet i Víctor), tinguérem l'honor de convertir-se en Finishers d'una de les proves mítiques del triatló internacional.

I és que el DLD de Sueca, en la seua segona edició i gràcies a l'expectacular organització i al seu impressionant recorregut, ja comença a ser comparat per alguns dels que l'han fet amb clàssiques com ara Lanzarote. Eren molts els qui, en finalitzar la prova deien que era molt més dura que la majoria dels Ironman que havien fet en la seua vida.

Doncs bé, ahí estiguérem els 4 cullerots per a contar-ho.

Pel que fa a la prova, el matí s'alçà amb un fort vent de ponent que ja avisava del que anàvem a patir. Tot i això, els primers 10 kilòmetres els férem amb prou solvència, rodant al voltant de 4'30 Juanet i Víctor i per baix de 4'00 en el cas de Carlos que entrà a per la bicicleta amb el grup del cap de carrera com en ell és habitual.

En la bicicleta, el vent va fer estralls i les mitjanes de tots varen estar al voltant de 5 km/h per baix del que és habitual en ells.

Cal destacar la duressa del circuit doncs, a més a més del vent, es tracta d'un circuit completament pla que fa que en cap moment pugues deixar descansar les cames en alguna baixadeta. Varen ser entre 2h30 i 3h de pedalejar contra el vent sense parar ni mig segon.

Això va fer que baixàrem de la bicicleta completament desfondats i encara quedava la mitja marató...

Ací, Carlos va tornar a demostrar que és un gran corredor a peu, Víctor encara aguantà decentment els 10 primers kilòmetres i després se'n vingué avall i Juanet va patir pràcticament des del primer moment.

És en eixos moments quan els ànims de la gent fan que acabes, o no, la carrera. En este cas, jugàvem a casa i, tant la gent del CTCullera, com els del CTSueca, com els Bitxets de l'escola de triatló ens varen portar fins la línia de meta.

Gràcies a tots i enhorabona a la organització.

CRÒNICA DUATLÓ ALMORADÍ (Paco)

2010-03-21T20:35:00.003+01:00

Hola a tots els seguidors d'aquest blog. Este matí de diumenge 21 de març, ha tingut lloc el Campionat Autonòmic de Duatló de distància olímpica d'Almoradí que, tot siga dit, després dels problemes que tingué amb les autoritats com Guàrdia Civil i demés, estigueren a punt de suspendre'l de no ser per les mediacions del club local i, en especial com no, de la Federació Valenciana de Triatló. Per a més info podeu consultar la web de la pròpia fede.

Doncs bé, hem anat Montaner i Paco. Tot i que vàrem sopesar el no asistir per la falta d'entrenament de la última setmana i la previsió de pluges, al final hem pensat que anant i fent-lo a la gana de les cames era la millor decisió i, si ens banyem, una aventura més que contar com a triatletes del club de Cullera que som, jejejej...

Després de quasi 2 hores de camí, arribem i amb la certesa que anàvem a banyar-nos, ja que no ha deixat de ploure en tot el camí. Fem els tràmits necessaris, que tots coneixem de sobra, retrasant el calfament al mínim per a no empapar-nos massa. Allí veiem a companys de Sueca com Raúl i Raquel i, del nostre club els jutges Víctor i Elena.

La primera carrera era de 9 kilòmetres. Eixim a ritme i jo em fique a tirar per a fer el recorregut de 3 voltes de 3 km. en 34 minuts. Entrem en boxes i, amb compte de no caure amb les cales i el piso banyat, comença l'aventura aquàtica,

Ja havíem acordat, repetint-ho que més valia perdre uns minuts en la bici i no caure un bac, que precipitar-se i acabar en l'ambulància com de fet han acabat varis corredors. En dos ocasions he vist a dos corredors del meu grup aterrissar en les corbes a causa de l'aigua.

Tot i que estava permés el dràfting, era materialment impossible pel xorro d'aigua bruta de terra que t'anava directament als ulls. En eixes circumstàncies era millor anar en grup però no a rebufo.

Hem pegat 4 voltes a un circuit fatal. Sinuós per l'abundància de corbes i amb ratlles de pas de zebra sumament esvaroses, tot urbà i patint la mala organització en forma de que deixaven passar alguns cotxes en mig de la carrera, quedant-se alguns arrimats a la dreta i passant els ciclistes. També han faltat moltes tanques en trams on feien falta, així com voluntaris indicant en tot moment la direcció de la carrera. El control de voltes en bici era inexistent, ja que passaven tots per l'entrada de boxes. En definitiva, un desastre.

Amb els peus tots enxarcats, deixem les bicis i, a córrer, però només intente avançar, m'adone que no em sent els peus a causa del fred i de la xopada. Mai he corregut amb eixa sensació de que anava com si ho fera sobre "munyons" ja que les plantes no les notava. Note un principi de rampa, calambre en l'isquiotibial i, després d'acurtar la zancada, em passa i agafe un ritme prou viu per acabar esprintant i amb bones sensacions però sense peus... jajajajja.

Parcial de 12 minuts i un temps total de 1h52', acabant el 8é en el meu grup d'edat. Per a ser després de falles no ha estat mal. Dir que la bici eren 36 km i la segona carrera 3 km teòrics.

Podeu consultar les classificacions a CLASSIFICACIONS

El nostre club també ha estat representat a la pujada a la Font Roja, en Alcoi on han anat Tono i un amic comú, Toni. M'ha comentat que també ha estat molt bé i que també ha plogut. Un circuit tot de pujada, on la meta està dalt i han d'abaixar amb autobús.

Salutacions i bons desitjos per al nostre company Tono.

Crònica Duatló Elx (Juanet)

2010-03-08T23:11:00.002+01:00

Després d'estar prou de temps sense poder anar a una competició en prou bona forma física, perquè este any entre les lesions i el mal oratge no he pogut fer una seguida d'entrenaments, ahir vaig poder per fi eixir a un duatló (concretament el d'Elx) en distància olímpica 10-46-5.

Este duatló m'ha servit per a veure com va la preparació del duatló de llarga distància de Sueca que correré el dia 27 de març de 2010.

Tot començà el dissabte a les 13 h. Nàdia i jo anàvem a replegar a Víctor i a Elena, que també a Elx a fer d'informàtic i jutge respectivament, per anar a l'hotel Ibis en Elx, on havia quedat amb el meu germà Raul, Raquel i altres integrants del Club Triatló Sueca que estaven esperant-nos per a dinar.

Després, descansàrem un rato, anàrem a sopar i a dormir per a descansar per al dia següent. A les 7 del matí ens despertàvem per anar a desdejunar, perparar les coses i, en bici, fins a la ciutat d'esport d'Elx que estava només a 5 minuts de l'hotel.

A les 9'30 començà el duatló. Vaig eixir a un ritme de 5 el km els dos primers kilòmetres. Després, anava trobant-me millor i vaig apretar més, fent els primers 10 kilòmetres en 46'48'' sense anar al 100%.

Després, m'esperava la carrera en bici. Tres voltes amb moltes pujades i abaixades fins fer 46 kilòmetres que vaig completar en 1h48min. La veritat és que a mesura que anava passant el temps, anava trobant-me millor.

Finalment, en la carrera a peu de 5 kilòmetres, vaig tardar 25'13''. El total del duatló va ser de 2h48'47''.

Després de tot el patiment, una dutxa i a dinar arròs amb costra que pagava l'organització. En fi, un cap de setmana molt divertit en el que gràcies als integrants del Club Triatló Sueca (Raúl, Raquel, Ferran, Lídia, Emili, Maribel, Julian, Eva, Jose) el meu míster Víctor, Elena i, com no, a la meua dona Nàdia, en ho passàrem d'allò més bé.

Espere, l'any pròxim, estar acompanyat per algú més del Club Triatló Cullera.

Salut a tots.

ÈXIT AL DUATLÓ DE BENIFAIÓ

2010-02-28T20:43:00.003+01:00

Este matí, s'ha celebrat el duatló de Benifaió i, fins a 14 membres del nostre club i 10 Bitxets de l'escola de Triatló hem participat a una de les primeres proves de la temporada.

Molta era la il·lusió i molt bons han sigut els resultats en general.

Alguns s'estrenaven en el nostre esport i ho han fet amb grans resultats (impresionant Pepe Rico i molt esperançadora l'actuació de Pau o Emili). Altre que s'estrenava era Pedro, el qual ha pogut comprovar la duresa del nostre esport i de ben segur que ja està desitjant que vinga el següent per a traure's l'espineta de damunt (segur que ho farà).

D'altra banda, la nostra bitxeta Maria ha inaugurat la vitrina de trofeus de l'escola de triatló amb una tercera posició en la categoria Aleví Femenina, mentre que la resta de bitxets han donat molt de color a la prova i, el que és més important, s'ho han passat molt bé i van agafant experiència i enganxant-se cada dia més a la pràctica de l'esport.

Ja podeu consultar les classificacions de la prova fent click ací: Classificacions

Les fotos, les tindrem en breu, només fem replegada de les diferents càmeres fotogràfiques.

També podeu consultar les fotos i la crònica dels bitxets al blog de l'escola http://escolatriatlo.blogspot.com

CRÒNICA DUATLÓ MANISES

2010-02-08T20:24:00.002+01:00

Ahir es va celebrar el duatló de Manises que va suposar l'estrena de Balví com a duatleta.

Hem volgut dedicar-li la foto de la crònica perquè és molt lloable que una persona amb 40 anys decidisca deixar de fumar, posar-se a fer esport i se capàs d'acabar una prova com aquesta en qüestió d'uns pocs mesos. I és que qui ja està acostumat a l'exigència del nostre esport acaba "perdent-li el respecte" i no apreciant la vertadera duresa que té.

Pel que fa a la prova, cal destacar que tot i no tindre una alta participació si que tingué un molt bon nivell. Només cal comprovar que el nostre Carlitos Egidos, tot i fer una bona carrera amb un temps final de 1h02'06'', va acabar a 6 minuts del guanyador.

Darrere de Carlos, va entrar a només 1'24'' Diego Duffy el qual sembla que ve disposat a posar-li les coses difícils tant a ell com a Paco. Espectacular la mitjana ciclista de Diego...

Tancant la carrera, arribaren Víctor, Balví i Juanet que finalitzaren amb un temps de 1h30minuts.

Cal destacar també als nostres veïns federats amb el club de Sueca (Raúl i Raquel) que varen tindre actuacions destacades. Raúl amb un temps final de 1h10minuts i Raquel que amb 1h13minuts quedà tercera a la classificació general femenina i s'emportà un nou trofeu cap a casa.

Hem de dir sobre l'organització que va ser prou fluixeta i que el circuit era més que perillós. Quan veus estos circuits i recordes que més d'un club tractà de boicotejar Cullera perquè tenia un gir de 180 graus... en fi...

La gran alegria la posaren els xiquets que integrats en l'escola dels Bitxets tingueren la seua primera prova i se n'anaren tots molt contents cap a casa i, el que és mes importants, amb ganes de fer la següent (serà Benifaió???). Podeu veure totes les fotos i la crònica de la carrera dels nostres Bitxets al blog de l'escola http://escolatriatló.blogspot.com

Reunió mes de gener

2010-01-24T22:04:00.004+01:00

El divendres, dia 29 de gener, es farà la primera reunió de l'any 2010, en la qual s'aprofitarà per a parlar temes d'interés del club.

El lloc de la reunió serà el musical de Sant Cecília al C/ del Riu de Cullera a les 20'30 hores.

Després de la reunió, ens quedarem a sopar i aprofitarem per a conéixer als nous socis donats d'alta per a l'any 2010.

MITJA MARATÓ DE SAGUNT (Per Pedro)

2010-01-12T20:46:00.003+01:00

Hola, lo primero presentarme y saludar a todos aquellos que lean estas líneas. Mi nombre es Pedro y soy nuevo socio del club, como así me presentó mi amigo Roberto.

Hechas las presentaciones y saludos, comentar que esta medio maratón es la segunda que realizo y también la segunda carrera que termino. La primera media maratón fue la de Valencia, con un resultado discreto y con poco entrenamiento como bien contó Roberto en su presentación.

La prueba de Sangunto ya suponía por tanto un mayor reto, no era el simple hecho de acabarla, sino de hacerlo mejor que la anterior, y con esa idea me levanté el domingo, mejorar la marca.

No sabía bien a lo que me enfrentaba, madre mía qué frío al llegar y qué frío al comenzar (3 grados), pero apostaría que la sensación térmica era menor. Día algo más soleado de lo esperado, eso si, menos mal.

Tras un ligero calentamiento y la ingestión de una barrita de frutas y cereales, ya que tenía la sensación de que mi desayuno resultaba demasiado ligero, comenzamos a correr.

Los primeros 8 km. los realizo en compañía de Bud spencer, al que a partir de ahora llamaremos Lliso, junto a un grupo que llevaba un buen ritmo y que nos era asequible (por debajo de 5 min. el km), cerca del seis comienzo a sudar y noto cómo los guantes y la gorra me empiezan a resultar molestos.

En cuanto comienza la subida decido continuar al mismo ritmo, (o eso creo ya que no llevo reloj) mientras mi acompañante Lliso decide apretar. Lo pierdo de vista y me engancho a un señor que me acompaña hasta el km 14, donde le pregunto por el tiempo que llevamos y me informa que es de 1 hora y 8 minutos (hostia, mejor de lo que pensaba). Queda poco para el 15 y me siento bien, cargado ya con la gorra y los guantes y esperando el avituallamiento como agua de mayo.

En la bajada me reencuentro con Lliso que había sufrido un tirón en el soleo y decido seguir unos km con él para ver si le servía de ayuda, pero en el 19 me dice que tira, que él llega, pero cuál es mi sorpresa que veo que de tirar poquito ya, que las piernas se han sobrecargado algo en la bajada y que las fuerzas son menores. Aún así algo aprieto y consigo llegar en un decente tiempo de 1 hora y 45 minutos.

Acabo bien, si vomitar, y con la satisfacción de ver mejorado mi tiempo. Ahora ya tengo un nuevo reto y a por la siguiente.

Crònica Cap de Setmana

2010-01-10T17:46:00.003+01:00

Este cap de setmana, tot i el fred, el nostre club ha participat en diferents competicions. D'una banda, David Vicent ha participat als 10 km. Divina Pastora a València en la qual, ha gaudit del bon ambient i de la participació d'atletes de primera línia com ara José Rios i Marta Domínguez, així com l'homenatjat Julio Rey amb el qual David s'ha pogut fotografiar.

Per altra banda, Roberto, Pedro i Carlos Egidos han participat en la mitja marató de Sagunt. El mateix Roberto ens ha enviat la seua habitual crònica:

Ya he terminado una media maratón. La verdad es que es también la segunda carrera de mi vida (la primera fue la S. Silvestre del otro día). La verdad es que ha sido bastante dura, pero, a pesar de que cuando más tarde diga mi tiempo os deis cuenta que tampoco es para tanto, yo estoy más contento que Michael Jackson (R.I.P.) si lo hubiesen hecho maestro de primaria.

Me puse la alarma a las 7:30 pero a las 6:25 ya estaba despierto y no me pude volver a dormir... los nervios, como un niño! Dos pastelitos de choco, un batido y dos barritas de kit-kat después, recojo a Bud Spencer (igual no lo reconocéis porque se había afeitado) y a Pedro (nuestro nuevo fichaje) y nos plantamos en Sagunto con 2ºC y un aire que te cagas (de hecho, fue lo primero que hice después de coger el dorsal). A las 10h salida con algo más de temperatura (3ºC). Pronto me quedo solo porque Pedro empieza a tirar y Bud le sigue y no quiero quemarme nada más comenzar. Los primeros 6 km son psicológicamente muy duros para mi porque todo el rato me está pasando gente y más gente y no me quiero acelerar... Al final cojo una referencia con unos corredores que parece que saben lo que se hacen (y a los que tengo que agradecer el haber acabado vivo) que me viene bien y voy dejándome llevar por un grupo a 5'05''/km aprox. Llega el km 8 y comienza la subida. Al principio tendida y aguanto el ritmo, paso los 11 km en 56'15''. Entonces llega lo bueno, el km 12 al 3,3% comienza a tocarme las piernas y me veo obligado a bajar un poco. El km 14 es más llevadero y recupero un poco. El km 15, de más del 3,5% termina de hacerme polvo, sobre todo la última rampita de 300 m y un 6-7%.

Termino lo duro coronando el km 15 con 1h18' pero no me quedan fuerzas en las piernas (tengo que hacer máquinas en el gym!!!) para pegar el tirón que quería en la bajada. No obstante, adelanto a unos pocos (aunque otros pocos me adelantan a mi). Hasta el km 18 bastante bien, creía incluso que acabaría por debajo de 1h50', pero lo último se me hace eterno (me pasa hasta una clon de Marujita Díaz). A 600 m de meta me pasa un pareja y otro tío y me da tanta rabia que me quedo a tiro y les paso con un último sprint de 150 m. Llego a meta con 1h50'40'' (según mi crono), vomito un poco y me voy al avituallamiento donde, para mi sorpresa, Pedro me dice que él llegó primero con 1h45' y algún segundo (ya dije que era buen corredor) y después Bud Spencen con 1h46' y otros segundos (problemas de rampas creo porque pasó el km con 1h10').

Bueno, lo dicho, que estoy que me salgo de contento, aunque no me siento las piernas... pero ya me he propuesto la próxima, Benifaió, 7 de febrero, objetivo: 1h48'. Por si alguien se apunta (Pedro también vendrá). Lo digo porque me encontré a Egidos y ni él ni yo sabíamos que el otro participaba. No sé qué hizo él, pero me dijo que pensaba 1h17' porque "había estado un poco parado". Otro mundo! Además, participó como C.A. Cullera, no como nuestro club.

Saludos a todos.

NOU FITXATGE (Escrit per Roberto)

2010-01-06T13:04:00.002+01:00

Hola a tots. Tenim una nova incorporació per a l'any 2010. El seu nom és Pedro Jarabo Latorre i és un amic meu de l'Institut.

M'ha costat prou però, per fi he pogut convéncer-lo per a que es decidira a formar part del club.

Pedro no té experiència en triatló i, ara per ara, està millorant a la piscina. No obstant, és un bon corredor (almenys quan es troba en forma i entrena amb regularitat).

La passada mitja marató de València la va fer en un temps aproximat de 1'51'' sense haver entrenat pràcticament res i sense haver fet mai més de 10 km.

Pel que fa a la bici, ja veurem, tot i que va eixir amb mi al setembre i li vaig veure bones maneres...

Bé, en qualsevol cas, li donem la benvinguda i esperem que li agrade tant este món com a nosaltres.

Per cert, Pedro és el de la gorra blanca...

CRÓNICA XXVI SAN SILVESTRE VALENCIA (Roberto)

2010-01-03T20:58:00.003+01:00

Tot i que amb uns dies de retard, publiquem la crónica que ens va enviar el nostre company Roberto de la seua participació a la San Silvestre Valenciana.

Esta tarde he corrido con un par de amigos la XXVI San Silvestre de Valencia. Según los periódicos, algo más de 15000 personas tuvimos la misma idea.

El ambiente fue el normal en este tipo de carreras, más lúdico que deportivo. Lo más importante no ha sido ir más o menos rápido, ya que, entre carritos de bebé, bicicletas, patinadores y disfraces de grupos, se hizo bastante difícil hasta pasados 1,5 km.

Yo personalmente, venía de un constipado y una noche sin dormir, así que me lo tomé más o menos con calma. Bueno, hasta que me piqué con un niño que a penas tendría 9 o 10 años y me pasó como si no hiciese nada. Estos niños no sé que les dan de comer...

Al final de los 4600 metros, Bud Spencer hizo 20 minutos, yo hice 22'15'' y mi otro colega 24'30''. Bueno yo he quedado contento por terminar si haber sufrido demasiado.

NADALENCA A SUECA

2009-12-28T17:31:00.004+01:00

Ahir es va celebrar la cursa nadalenca a Sueca on els "bitxets" de l'escola de triatló juntament amb els pares, entrenadors i alguns companys i amics del CTSueca, vàrem gaudir d'una vesprada molt agradable. En total al voltant de 25 abelletes, mariquitetes i bitxets diversos, varen acudir a la cita.

Els nostres xiquets varen ser la sensació del públic assistent i de molts dels corredors que veien amb sorpresa com els avançaven mentre xarraven, feien bromes, cabrioles i reien com si els 3 kilòmetres del recorregut se'ls quedaren curts.

Cal destacar que fins i tot els més menudets completaren tot el circuit i no es varen retirar encara que alguns arribaren prou cansats.

De ben segur que els ha servit de motivació de cara als primers duatlons del mes de febrer.

CURS DE JUTGE DE TRIATLÓ

2009-12-27T15:26:00.004+01:00

A la web de la federació valenciana (http://www.triatlocv.org/) s'ha publicat la informació relacionada amb el curs de jutges. Com que alguns dels socis haveu manifestat el vostre interés per este curs, us traslladem la informació que apareix a la web de federació:

Atendiendo a la demanda de jueces y oficiales, el sábado 16 de enero, en el Aula de formación de la Federación de triatlón de la Comunidad Valenciana, tendrá lugar un curso de Oficial de Nivel I (antiguo Juez de Triatlón Autonómico). En horario de 16 a 20 horas, los aspirantes a Oficial podrán cursar las materias teóricas de este curso. Posteriormente al mismo, el Comité de Oficiales de la Federación Valenciana establecerá las correspondientes prácticas. El coste del curso está cuantificado en 70 euros. Los aprobados, prácticas incluídas, podrán arbitrar pruebas de triatlón y duatlón en el ámbito de la C. Valenciana, así como otros que establece el Comité de Jueces y Oficiales de FTCV. Recordamos que para la temporada 2010, y por acuerdo de la Junta Directiva y su Comité de Oficiales, las licencias de éstos serán asumidas económicamente por la propia Federación. Se trata de una medida más de fomento y apoyo a este colectivo, tan importante para nuestro deporte. Más información en comité-jueces@triatlocv.org. Las inscripciones podrán realizarse a través de la plataforma de Inscipciones-OnLine de la web de federación, haciendo el pago previo en la cuenta 2077/0705/67/3101057178, para a continuación seguir el procedimiento habitual en las inscripciones.

MITJA MARATÓ PAIPORTA I FOTO CLUB

2009-12-20T21:49:00.002+01:00

Un altre cap de setmana, tot i no estar en temporada de triatlons ni duatlons, l'activitat al nostre club no para.

A més a més de la gala de l'esport de Cullera del divendres, el dissabte tinguérem un cordial esmorzar i la foto oficial del club. Tot i que la convocatòria no tingué el seguiment desitjat, ens quedem amb el bon ambient que hi hagué entre els presents.

D'altra banda, avuí diumenge 5 membres del nostre club han participat a la mitja marató de Paiporta-Picanya.

L'oratge marcava fred i encara s'ha quedat curt. En arribar a Paiporta, ens hem trobat amb les basses congelades i una temperatura de 2 graus baix zero.

Amb eixa gelor, hem decidit abrigar-nos bé (bragues, barrets i guants inclosos) i a córrer a pressa per a no gelar-se.

Des del primer moment, Víctor ha marcat un ritme més ràpid del que ell mateix esperava i ha completat tota la prova per baix de 5'00'' el km amb un temps final de 1h42min. Una llàstima que haja fet els primers kilòmetres massa conservadors perquè podia haver baixat de 1h40min.

Per la seua banda, David, Juanet així com Balví i el seu germà David, han anat junts fins al kilòmetre 15. Finalment, Juanet i ambdós Davids han acabat en 2h00minuts i Balví s'ha estrenat amb gran èxit en esta distància acabant al voltant de 2h15minuts. D'altra banda Carlos Egidos, tot i començar amb el seu habitual ritme al voltant de 3'30'', no es trobava massa a gust amb el fred i ha decidit retirar-se en el kilòmetre 10 (de ben segur que a la pròxima se la vengarà...).

Finalment, tot i el fred, quasi tots han acabat amb molt bones sensacions. I per a rematar, ho han celebrat amb un bon dinarot a València.

GALA DE L'ESPORT DE CULLERA

2009-12-19T08:53:00.004+01:00

Anit, es va celebrar la Gala Anual de l'Esport de Cullera amb un gran èxit de participació.

En esta gala, l'esportista del nostre club, Víctor Fernández, va ser guardonat per la seua condició d'expresident del mateix.

Tal i com comentaven en la gala Víctor i l'actual president, Paco, tot i ser un club jove, ja anem tenint solera (amb expresidents i tot) i el que està clar és que tot el que s'ha anat aconseguint en este curt espai de temps s'ha pogut fer amb la suma de xicotetes aportacions de cadascun dels socis del club.

Este és l'esperit que ens ha fet grans en poc de temps i que, de poder-se mantindre, segur que ens farà enormes si mirem de cara al futur.

Ànim i a veure si en 2010 comencem a tindre veritables èxits també a nivell esportiu.

CAP DE SETMANA INTENS

2009-12-14T18:52:00.003+01:00

Este cap de setmana, hem tingut una activitat frenètica al CTCullera.

Tot començà el divendres per la nit amb la celebració del sopar nadalenc amb nombrosa assistència (tot i que algú ens va fallar a última hora) i on gaudírem d'un molt bon ambient amb les típiques bromes, rises i batalletes que van fent-se ja habituals i que comencen a donar solera al club.

D'altra banda, el dissabte es va celebrar a Dènia la Gala del Triatló valencià amb un convidat d'honor que és eixe xiquet amb cara de bo que està entre Jose i Víctor (Javier Gómez Noya).

Ací l'ambient també va ser molt agradable i distés, tot i la lamentable notícia que ens portàrem cap a casa i que no és altra més que este any, Cullera no serà seu del campionat autonòmic de triatló.

Tal i com se'ns va informar, Canet d'En Benerenguer ha presentat un projecte molt ambiciós amb distància olímpica i un recolzament total per part del seu ajuntament que ha fet que, a l'hora de decidir quina havia de ser la seu, i vistos els nombrosos problemes que en els últims anys ha presentat l'ajuntament de Cullera (en les 2 últimes edicions, no es pogué saber si hi hauria prova fins a un parell de setmanes abans de la mateixa), la junta directiva de federació acabà decantant-se per l'opció més segura.

Tot i això, este club no es rendeix i ja ha començat a preparar la pròxima edició amb l'ambició de demostrar que Cullera mereix recuperar el nom que ha tingut fins ara. Esperem que les autoritats polítiques vullguen també lluitar amb nosaltres i no aprofiten ara per a donar-li a esta prova el definitiu tir de gràcia.

CRÒNICA DUATLÓ CROSS DE CHULILLA (Paco)

2009-11-30T13:41:00.003+01:00

Ahir diumenge, férem el Duatló Cross de Chulilla Raul Cerveró, del C.T.Suheca.com (nou nom del club suecà, estos són molt moderns...) i el que subscriu, Paco. Juanet també havia de vindre, però ens telefonà dient que no podia vindre per problemes estomacals i d'evacuació ràpida.

Per tant, enfilàrem Raul i jo cap allà i, conforme anàvem apropant-nos, veíem que el mercuri anava baixant fins als 10ºC.

En arribar, ens fem el cafenet de rigor, unes fotos montant les bicis i dorsals i ens abriguem perquè feia un "birujui" impressionant.

Ens disposem a calfar les cames en bici i, de seguida i de seguida es fa l'hora d'entrar-les a boxes. Calfem un poc més corrent i, de seguida, COMENÇA LA TORTURA.

Fem el tram de córrer: sis kilòmetres de dura muntanya i empinades rampes i agafem la bici, pensant-nos que anàvem a recuperar un poc però, en ser els mateixos circuits de l'any passat, no se me fa excesivament dur, tot i que se me carreguen els lumbars a causa de fer força amb ells per ajudar a les cames que no podien superar les fortes costeres i, fins al kilòmetre 10 no note alivi.

Des del començament ja tire de menys la forquilla de suspensió que tinc en el mecànic i maleïsc a qui m'ha muntat esta prestada, encara gràcies, que estava reventada i s'enfonsava i no recuperava posició. Així que comença un tremolor des de monyiques fins muscles a més a més de jugar-me-la en cada corba.

Arribem a boxes i encara està prou buit. Ja pel circuit de carrera, passem per una senda amb terraplens de vertigen i tobogans que ni l'Himalaia és comparable. No tinc més remei que, davant la duressa de les pujades escalonades i la càrrega de les cames, parar i fer el tram dur caminant.

Ja per arribar a meta, ens esperen les revoltes del poble però amb l'alegria de mirar el crono i... SORPRESA... 2h14min i escoltant el meu nom i el del meu club per megafonia.

Em donen una bossa d'esport amb samarreta i, cap a la picadeta de bocates de pernil, coquetes i demés.

Al poc de temps, veig entrar a Raul amb el meritori temps de 2h24min i, amb paraules d'extranyesa, diu textualment: "Açò és més dur de lo que m'havieu dit, cabrons" i "Con que no era tècnic, eh?" Jo ja sé per què ho deia, jajajajaj... Ara que, per a ser el primer any i el segon duatló cross que disputa, és d'admiració la marca aconseguida.

L'ambient és fenomenal. Hi havia més del doble d'inscrits que l'any passat i, com veiem al final, de prou més nivell en les marques perquè jo, tot i baixar 18 minuts en el temps respecte de l'any anterior, tan sols aconseguisc quedar el 5è de V1 i el 30é de la general absoluta d'uns 80 participants.

L'any pròxim de segur que en serem més.

Salutacions a Juanet per a que es millore i torne a la lluita prompte.

Adéu i salutacions a tots.

Crònica Mitja-Marató València (Miguel)

2009-11-23T18:35:00.002+01:00

La media maratón es un distancia... intermedia. No es lo suficientemente larga como para que sólo vaya gente muy preparada, con entrenamientos específicos, de mucha dedicación en tiempo y esfuerzo como una maratón o un media ironman, ni muy corta como en las carreras más pupuleras, a las que puede ir todo corredor aficionado (y no le quito mérito). En resumen, una prueba ya bastante exigente.

En comparación con el año pasado, el recorrido ha sido mucho más atractivo aunque no se haya hecho una vuelta completa al circuito de F1, llegando al centro de Valencia, con mucho público y siempre animando (y de verdad que ayuda).

La organización ha sido casi-perfecta, con 3 avituallamientos, 3 puntos de "refrigeración por agua", 2 puntos intermedios de toma de tiempos, buen avituallamiento final y bolsa del corredor con camiseta, que, al menos para mi, hacen que valga mucho la pena los 15€ de inscripción.

Y digo "casi" perfecta porque hay dudas sobre la distancia, en este caso, unos 500 metros superior a la "oficial" (21.097 m), por lo que dice la gente que ha corrido con GPS (igual no han recortado bien en las curvas, jejejej).

En una prueba así, es normal que encuentres a mucha gente a la que le gusta el deporte (como a mí): Amigos de mi equpio de fútbol, de natación, de waterpolo, de triatlón, de remo... como yo digo: una prueba individual donde nunca corres sólo.

Sobre mi experiencia en la prueba, me doy por satisfecho con haberla terminado (no usé el truco de contar hasta cien, si no el de ya que estoy aquí, tengo que volver, aunque sea a por el coche). Empecé muy bien a 4'40'' hasta el km 7, a unas 165 pulsaciones. Y aquí aparece la falta de entrenamiento, en parte por el waterpolo, en parte por el parón debido a la lesión de los puntos en la ceja, en forma de dolores en los cuádriceps: lo que se suele llamar quedarse clavado, quizá por los 84 kilitos que me marca la báscula, 4 o 5 más que el año pasado.

Bajo el ritmo por encima de 5'00'' el km y las pulsaciones a 155, pues lo que me limita son las piernas, no los pulmones ni el corazón. A partir de aquí aguantar hasta el final, apretando un poquito el último km, por lo de la autoestima.

En resumen, 1h45min26seg, a una media de 5'00'' el km.

Siento no haber visto a Roberto, para poder darle ánimos, pero se los doy ahora: eres un valiente! Poco a poco, con cuidado, y volverás a coger la forma.

Ahora a recuperarse, y el año que viene, espero poder bajar otra vez de 1h40min.

Os mando una foto para que veáis también el "pelito largo" que dice Roberto que me estoy dejando, jejejeje. Juzgad también lo quemado que iba!

Un abrazo a todos!

PD: Esto de hacer negocio (20€ nada más y nada menos) con las fotos me parece pasarse un poco, porque tampoco les he dado permiso para me hagan dicha foto... y si fuera otra persona la que comprase esa foto sin mi permiso?

Crònica de la mitja martó de València (Roberto)

2009-11-23T11:22:00.003+01:00

Hoy he asistido a mi primer medio maratón. Asistido, que no terminado ya que sólo completé 1/3 del mismo, es decir, hice 1/6 de maratón (la salud...).

Quedé con un par de amigos a las 8:30 y, en seguida, comenzó a llegar tanta gente como no he visto nunca en un acontecimiento deportivo.

Nos metimos en el mogollón, hacia la mitad de la parrilla de salida y a esperar. Yo tenía ya las pulsaciones a 120 ppm!

Salimos bastante puntuales. No tenía intención intención de correr ni mucho ni muy fuerte así que me puse tras la liebre de las 2 h y mis colegas se quedaron conmigo (con lo cual no me hicieron un gran favor ya que seguramente corrí más rápido de lo que lo hubiera hecho solo).

Íbamos a unos 5'30'' el kilómetro (para recuperar los 3 minutos perdidos en la salida, supongo) y, aún así, mis pulsaciones subiendo y subiendo. Además me pasaba gente que nunca hubiese pensado (hasta mi compañera de trabajo Carmina y su familia, y que conste que con esto no quiero menospreciar a nadie).

A los 4 kilómetros ya estaba a 180 ppm así que, siguiendo el plan, aguanté como pude hasta pasar por meta (40 minutos para 7200 metros) y me retiré. La salud es lo primero.

Recogí mi bolsa y me fui a ver cómo llegaba la gente. Los dos primeros keniatas increibles... 59'30'' el primero!

Fue pasando peña, vi a Miguel sobre 1h 45 min (lo que pasa es que lo reconocí tarde porque se ha dejado crecer el pelo), luego a mi colega del cole, Joan en 1h 47min aproximadamente y luego llegaron mis amigos. El primero en 1h48 min y no llevaba la camiseta sudada... si le hubiese puesto ganas!!! Este sería un buen fichaje!

Bueno, me he ido con envidia por todos los que han podido acabar y un poquito de rabia por pensar cómo lo podría haber acabado de no ser por esta cosa tan rara que me pasa. Por el lado positivo, he vuelto a correr y no estoy peor y espero seguir muy poco a poco y que mis pulsaciones me vayan subiendo cada vez más lento.

Saludos a todos.

MITJA MARATÓ DE GANDIA

2009-11-16T09:34:00.005+01:00

El diumenge, 15 de novembre s'ha celebrat la mitja marató de Gandia i, tot i l'època de la temporada en que ens trobem (plena pre-temporada per a molts) i els problemes amb la grip d'alguns (com el que subscriu estes línies), fins a 7 socis del CTCullera han representat al nostre poble juntament amb un nombrós grup d'amics i coneguts d'altres clubs de la nostra localitat.

Ha fet un dia espectacular amb molt bon ambient i, per posar algun però, una mica massa de calor.

Tots els participants del nostre club han estat dins dels seus temps habituals, començant per Juan Carlos Ejidos que, com sempre, se n'ha eixit i, amb un temps de 1h 16 minuts, ha acabat 7è de la general i 3er de la seua categoria (un altre trofeu per a la col·lecció...).

Després d'Ejidos, han anat entrant la resta escalonadament. El segon del club en travessar la meta ha sigut Paco que, com és habitual en ell, manté un molt bon nivell al llarg de tot l'any i ha marcat un temps de 1h 43 minuts. Després vindrien Tono, Ramón (amb problemes a l'abductor), Monta, Carles i Toni.

En definitiva, una nova jornada on s'ha aprofitat l'excusa de la competició per a reunir-nos i continuar fent club. Les pròximes cites estaran en els duatlons cross i la mitja marató de Paiporta-Picanya.

I pel que fa a la vessant social, ja s'apropa el sopar de Nadal. Per tant, aneu agafant forces perquè este any ha de ser sonat...

MARATÓ NOCTURNA BILBAO

2009-11-07T13:29:00.002+01:00

El nostre company David a complit el seu somni de córrer la martó nocturna de Bilbao junt al seu cosí Dani que ens ha enviat la següent crónica.

Enhorabona als dos!!!!

Hola amigos atletas... Soy Dani, el primo de vuestro compañero del club David...

Ante todo mis felicitaciones y admiración por todo lo que haceis... Más que nada os queria transmitir un poquito la experiencia que comparti con David en su primera maratón.

Bueno! ya sabemos todo lo que conlleva una maraton, meses previos de entrenamiento, alimentacion, estrés, royos con la parienta por ir a correr, es broma!! y sobre todo los dias previos a la gran cita...

Pues el dia del maratón no hubo que madrugar, y la verdad que me sento de perlas!! Os animo si teneis la oportunidad. Esa tarde se me paso rapidísimo, no sé si por el agetreo de ir a por el dorsal, o intentar aparcar o las ganas de correr... El caso, que eran las 8 de la tarde y no quedaba nada para el gran momento; correr con mi primo una maraton... Ahí estábamos los dos con unas ganas increíbles y una motivación alucinante. En salida pensábamos ponernos, pues lo típico, al final del todo, o detrás de la liebre de lo que quieres hacer. Pues no!! Los primos con los de élite en el sub 2.30, cerca de Chema Martínez para que se nos pegara algo... La salida flipante; ya de noche y alumbrados con los destellos de los fuegos artificiales, bastante emocionante la verdad... La emoción duró poco, porque se nos puso a llover y en el km 5 caladicos. Miraba a mi primo y por momentos creía que estaba encogiendo de la calada que teníamos. Con el paso de los km ya no sentía la lluvia y de hecho hasta se agradecía. Aproximadamente en el km 12, vivimos nuestro pequeño subidón de endorfinas, en la zona de Deusto, una marea de gente animando que no lo había visto nunca. Sobre 2000 personas empujando moralmente, eso parecía un puerto de 1ª en el Tour. Tuve que agarrar a David, porque del subidón que tenía rodaba a menos de 4 min/km.

Con todo lo demás llegamos al 21 y le dije a David, "Primo enmpezamos la maratón". Y yo sabía que tocaba sufrir. A medida que pasaban los km, se veía que la lluvia estaba haciendo estragos, mucha humedad y asfalto, mala mezcla... Eran las 12 de la noche cuando mi primo y yo habíamos superado el muro, y cuando le miré ya sabía que lo teníamos hecho. A las 4h y 20 min de carrera se cumplió el objetivo, disfrutar de la compañía de mi primo 42.195 m. PROXIMO OBJETIVO VALENCIA

Un saludo... Dani

CRÒNICA VI DUATLÓ DE XEST

2009-11-01T09:52:00.006+01:00

Ahir es va celebrar el Duatló del circuit Ricardo Tormo de Xest. El nostre club va representar a Cullera amb un total de 9 duatletes que varen demostrar que el nostre nivell esportiu va creixent cada dia més.

J. Carlos Egidos, va encapçalar de manera espectacular la carrera arribant en 14à posició a només 3 minuts del guanyador i, la resta de participants, compliren amplament els seus objectius, tret de Paco que hagué de retirar-se per problemes musculars (una llàstima).

Els temps finals de cada corredor varen ser els següents:

J.Carlos Egidos: 1h01'40'' (19'22''/32'53''/9'25'').

Diego Duffy: 1h08'42'' (23'00/34'53''/10'49'').

Ramón Oliver: 1h09'05'' (23'47''/33'55''/11'23'').

Quique Borràs: 1h10'08'' (23'42''/ -----/ -----).

Fran Montaner: 1h12'46'' (24'36''/35'17''/12'53'').

Miguel Figueres: 1h13'50''(25'12''/37'03''/11'35'').

Víctor Fernández: 1h14'01'' (24'36''/36'53''/12'32'').

Juan Cerveró: 1h29'44''(29'40''/44'51''/13'52'').

Paco: ------ (23'14''/-------/-------).

CLASSIFICACIONS OFICIALS

Per a la reflexió final, deixarem que per fi, hem estat en bones posicions per equips, entrant en el Top10 a només un parell de minuts dels companys i amics del CTSueca. Tot i això, potser ens haurem de plantejar el fet d'incentivar el que tots els socis estiguen federats, doncs podíem haver estat entre els 5 millors clubs si els millors temps haveren comptat per a la classificació, donat que no estan federats.

Volem agraïr a http://www.conchip.es/ el reportatge fotogràfic del qual hem tret les fotos que podeu veure punxant en la foto de cap de pàgina i a la nòvia de Miguel, per les fotos que en breu ens enviarà.

També a Cristina Moya el vídeo on els nostres duatletes tenen prou de protagonisme... el podeu veure al següent enllaç http://www.youtube.com/watch?v=7l2EtcRZyfw

CRÒNICA VOLTA A PEU A SUECA (Paco)

2009-10-25T21:09:00.003+01:00

Aquest matí ha tingut lloc la volta a peu a Sueca, de 8.200 m , on hem participat més de 1400 esportistes i, entre ells, com no, triatletes del Club Triatló Cullera.

Carlos Ejidos, Diego Duffy, Paco, Ramón, Montaner, Edu, Víctor i Carles Piris hem demostrat que un any més estem disposats a seguir practicant l'esport que més ens agrada.

Hem tirat en falta a un asidu de la volta a Sueca, i es Juanet, que per haver d'anar a altre esdeveniment esportiu no ha pogut vindre, a l´altra será.

De la volta comentar que hem disfrutat d´un dia massa calorós per a córrer. Així i tot s´ha viscut una jornada de fabulós ambient. Només eixir hem ficat un ritme fortet, i així i tot, s´hem anat davant, a banda d'Ejidos que quan ens hem creuat amb ell anava el 7é de la general (un màquina) Diego i jo mantenint el ritme de 4´:00´/km fins el km. 5, on m´he quedat sol , quan he anat acusant la calor així com l'entrene en bici dels dies anteriors, obligant-me a baixar el ritme i finalitzar la carrera amb un temps de 33´50´´ .

He acabat amb bones sensacions i content per la volta que cal dir que ha estat perfectament organitzada, només criticar el retardament en la sortida de més de 10 minuts que, lamentablement, pareix que vaja fent-se cosa habitual.

Agrair a les acompanyants que ens han animat, Laia, Maria, i Cristina amb la mascota inclosa, gràcies a les quals dispossarem del reportaje de fotos realitzat.

Per a consultar les Classificacions entreu en http://www.cronochip.com/, o http://www.conchip.com/ , a estes hores encara no estaven.

La próxima el Duatló de Xest on també hi haurá una participació nombrossa del nostre club, i on de segur disfrutarem del Duatló.

Adeu. Salutacions.

CRÒNICA VOLTA A PEU A CULLERA (Paco)

2009-10-21T09:31:00.003+02:00

Este diumenge va tindre lloc la Volta a Peu a Cullera més multitudinària que en anteriors edicions, en la qual participaren quatre dels nostres socis (Paco, Tono, J. Carlos Egidos i el nou soci del club Diego Duffy).

Cal esmentar que, a més de participar en la carrera, el nostre club també va aportar voluntaris (Tono, Paco, Toni i un altre nou soci, David) que col·laboraren en tasques com ara el repartiment de dorsals a les 8:00 del matí i la retirada dels xips i el repartiment de samarretes a la finalització de la Volta.

Pel que fa a la carrera, va eixir un dia especial per a córrer; fresquet i, en avançar l'eixida a les 10:00 h, encara que es va retardar per problemes d'entrega de dorsals, no vàrem patir la calor d'altres anys.

Eixírem junts i, a l'altura del Burguer King, se'n va anar Diego, quedant-me jo per conservar el meu ritme fins al final. Davant aniria Ejidos que va quedar el 11é de la general i el 4rt de local.

Es rodava molt bé pel pla fin que arribaren les costeres d'Olivos, Borrasca, 1er Collao i Bonavista on trenca prou el ritme i després costa d'agafar.

Al final, esprint per entrar en meta i comprovar que es una carrera massa llarga per a mi en este moment per la qual cosa, no vaig poder millorar el temps personal, quedant-me en uns dignes 54 minuts, a una mitjana de 4'17''/km.

Ejidos va volar amb un temps de 43'48'', rodant a 3'27''/km.

Diego va estar pletòric amb un temps e 51'18'', a 4'02''/km i Tono, tot i que va tindre problemes en el dorsal i no figurava en la classificació, va acabar amb un temps aproximat de 58'30'' a 4'37''/km.

En resum, tots content pels temps i les sensacions finals, però no tant pel sistema d'entrega de trofeus, doncs han llevat les categories locals. Només donen trofeu als 8 primers locals, quedant en clar desavantatge els atletes veterans del poble (que no en som poquets).

Este diumenge ens veiem en Sueca i, l'altre cap de setmana, a Xest.

Ànim i a entrenar.

Adéu.

CRÒNICA TRIATLÓ BARCELONA (Miguel)

2009-10-20T11:51:00.003+02:00

Garmin Barcelona Triatlon 2009

Hola a todos!

Ya pasó el triatlón de Barcelona, una experiencia más. Como todos los triatlones, esto empieza con un buen madrugón. El triatlón empieza a las 8 y para evitar colas, recomiendan ir 90 minutos antes...

Llegué a las 6.45, con un frío que pela (menos mal que llevo el maillot de manga larga), así que ningún problema para entrar y encontrar mi sitio.

Primer problema: la zona de boxes no está asfaltada del todo y está llena de piedras... Me quito la tensión hablando con cualquier incauto que se acerque e hidratándome con un powerade, y al final veo a un amigo de Bcn que ha empezado este año con los triatlones. A las 7.45 me pongo el neopreno y a la playa, con los pies congelados.

Segundo problema: Olas que podrían ser fácilmente de 1.5m en la orilla, que rompen de golpe. Al menos el agua no está muy fría. Encuentro a más amigos de Valencia y nos echamos unas fotos disfrazados con neopreno, gorro y gafas. Al menos no soy el único loco que viene de Valencia!

Finalmente, salimos con retraso de media hora, por lo que aproveche para "liberar" en el mar el powerade que me había bebido, porque si no antes de acabar la carrera lo iba a tener que "liberar" igual. Empiezo en cabeza y las olas parten el grupo en 2, pero no pierdo mucho tiempo. Buen parcial en natación con 21m, a pesar de no estar acostumbrado a nadar con neopreno. Aquí se acabó lo bueno.

Transición pésima al quitarme el neopreno sobre las piedras. Limpiándome los pies como podía para subir a la bici, con las manos negras y los pies también. Como siempre, salir bien de nadar tiene su inconveniente, porque en la bici iba más sólo que la una mientras me pasaban como balas. Eso sí, tras la primera vuelta me engancho a la tropa que que está saliendo de nadar, me faltó poco para echarle el ancla a un chico con el que fui prácticamente toda la carrera. Aún así, muy mal parcial de bici, con 1h08m aprox. Ir al trabajo todos los días en bici no basta, hay que entrenar! Jeje...

Tras la bici, decido echar el maillot de manga larga al suelo y cambiarme sobre él (me tendría que haber traido la alfombrilla del baño, jajaja). A pesar de eso, con los pies húmedos, se quedaba la arenilla y pierdo tiempo limpiándome bien para no sufrir de los pies en la carrera. A correr! Cojo el ritmo a 160 pulsaciones y hasta el final! Dicen que el recorrido era algo menos de 10km, y estoy de acuerdo porque hice el último quilómetro a 4:20 y no puede ser que la media salga 4:18 si antes iba más lento. Otro fallo para la organización, no sé por qué hacen eso!

Llego con buenas sensaciones, como en Valencia, sabiendo que he aguantado bien, incluso podría haber ido algo más fuerte en la carrera o en la bici. Con eso y con transiciones normales podría haber hecho un buen papel incluso bajado mi tiempo de Valencia.

Otros comentarios: Circuito de bici y carrera espectaculares, por la diagonal hasta la torre Agbar y corriendo por Parque de Ciudadela y el Paseo Marítimo. Muy bonito y muy buen ambiente con la gente animando.Me parece muy cutre, que con lo que vale este triatlón, los avituallamientos sean con vasos de agua. Sí, vasos. A ver cómo bebes mientras corres! Tanto patrocinador para nada. Eso, la distancia incorrecta y la zona de boxes lo peor del triatlón.

En resumen, una experiencia más, confirmo que he de entrenar mucho la bici, y también que disfruto mucho con el triatlón y con la gente que lo practica!

Un saludo a todos!

Parciales:

Posición final y tiempo total: 298 - 2:18:571

Natación: Posición y tiempo: 30 - 20:54

Transición: 04:052

Ciclismo: Posición y tiempo: 645 - 1:08:47 - 34.90

Transición: 02:133

Carrera: Posición y tiempo: 521 - 43:00 - 4:18

El ganador:Francesc Godoy Contreras 1:44:05

Resultados: http://www.garminbarcelonatriathlon.com/downloads/es/info.pdf

JA HA COMENÇAT L'ESCOLA DE TRIATLÓ

2009-10-19T13:58:00.003+02:00

Este divendres, els xiquets i xiquetes de l'escola de triatló, començaren les classes d'este curs.

La sessió va estar dedicada a l'antropometria i proves avaluatives de principi de curs per tal de veure d'on partim i poder així marcar objectius reals i el més personalitzats posible a cada alumne/a.

Un altre dels objectius era el que els nous integrants per a este any anaren coneixent als seus companys i entrenadors i s'integraren en el grup, per a la qual cosa es va preparar un xicotet joc per al final de la sessió en el qual es mostraren molt animats i participatius.

D'altra banda, el dissabte tingueren la primera sessió de natació en la qual, es va fer una primera separació en grups de nivell per tal d'anar donant la millor atenció posible a tots els alumnes.

Pel que s'ha pogut veure, els xiquets i xiquetes de l'escola acabaren estes primeres sessions contents i amb ganes de tornar a veure's el pròxim divendres.

Recordem a tots aquells que vullguen començar que la matrícula continua oberta i que no dubten en vindre a provar este esport perquè els encantarà.

TRIATLO DE VILANOVA I LA GELTRÚ

2009-10-12T21:14:00.004+02:00

Este any, ha començat a fer-se habitual que el nostre club participe en triatlons a nivell nacional i avuí, el nostre company Quique Borràs, s'ha estrenat com a triatleta a la localitat catalana de Vilanova i la Geltrú.

I, pel que comencen a comentar alguns de cara a la pròxima temporada, sembla que esta tendiència no només va a consolidar-se, si més no, algú ja ha comentat que vol participar a escala internacional... que prenguen nota els esponsors i responsables polítics, que este club va a portar el nom de Cullera arreu del món...

Volem felicitar a Quique per la seua estrena i que pugueu llegir la crònica que ha vullgut compartir amb tots nosaltres:

CRÒNICA DEL MEU 1er TRIATLÓ. QUIQUE BORRÀS.

Diumenge 11 d'otubre de 2009 04:55h, sona el mobil i d'un cop l'apague...pero quines hores son aquestes? Amb la pantalla cerebral plena de lletres d'inici de sistema m'alce tambalejant-me en busca del WC per fer un riu (aixo em passa sempre, avui mes per l'horari de miner)De cami a Vilanova i la Geltru faig un desdijuni molt fort.... i si em falta energia?Queden 10min per donar la sortida i necessite anar a soltar eixos centenars de grams pel wc.....quan arribe al servici una cua important....ba! ja m'abaixara pel cami: primer errorSon les 8:55h. arribe just a la zona de la platja, pose els peus a l'aigua i...buf, com co.. prohibeixen avui el neopre?Entre rapidament i surt en 5min i em quede esperant la sortida estirant el cos, com si fos un gat acabat d'alçar-seDespres de 10min de polemica en quant a les possicions d'alguns espabilats, el jutge dona l'ok i la mar trenca la seva calma i comença a bollir. Braços, peus, cames i caps, disolts en metres cubics d'aigua en gas fins als primers 200 metres. He de parar a llevar-me l'aigua de les ulleres i posar-me be la corretja del rellotge....Despres, a disfrutar... Ostres, no esta tan freda l'aigua...el paio aquest del davant aguantarà així o l'avance i tire a veure? en quina possicio anire ara? no se, igual al final no em pose els calcetins...Surt de l'aigua amb bastants reserves i bones vibracions.Despres d'una transicio lamentable amb caiguda de casc i altres histories, agafe la bici i veig a dos d'un mateix equip que s'animen entre ells...tire darrere d'ells. Despres em consolide en un grup de 7 paios dels quals sols tirem 3...continue amb bones sensacions, encara que em note ple. El circuit s'ha de realitzar dues vegades i llevat de dos girs estrets en angle recte i els de 180 de tornada, no sembla revesteix perillositat, aixo si, pica amunt i baix amb trams rectes. Uns 2Km abans, i com m'havien aconsellat, faig la segona errada: em prenc dos tubets de gel d'aquests del decathlon. COm que un parell de Km abans m'ha caigut l'ampolla, arribe a boxes amb la poca algo pastosa... mam, vull mamSUrt a correr i em note molt pesat...agafe un ritme baix i em comencen a passar alguns corredors...-sabeu on esta l'avituallament d'aigua?-si, a la meitat de la 1a volta del circuit (eren dues de 2.5Km)Coincidisc amb ritme amb un xicot i ens posem a parlar (que mes dona uns segons mes o menys?, em dic)Faltant un poc mes d'un Km li dic: apretem? ell es riu i em diu, au!AL final comence a trobar-me cada vegada millor comence a avançar corredors i entre sol esprintant, pero la linia de meta ja esta ahi: 1h 13min i la sensacio de dir...ja esta? s'ha fet curt !A banda de disfrutar d'aquest primer tri, he apres a coneixer millor com funciona el meu cos en aqustes circumstancies, sobretot amb l'aliment: no tornare a probar el gel en un sprint i menys aquests del decathlon, el qual estigue inclus tota la vesprada d'ahir donan-me gasos i sensacio d'atipament. D'altra banda, desdijunare menys i fare totalment la digestio...si, he dit totalment: que el poal del fem s'ha de treure quan s'ompli (disculpeu tanta escatologia) ;)M'he quedat amb les ganes de saber els parcials exactes. No se si haura hagut un problema amb el xip pero no conste als resultats. Pero sembla que no soc l'unic: el nombre d'inscrits menys els no presentats o retirats supera en uns 80 als de les llistes de resultats...a mes, apareixen bastants parcials a zero. Aixo si, el crono de correr el pari en 21:30 i recorde a l'arribada reflectida eixa 1h:13min. Era important per mi tindre referencies per veure evolucions l'any que ve quan la torne a fer.Llevat d'aço, la prova ha estat bastant ben organitzada: contava amb 3 sortides (9h, 10h i 11h) per a la millor gestio dels mes de 1000 triatletes participants. A mi, com a federat, m'han fet anar a la primera... cap problema, mes em faran anar, em deia.Ara, a seguir entrenant cada vegada mes fort i de millor forma...disponc de tot l'hivern pel davant. Ara se que puc millorar bastant. Salutacions i records a tots.VIsca la vida.quique.

CRÒNICA CHALLENGE MARESME

2009-10-05T18:45:00.004+02:00

¿Podeu imaginar un camp de futbol emmoquetat i amb prop de 2000 bicicletes penjades per a fer un triatló de 3800 m de natació - 180 km de ciclisme i 42,2 km de carrera a peu?

¿S'imagineu un poble com Cullera on es tanque una nacional des de les 7 del matí fins les 7 de la vesprada?

Doncs este cap de setmana en Calella, un poble a 50 km de Barcelona ha succeit.

Dissabte a migdia vaig aplegar i comencí a flipar amb la fira del triatleta (com si fora el mercat dels dijous, però ple de paradetes de coses sobre el nostre esport). Per cert, vaig estar en la carpa d'Inverse (el dels nostres monos) i vaig estar veient les jaquetes que li enviaren a Monta. Tenen molt bona pinta...

Després de dinar, al Check In (Control de material) on vaig tindre en les meues mans bona part de les 1800 bicicletes a veure quina de totes més xula. Quan passà una Onix com la meua, semblava una coseta xunga al costat de tot el que havia vist fins a eixe moment. I si les bicicletes eren per a flipar, el nivell dels participants, no es quedava enrrere (gent com Kike Trull de S. Antonio de Benagéber, Luis Ganso de La Nucia o Toni Ferrus de Sueca, barrejada amb l'èlit del triatló mundial).

A mitja vesprada, arribà Marcel Zamora i em tocà passar-li el control de material (per cert, em preguntà si podia entrar amb el dorsal a l'aigua. Jo pensava que estava de conya, però per la cara que posà es veu que anava de veres...). De la bici que portava, que vos vaig a dir, amb l'excusa, la vaig alçar i pesava menys que el meu telèfon mòbil... jajjajja

En finalitzar el control de material, reunió de jutges i a l'hotel. Sopar, dutxeta i a dormir que el despertador havia de sonar a les 4 del matí.

A les 5 del matí, tots a desdejunar (el restaurant de l'hotel bullia d'activitat). Cadascú amb el seu ritual (batuts de 2 litres amb colors estranys, sucs, entrepans...). Hi havia un Checo que ja portava el xip i el dorsal ficat que semblava ser tota la selecció del seu país en un sol tio (mediria més de 2 metres i una cama seua era com el tronc de Juanet després de fer-se un all-i-pebre).

I, sobre la prova, es resumeix tot en una paraula (IMPRESSIONANT). Vaig estar en l'eixida de l'aigua, em vaig xuplar els 180 km en moto i finalment vaig estar en la transició 2 i en l'entrada a la recta de meta (per on va passar Marcel Zamora, sobrat i amb el seu dorsal que finalment no clavà dins de l'aigua...).

La veritat és que després d'haver viscut esta experiència des de dins, queda reafermada la meua il·lusió per poder completar una prova d'estes característiques. Em quede amb les imatges d'eixes cares d'il·lusió dels que anaven a intentar-ho per primera vegada, les llàgrimes d'un tio al que un jutge li havia tret una targeta i me deia que plorava perquè no volia cometre una altra errada i que anara al fem tot un any d'entrenaments, una dona i una xiqueta amb una samarreta amb la foto de son pare i la llegenda Ale papà!!!... és o no és per a emocionar-se?

Avuí mateix reprenc els entrenaments després de mes i mig de "vacances". Si algú vol pujar al carro, ja ho sabeu IRONMAN 2011!!!!!!

CRÒNICA SANTA POLA (Paco)

2009-09-28T09:38:00.004+02:00

Avuí hem fet el duatló cros de Santa Pola, el més multitudinari de tota Espanya, ja que han participat al voltant de 1.000 Duatletes, entre ells Raúl Cerveró, Xavi Soler del Club Triatló Sueca i del nostre club hem anat Juanet i Paco. Després de pegar-nos la matinada padre, i costant-nos dos hores de camí hem arribat i, a pesar de les prediccions de fortes pluges, l´oratge estava aguantant, encara que ens la tenia pensada descarregar en el segment de la BTT.

Hem fet les fotos de rigor i després de engalardonar-se Xavi amb el flamant mono de la Federació Valenciana de Triatló, pasem a fer els trámits necesaris per a participar.

Ja mentre escalfàvem els ralls anaven fent acte de presencia i , al estar a vora de la mar es veien en primera línia.

Passem als dos inmensos Boxes colindants entre si . L´eixida es digna de les millors maratons nacionals, ja que hi ha traques, grades atiborrades, i carcases de serpentina, a gogó , cosa que ens ha fet tragar algo de fum de pólvora. Ja des de l´eixida ha tirat davant Xavi , la veritat es que no l´hem vist des dels últims minuts de l'escalfamet, jo he intentat fer la primera carrera reservant , ja que coneixia el recorregut de la bici i es de gastar prou desarrollo , cosa que esgota prou més. Al arribar a boxes done alcans a un company de Raul, marcant un parcial de 20´40´´ , convençut de que en la bici anava a pasar a prou gent, per la cafrada que hi havia.

Als 3 Km. comencen els tobogans, i de colp una pujada curta de 1 km. molt forta per a passar el Castell, i començar la pista de la montanya. La caravana de ciclistes era impressionant a l´hora que espectacular ja que des de la muntanya es veia la mar, encara que no teniem temps de girar el cap. Comença el triquiteo de les pedres que hi ha que sortejar fent força amb tot el cos i tirant de menys una BTT amb doble suspensió. Continue passant corredors i en una rampa llarga divise el maillot blau de Xavi, que anava fundit, segons paraules d´ell, al pasar-lo li dic que es fique a tirar darrere pero no pot i es queda, més o menys al km. 10 de la bici. Al poc es fica a ploure, com si s´acabara el món , enxarcant - ho tot en pocs minuts i fent a pista molt perillosa, pero divertida. Entre els esguits de les rodes dels de davant i els tolls, acabem com una sopa, i el fanc ens dificulta la visibilitat obligant-me a llevar-me les ulleres. L´últim tram es de baixada pero de pedra escalonada on hem tingut que jugar-nos el tipo en varies ocasions.

Una volta en boxes, i després de buidar l´aigua de les deportives eixim a acabar la carrera, contant amb una amortiguació extra de aigua. Només eixir a córrer m´adone que vaig prou fresc de forces i opte per imprimir un ritme alegre per a acabar lo més prompte , i al trobar-me bé arribe a meta esprintant per a passar a una jove corredora que ja em va adelantar en la bici i que estava molt forta, al acabar la felicite i em diu: " se hace lo que se puede" ,......... Acabe amb el millor temps personal en el Duatló cros este: 1h. 26´min , i amb les millrs sensacions de cap carrera , aixi com molt divertit per circuit de montanaya. Al poc temps etra Xavi en 1 h. 28´ , optem per refugiar-nos baix un sostre i esperar als"germans Calatrava " , que ens costa fer calentament per a no quedarnos congelats del fred que pasem esperant, i arriba Raúl amb 1 h. 38´ , i al poc Juanet amb 1 h . 46´. Tots dos superrealiçats de lo bé que ho han passat, ja que Raúl era el primer Du Cros que feia i no será l´últim , ja que segons ell son ms divertits que els de carretera.

L´eixida de boxes es un suplici ja que ens gelem de fred esperant eixir, es la cafra de gent. Pero ja estem quedant per a fer el próxim i l´últim de la temporada Cros que es el Ironman de Chulilla.

Salutacions a tots.

CRÒNICA XXI TRIATLÓ D'OLIVA (Edu)

2009-09-21T13:31:00.003+02:00

Hola compañeros. Pues nada decir que os habeis perdido posiblemente el tri más bonito de toda la temporada y espectacular. No quiero entrar en más detalles para no haceros los dientes largos.

El dia amenazaba con lluvia pero al final nos dió una tregua para poder disfrutar de este triatlon. La organizacion ha sido espectacular con cheersleaders, bailarinas, una banda de batucada, etc.. todo muestra de ello de los años que llevan en la brecha con este triatlon. La gente del lugar volcada con los triatletas,en fin un conjunto de detalles que lo han hecho por lo menos para mi, especial.

El segmento de la natación muy muy largo más de 1.500 ya que los tiempos no le salen a nadie, además nada más había que mirar la separación entre las boyas y te sorprendias de la distancia que las separaba. El mar estaba a 24º y con un poco de olas al entrar, éste segmento decidí tomarmelo tranquilamente como en ningun otra prueba,ya que en vista de la distancia no quería que me pasara como en Antella que apreté demasiado al principio y después estaba vacio. La verdad que salí bastante bien y tranquilo con un parcial de 29:53,ya se que parece mucho para los 1.500 estipulados ,pero si os fijais en la clasificación, os dareis cuenta de que todo el mundo se va por encima de lo normal.

El segmento de la bici, muy bonito el puerto no era tan duro como lo pintaban algunos y con unas maravillosas vistas al mar ya de vuelta,era circuito abierto al tráfico pero estaba muy controlado y no ha habido problemas. Decir que llevaba un misterioso juez motorizado pegado todo el rato a mi trasero, creo que estaba vigilandome por si hacia drafting o algo así me decía ..... creo que se llamaba Víctor y era del club triatló Cullera, ¿Lo conoceis?....jejejejej. Bueno, del segmento de bici no os puedo facilitar el parcial ya que no me funcionaba el cuentaquilometros y por lo visto, han habido fallos con la crono de los chips, ya que no vienen los parciales de bici ni de carrera en la clasificación.

La carrera a pie pues que os voy a contar, eran dos vueltas por el paseo marítimo de 5km cada vuelta, la verdad que un poco monotonas, me baje de la bici y tenía las piernas como dos troncos, nunca me había pasado nada igual. Decidí ir despacio hasta que se soltaran un poco, pero no fue hasta la segunda vuelta cuando iba un poco más suelto, entonces empecé a incrementar un poco el ritmo. Según mi reloj me salió un parcial de 49'.

Las sensaciones han sido muy buenas en general. El año que viene volveré y espero que podamos venir todo el equipo y disfrutarlo juntos.

PD: Decir que aparte del más bonito y en el que más he disfrutado, tambien ha sido el triatlón más traumático para mi, ya que me picó una avispa en la bajada del puerto, no me funcionaba el pulsómetro ni el cuentaquilometros de la bici, se me irritaron los h...os, ya que también estrenaba el mono nuevo...jejeej. De todas maneras me lo he pasado muy bien. Ahora viene el ansiado descanso del guerrero, me voy a pegar dos semanas completas de inactividad total, así que no me llameis si no es para almorzar...jejeje, un saludo amigos.

CRÒNICA TRAVESSIA PERELLÓ-PALMERES (Roberto)

2009-09-13T22:10:00.001+02:00

"7:35 am, 13.09.2009. Suena el despertador y me levanto zombi (ayer salí a cenar y tomar algo!) dirigiéndome al balcón del comedor con la esperanza de que este lloviendo mucho o haga mucho aire... pero ya oigo los pajaritos antes de salir y ver que está despejado. Bueno, qué se va a hacer! Me visto y me meto un par de Bocawas en el cuerpo por no ir de vacío. Por el camino me cuesta mantener los ojos abiertos y al llegar, mientras aparco, me llega un mensaje al móvil y ya sé, antes de verlo, que es Miguel que no viene. Me marco, caliento y, como hay poca gente (unos 200 de los 300 inscritos) puedo ponerme sin problemas en primera línea. La salida la dan con una traca (la única pega que pongo a la organización, excelente en todo lo demás) diciéndonos que esperemos al último petardo (creo que alguien esperó, pero no estoy seguro porque la mayoría ya estábamos en el agua). Hoy he cogido un buen ritmo y un primer grupo que con el que he ido hasta los 10 primeros minutos. Como mne encontraba bien, he metido una marcheta más, deje al grupo atrás y me enganché a otro con un par de chicos y un par de chicas. Entonces llegaron las medusas. Cienes y cienes. Menos mal que llevaba mi bañador de spiderman. Toque un par de ellas, una con el codo y otra con la rodilla, pero no transpasó la licra. Hasta la 5ª boya (o se dice bolla), unos 1500, la cosa muy bien, pase con 23'40'' y todavía con fuerzas. Pase la siguiente boiya sin mirar el tiempo, pero más o menos al mismo ritmo, y las siguientes 2 boyas, sinembargo, estaban más o menos a tomar por el culo, pase la 7ª con unos 36' y la 8ª sobre los 45'. Giro hacia la playa y aprieto para dejar atrás al grupo, aunque me sigue una chica y vamos sprintando hasta la arena, entrando ambos con 50'01'' (tiempo de conchip).Mi puesto: el 50 general y el 21 en la categoría. Muy contento. La sensación es que la distancia ha sido muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuy larga. Igual que dije que Pinedo y Castellón fueron cortas, ésta fue bastante más larga que los 2500 metros teóricos. Yo creo que entre 2800 y 2900 metros. Si no, pensad que el primer clasificado hizo 38'17'' lo cual, suponiendo 1'20'' los 100 m, da unos 2870 m.Bueno, felicidades a la organización por la prueba. Os veo en la Marcha Cicloturista....Roberto."

XIII Triatló Ciutat de València

2009-09-06T21:33:00.003+02:00

Este matí, tot i l'amenaça de pluja s'ha celebrat el XIII Triatló Ciutat de València on el nostre club ha estat dígnament representat per Miguel, Roberto i Víctor.

Miguel, que ja s'havia estrenat en distància olímpica l'any passat ha acabat primer del club amb un temps de 2h15'11'' (18'02''/1h10'09''/47'00'').

Roberto i Víctor s'estrenaven en la distància i han completat uns temps de 2h1718'' (19'55''/1h05'41''/51'42'') per a Roberto i 2h19'50'' (23'57''/1h06'39''/49'14'') per a Víctor.

En breu, tindrem imatges de la prova fetes per la intrèpida reportera Camelia. De moment, us deixem la crónica de Roberto així com l'enllaç a les Classificacions de federació (destacar que no hem quedat últims per clubs...) i un vídeo de Canal 9, al qual hem de felicitar perquè a poc a poc va fent lloc al nostre esport en els seus informatius.

"Hoy he terminado mi pimer triatlon olímpico. Bueno, las distancias de natación (1.2 aprox.) y bici (36.5) no eran exactamente olímpicas, pero vale. El mar estaba mucho mejor que el sábado y también las condiciones de aire y del asfalto (menos agua y arena). Yo fui el único de los 3 que tuvo la precaución de llevar neopreno por si acaso y, al final se pudo utilizar. Sin embargo, en el segmento de natación nunca me encontré bien. Quizás fue precisamente por causa del neopreno, pero lo cierto es que ni me sentí agusto ni cogí un ritmo cómodo y no me sentí con fuerzas para luchar las posiciones. Al final casi 20' lo que para llevar el neopreno no es gran cosa.En cuanto salí con la bici, Rafa me chivó que tenía muy cerca a Miguel y me faltó tiempo para saltarme los planes de controlar, cogí un grupo y, a pesar de que me costó mucho recuperar en los latigazos de giros y glorietas, pude mantenerme 2 vueltas y media, tiempo en el que cogí a Miguel y tomar un minutito de ventaja (alguien cayó entre él y yo y le cortó del grupo). Al final me descolgué al siguiente grupo por que no podía más y, aún así me costó mantenerme. Llegué a la transición bastante dolorido de piernas y no podía coger el ritmo en carrera. Me dí un plazo de 10 minutos antes de abandonar para ver. Ya a mitad de primera vuelta ví que sólo llevaba 1' a Miguel y que me cogería pronto, como así hizo a mitad de la 2ª. A partir de ahí a sufrir para mantener la distancia con Víctor (por cierto felicidades, apesar de tú lesión, es posible que sin el neopreno no te hubiese sacado suficiente distancia!), lo cual vi peligrar al inicio de la tercera, pero conseguí coger un ritmito algo más aceptable y terminar en 51'42". Me pregunto cuando podré corrreer por debajo de 5'!!! Al menos no tuve que parar como en las anteriores carreras a pie de la temporada. Bueno, una lástima que faltase tanta gente. Para mí ha sido una gran experiencia y, una vez pasado el sufrimiento, ya tengo ganas de estar en la línea de salida de Barcelona. Hasta la vista!"

L'escola de triatló ja té el seu blog

2009-09-05T12:13:00.003+02:00

L'escola de triatló que gestionem els clubs de Cullera i Sueca ja té el seu blog propi que naix amb la intenció de donar un espai propi als alumnes i pares per tal d'afavorir la comunicació i difusió de les activitats pròpies de l'escola.

Des de ja mateix podeu començar a visitar-la i deixar els vostres comentaris a la següent adreça http:\\escolatriatlo.blogspot.com

Esperem que els nostres xiquets i xiquetes puguen transmetre la seua vitalitat a este nou blog.

Crònica Fondo Internacional de Siete Aguas (Juanet)

2009-08-18T10:17:00.004+02:00

Este diumenge, després de dos mesos més o menys sense eixir a cap competició per culpa de les lesions, per fi vaig eixir a la cursa que tots els anys fan en Siete Aguas, cursa molt dura, ja que tot són pujades i baixades de gran desnivells en la que tenies que fer 15400 metres a part dels 30 graus que feien a les 19:30 de la vesprada.

Pel que fa a la cursa, és molt bonica i la gent del poble es volca molt en la prova i està molt ben organitzada. El que és per mi, estic content ja que a penes l'he preparat i vaig fer 1 h 28 minuts.

Després em vaig quedar a sopar amb la gent del Club Triatló Sueca, tenint una enveja sana dels temps tant bons que alguns d'ells havien fet en la cursa.

Sopàrem una barbacoa i després anaren tots al ball que feien, menys Nàdia, Àngels i jo, perque Àngels es va adormir en el sopar.

Espere que l'any que ve estigam més representats per més membres del club.

Salut a tots, adéu.

1er Aniversari !!!!!!!

2009-08-11T14:10:00.004+02:00

Avuí, el nostre blog compleix un any d'existència !!!!!!!!

Moltes són les coses que han passat al llarg d'este any (cal només fer una ullada a l'arxiu d'entrades per tal d'adonar-se'n) i, si recopilem, veurem que este club ha crescut molt i molt bé.

Prop de 1000 visites mensuals, fan que per a tots aquells que es preocupen per enviar cròniques i notícies, el seu treball tinga sentit i, per això, volem agrair a tots els nostres seguidors les seues lectures.

Amb eixe ànim, anem a seguir treballant per tal de, com déiem en la nostra primera entrada, fer d'aquest blog un vehicle de comuniació i expansió del nostre club, amb continguts que puguen fer-lo interessant per als membres del club i per als nostres visitants.

Quedem a l'espera de les vostres aportacions via comentaris per tal de saber quins continguts us agraden més (o menys), quins tireu en falta, què afegiríeu (o llevaríeu), etc.

Felicitats a tots i esperem complir-ne molts més...

II TRIATLÓ DE VILA-REAL

2009-08-09T20:01:00.006+02:00

Este matí, i davant l'amenaça de pluja, Víctor i Armando (juntament amb Elena que anava de jutge) han tingut el valor d'anar fins a Vila-real per a representar al nostre club.

La veritat és que la prova ha sigut molt semblant a la de l'any anterior amb uns retocs que en general l'han millorada. La veritat és que per a ser la segona edició, els companys de Vila-real estan arribant a tindre una prova molt més que correcta.

Per a començar, les bosses del triatleta amb gran quantitat de detalls, els boxes estil Cullera i els voluntaris molt amables ens feien veure que tenien ganes de fer un bon triatló.

Pel que fa a l'aigua; És el que hi ha, s'ha de fer en piscina i, tot i ser poqueta gent i fer dos eixides és inevitable haver de nadar amb altres 8 persones en cada carril. De totes formes, tant Armando com Víctor han estat al voltant del seu quartet d'hora llarg en l'aigua (l'any pròxim s'han proposat baixar fins als 13 minuts...).

El circuit de bicicleta era molt més ràpid i (opinió personal) més atractiu que el de l'any anterior. Ahí si que Armando ha pogut disfrutar de veritat mentre que Víctor no ho ha fet malament del tot.

En la carrera a peu, este any ens han regalat un parell de rampetes que feien tremolar les cames del més valent però tot i això, els nostres representants han pogut fer uns temps prou acceptables.

Finalment Víctor ha completat el recorregut en 1h15'51'' (15'58'' / 35'11'' / 24'42'') i Armando en 1h18'12'' (18'23'' / 33'08 / 26'41''). CLASSIFICACIONS

Enhorabona als companys de Vila-real i esperem poder anar molts anys més.

XIV Matutina a la Platja de Cullera

2009-08-08T11:57:00.005+02:00

Este matí s'ha celebrat un any més, la carrera matutina a la platja de Cullera on el nostre club ha tingut una participació alta (J.Carlos, Víctor, Ali, Tono, Juanet i alguns amics com ara Dani Luján, Melissa Sanjuan i Balví) i destacada amb la ja habitual obtenció de trofeus per part d'Ali i J.Carlos qui, una vegada més ha fet el tercer lloc en la classificació absoluta de la prova.

Cal destacar l'ambient de cordialitat i la tranquilitat que dona el fet de córrer en casa i sense la presió dels duatlons i triatlons.

Tots hem pogut gaudir d'una molt bona organització i hem aprofitat per a saludar a amics i coneguts com ara al gran Reca (omnipresent en totes les voltes populars).

Ja podeu veure i descarregar les fotos fent click en la foto d'inici de pàgina i en breu es podran consultar les classificacions en http://www.conchip.es/

I demà més, perquè Armando i Víctor representaran al nostre club en el II Triatló de Vila-real.

VOLTA A PEU RIOLA

2009-08-03T23:26:00.002+02:00

Avuí s'ha disputat la Volta a Peu a Riola, en la qual han participat 6 atletes del nostre club (Paco, Tono, Ali, Armando, Víctor i J.Carlos Egidos).

Esta prova que ja va convertint-se en un clàssic del calendari d'estiu en el nostre club, és una bona ocasió per a desplaçar-se amb la bicicleta i completar així un bon entrenament amb transició inclosa.

Pel que fa al recorregut és prou planet i amb barreja d'asfalt i camí amb trams molt bonics que discorren a la vora del riu Xúquer.

Cal destacar el podi aconseguit pel nostre company J.Carlos Egidos que ha finalitzat tercer.

Triatló Villena i Travessia Cullera

2009-08-03T10:19:00.002+02:00

Este cap de setmana, també ha sigut de molta intensitat pel que fa a participació en events.

Per començar, el dissabte, Ali, Armando i Víctor formaren un equip mixte en el triatló per relleus de Villena on obtingueren la cinquena posició demostrant un molt bon nivell en les diferents modalitats tot i la calor sufocant.

CLASSIFICACIONS VILLENA

D'altra banda, el diumenge i dins de les activitats de la setmana esportiva de Cullera es va celebrar la travessia on Ali, Nadia i Tono participaren en la prova de 1300 metres.

Tots tres obtingueren trofeus no només com a locals si més no també en les categories absolutes. Cal destacar l'actuació de Nàdia qui s'estrenava en competició i se n'anà a casa demanant una vitrina per a les copes...

Podeu veure classificacions i fotos de la travessia a la web www.conchip.es

CRÒNICA XX TRIATLÓ ANTELLA

2009-07-26T22:31:00.005+02:00

Este cap de setmana, el nostre club ha estat representat dins i fora de la Comunitat Valenciana.

Per una banda, Rafa ha completat amb solvència la clàssica de Miguel Indurain a Navarra, quedant a només 2 minuts de fer diploma d'or (quedem a l'espera de que ens envie alguna crònica i fotos...).

D'altra banda, el dissabte es va celebrar el XX Triatló d'Antella que un any més ha demostrat perquè és una de les proves més emblemàtiques de la nostra Comunitat.

Paco, Roberto, Víctor, Edu i Montaner varen completar l'exigent recorregut que constava de 1,1 km de natació en l'assut, 31 kilòmetres de circuit ciclista (amb 20 de pujada fins a la pressa de Tous) i 8,5 kilòmetres de carrera a peu.

Roberto va demostrar una vegada més que, quan no està Miguel és el clar dominador del segment aquàtic, traent-li un minut i mig a Paco. Edu i Monta isqueren junts de l'aigua i Víctor tornà a demostrar que l'aigua no és el seu fort, arribant un minut darrere de Monta i Edu.

En el segment ciclista, Paco va demostrar el seu gran estat de forma d'esta temporada i neutralitzà ràpidament l'avantatge de Roberto. Edu i Monta tornaren a arribar junts i Víctor demostrà que la bici tampoc és el seu fort, arribant dos minuts darrere de Monta i Edu.

En la carrera a peu, Paco i Roberto mantingueren les posicions i Víctor va aconseguir remuntar l'avantge de Edu i Monta. Monta tingué un malestar estomacal (al més pur estil Gómez Noya) i Edu va ser víctima d'una estratègia ràcana de Víctor que el va avançar en els úlitms 200 metres (hi ha que veure el que fan alguns per uns puntets a la lliga interna... jajajjaja).

Finalment, Paco va obtenir un nou trofeu per a les vitrines del nostre club arribant tercer en la classificació veterans 1 de bombers.

En definitiva una jornada molt agradable, que es va rematar en el sopar que l'organització va preparar per a tots aquells que ens quedàrem.

Ja podeu consultar les CLASSIFICACIONS i les fotos que hem pogut agafar de la pàgina web www.conchip.es