En principi no tenia intenció de fer crònica de la carrera però al llegir la fantàstica crònica de Victor m’he donat conter de que seria molt egoista per la meua part no compartir amb el club una experiència tan intensa. Be allà vaig:
La setmana passada va fer un any des que vaig començar a entrenar, havia fet carreretes populars i alguna mitja marató els anys anteriors però realment mai havia entrenat d’una forma seriosa i continua, dic açò per que en principi vaig començar a entrenar per a fer un triatló sprint, i un any després em plante en Valencia en un Mig Ironman.
La decisió de fer aquesta prova ve de un dia en el que parlant en David ens vam compinxar els dos per a fer-la ja que pintava molt be, desgraciadament ell s’ha lesionat i no ha pogut acompanyar-nos en aquesta aventura.
Han sigut quasi 5 mesos d’entrenament específic per a aquesta carrera un entrenament físic però sobre tot mental, una lluita constant contra tota la lògica que em deia que era massa prompte per a donar el bot a una prova tan llarga, però si d’alguna cosa m’ha servit açò es per a donar-me conte de que amb il·lusió, constància i molt de treball tot es possible. Després de tot aquest rotllo (vos demane perdó jejej) pase a descriure ja com ha sigut la meua carrera:
La veritat es que els dies previs he estat molt tranquil, confiat en el treball fet en el entrenament, així sense adonar-me’n em plante en la plataforma a punt de llançar-me a l’aigua pensant en que anava a quedar-me “pajarito” però al final em llance i comencem a nadar, evidentment donat el meu nivell de natació perd al grup principal i des d’aquest moment fins a la boya que marcava el gir de 180º vaig deambulant entre kayacs de la organització totalment desorientat, al final m’engantxe un grupet quan faltaven uns 800 mts i acabe en ells, però el segment de natació ja estava perdut, m’ha sabut mal perquè es el segment en el que més havia treballat, i en les proves en la piscina havia millorat molt. Al final arribe a la transició em cambie i ixc en la bicicleta sense pensar molt en lo mal que havia nadat. A partir d’ahí L INFERN, em trobava molt fort en la bici però les condicions del vent no deixaven fer massa, era una lluita contra un enemic al que no li pots guanyar i que et desgasta moltíssim, sols en els trams en els que el vent em deixà vaig poder apretar més, ja ho ha dit Victor la part de Sueca va ser duríssima, en eixe tram em vaig desgastar molt, després quant tornavem cap a Valencia el vent va donar un poc de tregua i em vaig recuperar un poc, al final 3h 23’ de bicicleta en una mitja de 27’5 segons el meu Garmin. La carrera a peu la vaig començar en molta força i les dos primeres voltes no vaig acusar pràcticament el esforç de la bicicleta, però a falta de 6 kms em vaig afonar, eixos últims kms han sigut els mes durs de la meua vida, i graciés al meu cap i les meues ganes de acabar no vaig abandonar perquè vos promet que em pensava que no acabava, sobre tot a falta de 3 km quan em va donar una rampa fortíssima a la cama esquerra, ahi vaig pensar “fins aci em arribat” però en eixe moment em vaig enrecordar de tot el esforç previ, vaig apretar les dents i finalment vaig aplegar a meta en un crono de 6h 30. Molts direu que està molt be per a ser el meu debut en llarga distancia, però jo no estic content, sobre tot per la natació en la que crec que no vaig donar tot el que podia, i perquè si haguera eixit un temps normal crec que la bici m’haguera eixit molt millor.
Amb tot aço estic content de haver superat tots els contratemps (del entrenament i de la prova) i haver acabat. Per últim vull agrair a la meua família i la meua novia totes les hores que han estat animant-me i tots els mesos anteriors en els que han patit el meu entrenament, als meus companys del club en especial a aquells que m’heu acompanyat en els entrenaments i a aquells que m’heu animat tant, i a Antonio Del Rey que m’ha ajudat molt a complir este somni, a tots vosaltres moltes gracies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada