Campionat Autonòmic de Triatló (Per Paco i Roberto)

El diumenge, 18 de maig de 2010, tres membres del CTCullera, varen participar en el Campionat Autonòmic de Triatló celebrat en Canet d'en Berenguer amb una distància olímpica de 1,5 km / 40 km / 10 km.

Paco i Roberto, ens han enviat les seues cròniques que publiquem a continuació (llegiu-les bé, perquè resulta curiós que en certs "detallets" sembla que estigueren en carreres diferents... jejejejje.

PACO:

Tot i no estar massa lluny (a una hora i quart de camí) hem hagut d'eixir a les 6'30 del matí. Aprofitant el poc de trànsit del diumenge, hem arribat encara amb suficient temps per a recollir els dorsals, colocar-los, parlar amb Roca... entrar bici i material en boxes i escalfar a penes 100 metres en l'aigua que, tot s'ha de dir, estava molt gelada. La mar estava planeta, començant a alçar-se per l'aire.

Després d'arribar uns espartans vestits de romans amb cavalls per l'arena, donen l'eixida al crit de AL ATAQUE ESPARTANOS!!!

Hi havia molta platgeta, la qual cosa fa que fem corrent prou metres contribuint a una fatiga excesiva per a ficar-se a nadar i opte per regular ja que l'agobiament amb el cansament és molt estresant, doncs hi havia molta gent i ens hem pegat d'hòsties i patades literalment. A un del meu costat li han llevat les ulleres.

Jo he continuat obrint-me camí patalejant i bracejant de valent. Només arribem a la primera boia, la cosa ja va ampliant-se, així fem una volta, eixim al sec i tornem a entrar a l'aigua corrent per a realitzar el segon tram de natació. Eren dos voltes de 750 m. Isc de l'aigua i corrent a boxes, punxe el crono en 31 minuts. En el box ja no estava Roberto, però encara no hi havia arribat Montaner.

Faig la transició amb calcetins i tot i, als pocs kilòmetres de la bici (aproximadament per el 6 o 7) passe a Roberto que anava al seu ritme, regulant-se per a que no el passara Montaner. Açò ho va aconseguir fins a la carrera a peu.

Agafe un grup que rodava prou fort sempre, cara al vent, però per dalt de 35 km/h i donant escasos relleus per a no desgastar. Passem un portixol d'uns 1500 metres i que es pujava tot a plat. Ací comprove que em trobe prou bé, tot i que vaig eixir a sopar la nit anterior fins a les 2'30 h de la matinada i vaig decidir tirar a veure com responien les cames, apretant els pedals de valent amb trams pel pla de 45 km/h.

Vaig amb els peus adormits, i així continue després de fer la transició segona. Els primers kilòmetres de carrera són per tal d'adaptar-me a la zancada amb les males sensacions de no sentir-me els peus. Però prompte van desapareixent i aconseguisc imposar un ritme prou alegre, doncs el circuit donava a això per ser tot planet excepte una caigudeta d'un kilòmetre i mig. Era una volta i, en anar creuant-nos, veig a Jose Cardo del Suheca.com Triatló, que em seguia a un 400 metres, però vaig fer una carrera molt constant i al final, els últims 3 km., vaig pujar un poc el reitme per a mantenir la distància amb Jose, i amb els demés, entrant en 2h i 23minuts.

Avuí donava gust córrer pel pla, trobant-se bé, clar, com ha sigut el cas de Montaner que, tto i que ha tingut un mal segment de natació, ha fet molt bé el de ciclisme i carrera a peu, acabant amb bones sensacions i un temps de 2h36'25''. Després entraria Roberto, amb un temps de 2h40'59'', quedant tots molt contents del resultat obtingut i del bon dia que hem pogut gaudir. Una jornada de triatló amb un muntatge "por todo lo alto", com era d'esperar de l'empresa Ironmad.

La pròxima setmana tractarem de deixar nosaltres el pavelló ben alt amb el triatló del nostre poble, que per a nosaltres i per a molta més gent és el millor de la comunitat.

ROBERTO:

Hoy, después de pensármelo un poco debido a los problemas de estómago de unos días atrás, me fui a correr el tri de Canet. Llegué un poco justo de tiempo y, tras pasar por boxes a preparar y ponerme el neopreno, me dirigí a la playa donde me encontré dentro del agua ya calentando (esto es una forma de decirlo, ya que estaba helada) a Paco y Monta. No tuvimos mucho tiempo ya que enseguida nos llamaron, pero ya pudimos comprobar que pese al aspecto tranquilo, la corriente era bastante fuerte.

Después de un numerito con unos actores vestidos de espartanos a caballo (literalmente!!!!) salimos para empezar a sufrir. Yo pensaba ir más tranquilo, pero la corriente hacía que tuvieras que remar fuerte para que no te sacase de la trayectoria. Primera vuelta 15' aprox. de tortazos. En la segunda voy más cómodo y al final, transición incluida hago 31'18'' (casi dos minutos por delante de Paco y 4 por delante de Monta).

Empiezo a rodar con la bici en un grupo que va muy fuerte y desde el principio noto que me cuesta mucho. En el kilómetro 8, una rampita a la salida de un túnel, me hace perder el grupo, pero lo peor es que me quedo sin fuerzas (¿la gastritis?) en las piernas y encima empieza a darme el aire de cara... Bueno, lo paso mal unos kilómetros, aprovechando los grupos que pasan para que me lleven unos cientos de metros (1 km como mucho).

En el kilómetro 16 o 17, pasa Paco con un grupo y trato de seguirle, pero sólo lo consigo durante 500 metros. bueno, al final me recupero un poco (gel incluído) y me estabilizo en un grupo hasta el kilómetro 24 aproximadamente. Después, por un despiste los perdí y tuve que esperar al siguiente con el que llegué a boxes (1h16' creo). Para ese momento, Paco está lejos (1h09') y Monta pisándome los talones (1h13').

Salgo a correr y, para mi sorpresa, mis piernas responden, pero me da flato y no puedo avanzar. Camino una vez durante 20 segundos y continuo otro kilómetro. Paro otra vez, me pasa Monta y me arrastro hasta que por el kilómetro 5 tengo que volver a parar y hacer pipí. Milagrosamente, el flato desaparece, pero ya llevo casi 30 minutos de carrera. Por suerte, conforme avanza la carrera me voy encontrando mejor y consigo hacer los últimos 5 kilómetros en "tan sólo" 22 y pico.

A pesar de todo, he acabado con buenas sensaciones, aunque un poco jodido por no bajar de 2h35' como era mi plan. Hice 2h40'59'', por 2h36'25'' de Monta y 2h24'43'' de Paco. A la próxima.

Sobre la organización bien, aunque para tratarse de una empresa privada se lo podían haber currado un poco más, sobre todo los accesos a los boxes que, al menos desde el agua estaba un poco resbaloso. Además el que la prueba sea con tráfico abierto siempre hace que se vaya un poco inseguro, aunque la verdad es que yo no tuve sensación de peligro. Otra cosa mejorable ha sido el espacio de postmeta, un tanto pequeño...

En cuanto al nivel de la prueba, a la vista están los resultados... se ha notado que es un Campeonato Autonómico y, supongo que por la publicidad que ha dado la empresa y al tratarse de una de un circuito de tres (junto Ávila y Segovia), la participación de alto nivel de triatletas del resto de España.

En cuanto a la dureza, lo peor la natación, la bici normal (a pesar de lo que yo sufrí), más dura la primera mitad y, la carrera a pie, totalmente llana.