CRÒNICA DUATLÓ ALMORADÍ (Paco)

Hola a tots els seguidors d'aquest blog. Este matí de diumenge 21 de març, ha tingut lloc el Campionat Autonòmic de Duatló de distància olímpica d'Almoradí que, tot siga dit, després dels problemes que tingué amb les autoritats com Guàrdia Civil i demés, estigueren a punt de suspendre'l de no ser per les mediacions del club local i, en especial com no, de la Federació Valenciana de Triatló. Per a més info podeu consultar la web de la pròpia fede.

Doncs bé, hem anat Montaner i Paco. Tot i que vàrem sopesar el no asistir per la falta d'entrenament de la última setmana i la previsió de pluges, al final hem pensat que anant i fent-lo a la gana de les cames era la millor decisió i, si ens banyem, una aventura més que contar com a triatletes del club de Cullera que som, jejejej...

Després de quasi 2 hores de camí, arribem i amb la certesa que anàvem a banyar-nos, ja que no ha deixat de ploure en tot el camí. Fem els tràmits necessaris, que tots coneixem de sobra, retrasant el calfament al mínim per a no empapar-nos massa. Allí veiem a companys de Sueca com Raúl i Raquel i, del nostre club els jutges Víctor i Elena.

La primera carrera era de 9 kilòmetres. Eixim a ritme i jo em fique a tirar per a fer el recorregut de 3 voltes de 3 km. en 34 minuts. Entrem en boxes i, amb compte de no caure amb les cales i el piso banyat, comença l'aventura aquàtica,

Ja havíem acordat, repetint-ho que més valia perdre uns minuts en la bici i no caure un bac, que precipitar-se i acabar en l'ambulància com de fet han acabat varis corredors. En dos ocasions he vist a dos corredors del meu grup aterrissar en les corbes a causa de l'aigua.

Tot i que estava permés el dràfting, era materialment impossible pel xorro d'aigua bruta de terra que t'anava directament als ulls. En eixes circumstàncies era millor anar en grup però no a rebufo.

Hem pegat 4 voltes a un circuit fatal. Sinuós per l'abundància de corbes i amb ratlles de pas de zebra sumament esvaroses, tot urbà i patint la mala organització en forma de que deixaven passar alguns cotxes en mig de la carrera, quedant-se alguns arrimats a la dreta i passant els ciclistes. També han faltat moltes tanques en trams on feien falta, així com voluntaris indicant en tot moment la direcció de la carrera. El control de voltes en bici era inexistent, ja que passaven tots per l'entrada de boxes. En definitiva, un desastre.

Amb els peus tots enxarcats, deixem les bicis i, a córrer, però només intente avançar, m'adone que no em sent els peus a causa del fred i de la xopada. Mai he corregut amb eixa sensació de que anava com si ho fera sobre "munyons" ja que les plantes no les notava. Note un principi de rampa, calambre en l'isquiotibial i, després d'acurtar la zancada, em passa i agafe un ritme prou viu per acabar esprintant i amb bones sensacions però sense peus... jajajajja.

Parcial de 12 minuts i un temps total de 1h52', acabant el 8é en el meu grup d'edat. Per a ser després de falles no ha estat mal. Dir que la bici eren 36 km i la segona carrera 3 km teòrics.

Podeu consultar les classificacions a CLASSIFICACIONS

El nostre club també ha estat representat a la pujada a la Font Roja, en Alcoi on han anat Tono i un amic comú, Toni. M'ha comentat que també ha estat molt bé i que també ha plogut. Un circuit tot de pujada, on la meta està dalt i han d'abaixar amb autobús.

Salutacions i bons desitjos per al nostre company Tono.