No ha pogut ser

Després d'una espectacular carrera, els espanyols varen entrar junts i en les posicions capdavanteres, però just en eixes posicions que deixen mal sabor de boca (Noya quart i Raña cinqué).

Els dos espanyols han demostrat que són uns triatletes enormes, han dominat la prova de principi a fi, però en els moments finals, no han sigut capaços de rematar la feina.

El primer segment ha sigut de màxima igualtat i el 90% dels corredors han eixit de la primera transició formant un pilot de ciclistes que només ha deixat anar a tres corredors poc perillosos per a la victòria final, que arribaren a la segona transició amb uns 30 segons d'avantatge.

Després de la segona transició, tot ha sigut com s'hauria escrit en el guió ideal de la prova (Noya i Raña han dominat la carrera a peu en tot moment).

A falta de 5 km. Raña ha llançat un fort atac en la rampa d'entrada a boxes i només Noya i dos corredors més han sigut capaços de seguir-lo, però ja en este moment es podia veure com Noya es tocava el costat dret mostrant els problemes digestius que li estava donant el gel que havia pres en el segment ciclista.

Tot i açò, Noya ha tractat de refer-se i llançar l'atac definitiu. En eixe moment, només s'ha despenjat Raña i, a Noya, li ha faltat eixe puntet que quan està al 100% li fa despenjar a la resta abans de l'arribada.

I és que, tot i ser el millor triatleta del món, Javier Gómez Noya té un taló d'Aquiles (l'esprint). Açò s'ha pogut comprovar quan a falta de 200 metres per a l'arribada, no ha pogut seguir els atacs definitius.

Finalment, decepció per no haver pogut obtenir eixe doblet que tan a prop s'ha tingut en certs moments de la prova.

Esperem que a Londres 2012 puga llevar-se l'espineta.